Noms i adjectius: Caracterització gramatical i semàntica

Noms i adjectius: Caracterització gramatical dels noms

Es caracteritzen en 3 nivells:

• Morfològic:

  Presenten una variació formal, que afecta el nombre en la majoria de casos i el gènere en éssers sexuals. Té com a màxim 4 formes.

• Sintàctic:

  Són el nucli del SN, imposen el gènere i el nombre als det. i adj., poden ser substituïts per un pronom.

• Semàntic:

  Persones, animals o coses concretes o abstractes, hi ha comuns i propis, concrets i abstractes, individuals i col·lectius.

El gènere en els noms

Els noms tenen gènere inherent, són masculins o femenins. Per raons etimològiques els noms masculins no tenen marca flexiva. La majoria de noms femenins tenen la marca flexiva -a. En els éssers sexuals, el gènere gramatical es correspon amb el sexe corresponent, el gènere masculí designa el mascle i el femení la femella. Això es concreta de diferents maneres:

• Noms amb una sola forma per m i f, la distinció del gènere es fa amb l'article.
• Noms amb lexemes diferents per als dos sexes.
• Noms on la diferenciació de gènere es fa mitjançant terminacions o sufixos.

El nombre en els noms

La majoria tenen 2 formes: la singular, sense marca flexiva i la plural que es forma amb la marca flexiva -s. Cal tenir en compte:

• Els plurals d'alguns noms masculins aguts acabats en certes consonants i grups consonàntics afegeixen la vocal -o- entre el singular i la -s.
• Els plurals dels noms masculins aguts acabats en -ig i en certs grups consonàntics afegeixen la vocal -o- entre el singular i la -s, també existeixen les formes sense aquesta vocal.
• Alguns noms acabats en -s són invariables des del punt de vista del nombre, el plural i el singular es pronuncien i s'escriuen iguals.
• Els noms acabats en -ç o -x són invariables fonèticament des del punt de vista del nombre.

El gènere en els adjectius

Per la concordança els adj. tenen el gènere del nom al que complementen dins del SN o al que es refereixen com atribut o CPred. El nombre de terminacions permet classificar-lo en:

• Adj. variables o adj. de 2 terminacions
• Adj. invariables o adj. d'una terminació

El nombre dels adj.

Tenen 2 formes: Singular, sense cap marca flexiva i plural es forma afegint -s. Cal tenir en compte:

• Els plurals dels adj. aguts acabats en certes consonants i grups consonàntics afegeixen en el masculí -o- entre el singular i la -s...

El significat dels adjectius

Segons el significat que aporten al nom:

• Hi ha 2 valors de l'adj.:
• Valor explicatiu: si destaca una qualitat del nom al que acompanya.
• Valor especificatiu: si remarca una qualitat o un estat del nom que permet distingir-lo dels altres.

Segons el grau:

• Hi ha 3 graus de cada adj.:
• Grau positiu.
• Grau comparatiu: té la característica més que un altre nom o menys que un altre nom.
• Grau superlatiu: robustíssim (superlatiu absolut), el més robust (superlatiu relatiu).

El text expositiu

Presenta un tema seguint un esquema estructurat. L'element central són les idees o conceptes que s'analitzen, es desenvolupen o es sintetitzen.

Característiques textuals

Els temes són molt diversos. L'estructura en con s'organitza el text:

• Introducció: anunci del tema que es tractarà i altres aspectes. Requereix brevetat i especial claredat.
• Desenvolupament: exposició de les informacions seguint el guió proposat a la introducció. Part més extensa i densa. Hi ha diverses possibilitats d'organitzar les dades: cronològica o històrica, particularitzant, generalitzant, per aspectes.
• Conclusió: síntesi de les informacions més rellevants i extracció de la idea essencial del text, amb possibilitat de reinterpretar-la, situar-la en un context més ampli. El llenguatge de l'exposició ha de ser clar i precís.

Característiques gramaticals

Ús de verbs que indiquen estat, procés o relació entre conceptes. Ús de proposicions subordinades que expressen relacions lògiques entre les diferents idees, sobretot causa, conseqüència... Ús de connectors. Desenvolupament de caps lèxics concrets en funció del tema tractat. Predomini de mod. ora. decl. i enun.

Dels orígens de la literatura catalana al Segle d'Or

Els primers textos escrits en català són del S. XI i XII i tenien una finalitat pràctica. Eren juraments de fidelitat feudal, una compilació de lleis i un recull de sermons. Els primers textos literaris catalans són del s.XIII. La literatura catalana medieval es va desenvolupar durant els s. XIII i XIV i va atènyer la seva màxima esplendor al XV (Segle d'Or). No tot el que es va escriure és en llengua catalana. Hi havia plurilingüisme en la vida política i social de la Corona d'Aragó amb llengües com el català, l'aragonès, l'occità, el castellà, el llatí... Predominaven el llatí, l'occità i el català.

La poesia dels trobadors

La poesia trobadoresca va ser la primera gran expressió literària en una llengua romànica. Paral·lelament es va produir el manteniment del llatí com llengua de cultura, i el desenvolupament d'altres gèneres literaris en diferents llengües romàniques. Destaca la prosa en llengua catalana. Es distingeix entre poetes (llatí) i trobadors (occità i componien la música dels seus poemes). Característiques de la poesia dels trobadors:

• És una poesia culta.
• És una poesia lírica.
• És una poesia escrita en occità.

Trobadors, joglars i cançoners

Els trobadors van ser uns artistes professionals que van crear els versos com la música que els acompanya. Eren d'origen noble i estaven lligats a les corts on desenvolupaven la seva activitat al servei del senyor feudal. La difusió de les seves composicions va ser oral, a càrrec dels joglars especialitzats en la recitació d'obres i en l'acompanyament instrumental. Els joglars lírics es diferenciaven dels joglars èpics per un major rigor en l'ofici i una gran fidelitat a la composició original. L'obra dels trobadors s'ha conservat gràcies als cançoners escrits que recollien els poemes i la música, una breu introducció a la vida de l'autor i els motius que expliquen la composició.

Figures retòriques amb la lògica

Apòstrofe: Invocació a una entitat real o imaginària, com la divinitat, un element natural, el mateix lector...

Hipèrbole: Expressió d'un significat determinat de forma exagerada, per a que el lector intensifiqui la seva atenció sobre aquell aspecte en concret.

Ironia: Expressió de significat contrari del que en el fons vol transmetre l'autor.

Personificació: Atribució de qualitats humanes a animals o éssers inanimats.

Prosopopeia: Atribució de la qualitat humana de la parla a un animal o ésser inanimat.

Gèneres poètics populars

Romanç: Narració, amb fragments dialogats, de tema llegendari, històric o líric.

Goigs: Pregàries cantades adreçades a la Mare de Déu o al sant patró d'un poble, ermita...

Nadala: Cançó de tema nadalenc basada en les narracions evangèliques del naixement de Jesucrist.

Corrandes: Estrofes breus encadenades que se solien improvisar, de temàtica amorosa, festiva o satírica.

Cançó de pandero: Cançó, acompanyada amb aquest instrument, cantada en bateig, noces...

Cançons de bressol: Cançó composta per acompanyar el son dels infants.

Gèneres poètics cultes

Himne: Exaltació dels valors ideals d'un poble, sentiment, institució... en to solemne i sovint acompanyada de música.

Oda: Evocació lírica d'una realitat diversa, d'una certa extensió i to noble i emfàtic.

Elegia: Expressió de dolor per una desgràcia personal o col·lectiva en forma d'evocació lírica del que s'ha perdut.

Epigrama: Composició breu i incisiva, sovint de caràcter satíric o moral.

Ègloga: Diàleg entre pastors idealitzats en el marc d'un paisatge idíl·lic o sublim.

Sàtira: Censura o crítica de vicis personals o col·lectius.

Sonet: Expressió de sentiment líric organitzada en 2 quartets inicials, expositius i de 2 tercets finals, conclusius.

Haikú i tanka: Breus composicions japoneses i d'un lirisme intens, de 3 i 5 versos curts.

Cançoneret de Ripoll

És un manuscrit de la meitat del S.XIV que recull 18 composicions d'autors, gèneres poètics i temes diversos, així com 3 tractats de gramàtica i poesia occitana. És la mostra més significativa conservada de la poesia que es produeix a Catalunya entre Cerverí de Girona i els germans Marc. Actualment, es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.