Normes morals segons Kant

-
La moral i l’ètica en el llenguatge habitual ho donem a sinònims però no ho són, només tenen relació.
(No significa el mateix?)
- El terme moral prové del llatí “mos/moris” que significa costum? En psicologia distingim entre actes, costums i caràcter. Un acte és un mode de comportar-nos de manera puntual mentre que un costum és com un hàbit, repetim el mode de comportar-nos. Si ho repetim molt, es converteix en un caràcter, de com ets. Per tant la moral té relació amb la psicologia, el mode de ser. Si només diguéssim que la moral estudia costums, ens quedaríem massa limitats. A l’etimologia i a l’antropologia també estudiem costums, llavors la moral es distingeix en que s’estudia els costums des del punt de vista bo o dolent i s’examina si són correctes o no.
- De l’ètica podem parlar de que és una reflexió sobre la moral, és a dir, reflexiona sobre el perquè de les normes morals. Entre la moral i l’ètica, l’ètica és més filósòfica perquè pregunta el perquè (igual que en la filosofia). L’ètica sempre busca l’últim fonament, n’hi ha dos tipus:
 1. La llibertat:
és un pilar de l’ètica perquè si no fóssim lliures no podríem emetre judicis ètics. Ex. Un lleó persegueix a una gasela, la caça i se la menja. Cal dir que no és dolent ja que ha sorgit dels seus instints.
  2. Els valors:
si des d’un principi no tens uns valors com a referència, no podràs establir una conducta és correcta o incorrecta. Els valors més bàsics són: vida, llibertat, igualtat, respecte, dignitat.
-

Les normes morals i legals:

En les normes morals, hi ha requisit i obligació de complir-les, com una auto obligació, mentre que en les legals l’obligació és relativa a un codi penal, civil... I per tant hi ha càstigs i sancions. Hi ha obligació. Si no hi ha obligació externa, complim les normes morals per simpatia, empatia, altruisme i dignitat.

- Aquest tema es relaciona amb ètica i amb psicologia. En psicologia s’han estudiat molts desenvolupaments. El que està més relacionat amb el desenvolupament moral és Jean Piaget ja que distingeix quatre períodes en el desenvolupament de la intel•ligència. Dins del desenvolupament de la intel•ligència fa distincions morals. Diu que hi ha tres moments en l’hora d’executar una evolució en la moral.
    - Premoral: 0-5 anys
    - Heterònoma: 6-10 anys
    - Autònoma: 10+
- El seu deixeble va ampliar aquests tres moments, desglossant en sis estadis el procés executiu de formació de la consciència moral. (Lawrence Kolhberg, 1927-87).
- És mes concret. Al premoral li diu preconvencional, al heterònoma li diu convencional i a l’autònoma li diu postconvencional.