Normes de fonètica

GRAMÀTICA

Pel fet de saber parlar una llengua, coneixem una Gramàtica i és la que s’anomena intuïtiva. D’aquest coneixement que qualsevol Parlant té de la seva llengua en diem competència lingüística. Ser competent Vol dir conèixer les regles de creació i comprensió d’oracions, és adir, ser Capaços d’articular un seguit de sons, agrupats per formar morfemes i lexemes Que s’organitzen en oracions.

L’estudi de la llengua s’ha dividit en:

L’articulació

Fonètica

:
estudia els sons de la llengua.

Fonologia

:estudia la funció dels elements fònics.

L’oració

Morfologia: estudia la forma de les paraules i les classifica en categories Gramaticals.

Sintaxi: Estudia la relació entre mots i sintagmes dins la oració i la funció que hi Tenen.

El lèxic

Lexicologia:estudi de les unitats lèxiques, formació de les paraules, origen Relació de parentiu...

Semàntica: estudia el significat de les unitats lingüístiques.

L’actuació es relaciona amb la competència comunicativa I té a veure amb l’ús real de la llengua.

Pragmàtica: estudi de la relació de l’ús de la llengua I l’usuari. Els errors que es produeixen en la pràctica d’una llengua poden Suposar un entrebanc en la comunicació: un tractament personal.

FONÈTICA

Hi ha una doble articulació del signe lingüístic:

1a articulació: unitats mínimes de significat.

Monemes

Lexemes (arrel)

Morfemes (desinència)

2a articulació: unitats mínimes sense significat.

Fonemes

Lletres (sons de les lletres)

Conceptes generals so – fonema

Fonema: és una noció abstracta, un concepte metodològic i analític que no te existència Material. Dit d’una altra manera: és la realització ideal d’un so.

So: té Una existència real. És la materialització concreta i individual d’un soroll Articulat.

TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA

Per donar significat a cada fonema, s’utilitza L’Alfabet Fonètic Internacional (A.F.I.).

Normes de transcripció:

Cada so de la llengua transcrita només pot ser Representat per un símbol fonètic.

Les consonants emmudides no es transcriuen.

Les transcripcions s’escriuen sempre entre claudàtors.

S’utilitzen diacrítics:

Allargament: [mà:amplə] - mà ampla

Dentalització: [undíə] - un dia

Velarització: [màɫgəstà] - malgastar

Conceptes generals

Al·lòfon: és qualsevol de les possibles realitzacions fonètiques d'un fonema. Els Al·lòfons poden estar condicionats pel context fònic en què apareixen.

Bata -> /b/

Neutralització: Dos o més fonemes deixen de diferenciar-se per un Distintiu.

Emmudiment: Totes les consonants que no sonen no tenen fonema a l’hora de Transcriure-ho.

Sensibilització: Quan alguna consonant que no sona, se la fa sonora

[sàntəntɔni]`- Sant Antoní