Normativització de la llengua catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,32 KB

Substrat


Abans de arribada romans, diversos pobles (indoeuropeus procedents del nord, grecs, fenicis), s’havien establert al del nord-est de la p.I.Les llengües q parlaven van influir 1er en el llatí i desp.En la configuració del català; avui dia encara restes lèxiqes d’aquestes llengües.Al voltant del segle VI aC, com resultat de la mescla de cultures,nèix una civilització autòctona: ibers.Aqesta civilització,amb els pobles d’origen basc formen el substrat iberobasc,el q + va influir en el llatí-català posterior.Ex. De lèxic procedent del substrat:

- Indoeuropeus:Lèxic:trencar, banya Topònims:Besalú, Verdú.

- Grecs:Lèxic:palangre, calaix, prestatge Topònims:Empúries, Roses.

- Fenicis:Topònims:Eivissa,Maó

- Iberobasc:Lèxic:esquerra, estalviar Topònims:Cardona,Gerri

Superstrat. Adstrat.

Desp. Caiguda de l’Imp. ROMà, pobles d’origen germànic(visigots,francs) i més tard els àrabs, ocupen la P.I. Les llengües dels pobles germànics no van substituir mai la varietat llatina d les nostres terres, perquè aqests ja estaven romanitzats i no van exercir un domini cultural important. Els àrabs,en canvi, tenien una cultura molt desenvolupada.Això, afegit al fet q van dominar la pen. Durant 5.S., comportà que l’àrab substituís la llengua autòctona d’aqelles zones on la seva presència va ser més intensa( País Valencíà).La infl. D’aqests pobles constitueix el superstrat.

elements germànics:guerra,guanyar,bandera, espia, guaita,i antropònims: Arnau, Bernat, Elvira, elements àrabs: duana, albarà, arròs, sucre La toponímia: els prefixos BENI, BINI i AL (Binibeca, Alçúdia. I antropònims:Mesquida, Borja  


En canvi l'abstract:format per les llengües que determinen una influència parcial sobre una altra. Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència en un mateix territori. Al llarg d la hist., totes les llengües reben influències de les seues veïnes. En el cas del català tenim adstrat occità, castellà, francès….Exemples:

-Occitans:Lèxic: ambaixada -Castellans: borratxo, broma -Francesos:beixamel, biberó 3 -Italians:alegro, piano -Grups amerindis:canoa,mico -Anglesos:bistec,bar i termes esportius com bàsquet,xut -Portuguesos: sarau,cantiga. -Alemanys:zinc,blindar.

Antoní M.Alcover:

figura destacada en el procés de redreçament de la llengua catalana.Recollí les Rondaies mallorquines en un Aplec de 24 volums en variant dialectal.Obra més coneguda:Diccionari Català-Valencíà-Balear.El 1901 publicà la famosa Lletra de convit per demanar la col.Laboració en el recull de vocabulari i on donava les instruccions per redactar les fitxes lexicogràfiques. La idea s'estengué per tot el domini lingüístic i va rebre múltiples col·laboracions.S'arribaren a elaborar més de 700.000 fitxes que es guardaven en una calaixera, que esdevingué una mena d'urna sagrada, símbol de catalanitat.

Quan es creà la secció filològica fou nomenat president, però les discussions amb Pompeu Fabra van provocar la ruptura amb aquest organisme.Rebutjà les normes ortogràfiques de l'Institut i tornà a Mallorca amb la calaixera, que ja tenia 900.000 fitxes.La tasca del Diccionari es reorganitzà i comptà amb la col·laboració de Francesc de Borja Moll.

Mossèn Alcover es reconcilià amb Pompeu Fabra i el 1926 es publicà el primer fascicle del Diccionari. Amb la mort d'Alcover, Francesc de Borja Moll assumí la responsabilitat del 11 diccionari, acceptà la normativa ortogràfica de l'Institut i culmínà l'obra, superant molts problemes, amb la publicació del darrer volum el 1962.

+ “Espigollant” que és continuació del diccionari


Entradas relacionadas: