Nietzsche veritat perspectivisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,17 KB
Nietzsche
Viu pràcticament tota la segona part del Segle XIX, comparteix amb Karl Marx bona part dels esdeveniment històrics+ rellevants d’Alemanya i d’Europa, però són dos filòsofs tan
Diferents,k l’empremta o la influència de la seva època és
Totalment distinta.Si
Marx fou un filòsof compromès amb els moviments socials, obrers,
N se situa en un altre àmbit d’acció –encara k per
“acció” també entenen coses diferents–, l’àmbit de la
Cultura. N és un filòsof més preocupat per qüestions
Culturals, intel•lectuals o teòriques, k per qüestions socials,
Polítiques o econòmiques.De fet, tradicionalment s’etiqueta a
N d”individualista”,pk la seva filosofia està
Enfocada cap a éssers superiors i no cap a una classe social
Massiva. Ell és més aviat elitista i aristòcrata i critica amb
Duresa la democràcia i la massa o el ramat.X això, dels esdeveniments històrics que varen succeir durant la vida
De N, pocs tenen relació directa amb ell. Podríem destacar
La guerra Franco-prussiana de 1870, on Nietzsche hi participà
Voluntàriament com a infermer, i la posterior unificació política
D’Alemanya, objecte de crítica per part de N perquè
Considerava k la cultura Alemanya o bé no existia o era clarament
Inferior a la cultura francesa, encara k haguessin guanyat la
Guerra de 1870.Altres aspectes contextuals
principal influència.
En El Naixement de la tragèdia Nietzsche planteja el problema de l’origen de la tragèdia grega en La música. La filologia dóna pas a la filosofia.L’obra ofereix Una visió completament nova de la cultura grega. Segons N, Els grecs destaquen sobretot pel seu sentit tràgic de la vida.Partint de Shopenhauer, que diu que la vida i el món són realitats Tràgiques i terribles, N ofereix una visió k supera el Pessimisme d’aquell. Segons N, la civilització grega va Descobrir dues maneres estètiques diferents d’afrontar els Esdeveniments de la vida. Són dues actituds oposades: l’apol·línia (del déu grec Apol·lo) i la Dionísíaca (de Dionís).Apol·lo és el símbol de la llum, de la mesura, de la proporció, el món Lluminós i brillant dels déus olímpics.I, per contra, el déu Dionís és la força imparable de la vida, k no coneix barreres ni Límits, ha sofert el patiment, ha mort i ha ressuscitat, simbolitza Plenament la vida amb els dolors i les alegries.En els rius Dionísíacs desapareixien totes les diferències individuals. Apol·lo, en canvi, representa el principi d’individualització. Aquestes 2actituds originen 2formes diferents d’expressar estèticament la Realitat: l’art apol·lini (obres plàstiques, persegueix la Bellesa perfecta i ideal) i l’art Dionísíac (arts no figuratives, Pretén exhibir la vida amb tota la seva magnificència i amb tot el Seu horror i cruesa).
La Concepció clàssica de la veritat sosté que el món posseeix una Estructura fixa i objectiva i que la veritat d’una proposició és L’adequació o correspondència d’aquesta proposició amb la Realitat. La veritat és anterior o independent del fet de ser Coneguda.N rebutja aquesta concepció. Per ell, no hi ha una veritat sinó Diverses interpretacions de la diva i dels impulsos vitals contràries A ells.No existeix la interpretació de la realitat, sinó diversos Acostaments a aquesta realitat.La Veritat objectiva no existeix.El llenguatge és un instrument k permet organitzar les relacions entre els homes i entre aquests i les Coses. Tota paraula és un prejudici.Els coneixements que anomenem Vertaders no són més k coneixements k han esdevingut útils.Durant períodes llargs, l’intel·lecte no Generà res més k errors. Alguns resultaren útils i serviren per a la conservació de L’espècie. Aquesta és tota la veritat k pot assolir l’ésser Humà.
. La veritat, entesa com la correspondència d’una proposició amb Els fets, no existeix. Una idea és vertadera si és útil, si Incrementa la voluntat de poder, si contribueix al creixement de la Vida.La Ment no pot pensar més enllà de les limitacions dels conceptes en El llenguatge, però ho pot si ho pot fer és gràcies al llenguatge Mateix.
:dealització Del món antic
Historicisme I hegelianisme,
Cristianisme,
La Ciència i Darwin,
Wagner I la música,
Arthur Schopenhauer:
principal influència.
CONCLUSIÓ:
De Totes aquestes influències Nietzsche traurà la conclusió k la Seva època és decadent, nihilista, Està malalta, i per sanar-la produirà la filosofia de l’ultrahome, La transvaloració de tots els valors, l’etern retorn i la voluntat De poder.VALOR D’ÚS I VALOR DE CANVI
En El Naixement de la tragèdia Nietzsche planteja el problema de l’origen de la tragèdia grega en La música. La filologia dóna pas a la filosofia.L’obra ofereix Una visió completament nova de la cultura grega. Segons N, Els grecs destaquen sobretot pel seu sentit tràgic de la vida.Partint de Shopenhauer, que diu que la vida i el món són realitats Tràgiques i terribles, N ofereix una visió k supera el Pessimisme d’aquell. Segons N, la civilització grega va Descobrir dues maneres estètiques diferents d’afrontar els Esdeveniments de la vida. Són dues actituds oposades: l’apol·línia (del déu grec Apol·lo) i la Dionísíaca (de Dionís).Apol·lo és el símbol de la llum, de la mesura, de la proporció, el món Lluminós i brillant dels déus olímpics.I, per contra, el déu Dionís és la força imparable de la vida, k no coneix barreres ni Límits, ha sofert el patiment, ha mort i ha ressuscitat, simbolitza Plenament la vida amb els dolors i les alegries.En els rius Dionísíacs desapareixien totes les diferències individuals. Apol·lo, en canvi, representa el principi d’individualització. Aquestes 2actituds originen 2formes diferents d’expressar estèticament la Realitat: l’art apol·lini (obres plàstiques, persegueix la Bellesa perfecta i ideal) i l’art Dionísíac (arts no figuratives, Pretén exhibir la vida amb tota la seva magnificència i amb tot el Seu horror i cruesa).
CONEIXEMENT SOTA SOSPITA
La Concepció clàssica de la veritat sosté que el món posseeix una Estructura fixa i objectiva i que la veritat d’una proposició és L’adequació o correspondència d’aquesta proposició amb la Realitat. La veritat és anterior o independent del fet de ser Coneguda.N rebutja aquesta concepció. Per ell, no hi ha una veritat sinó Diverses interpretacions de la diva i dels impulsos vitals contràries A ells.No existeix la interpretació de la realitat, sinó diversos Acostaments a aquesta realitat.La Veritat objectiva no existeix.El llenguatge és un instrument k permet organitzar les relacions entre els homes i entre aquests i les Coses. Tota paraula és un prejudici.Els coneixements que anomenem Vertaders no són més k coneixements k han esdevingut útils.Durant períodes llargs, l’intel·lecte no Generà res més k errors. Alguns resultaren útils i serviren per a la conservació de L’espècie. Aquesta és tota la veritat k pot assolir l’ésser Humà.
PERSPECTIVISME
:El Coneixement sempre arrenca a partir d’unes necessitats vitals del Subjecte que coneix. Aquestes necessitat el situen en una perspectiva determinada Des de la qual capta la realitat. Però no es pot dir k una perspectiva concreta,un cert punt de vista, sigui l’única veritat Objectiva.Cada Perspectiva és l’expressió d’unes certes forces instintives, a Les quals N denominava voluntat De poder. La veritat, entesa com la correspondència d’una proposició amb Els fets, no existeix. Una idea és vertadera si és útil, si Incrementa la voluntat de poder, si contribueix al creixement de la Vida.La Ment no pot pensar més enllà de les limitacions dels conceptes en El llenguatge, però ho pot si ho pot fer és gràcies al llenguatge Mateix.