Nietzsche: Religió, Voluntat de Poder i el Superhome

Nietzsche: el cristianisme, el Superhome i la voluntat de poder

Superhome: Per a Nietzsche, la religió i el cristianisme tenen el seu origen en la por, en els sentiments d'angoixa i d'impotència. La religió mai no ha pretès dir la veritat, sinó només reivindicar-se a si mateixa i el món natural. A més, el cristianisme ha rebutjat els valors dionisíacs de l'antiguitat, inventant un món ideal. D'aquesta manera, per a Nietzsche, el cristianisme és un platonisme de naturalesa popular, que genera una moral vulgar per a persones dèbils i esclavitzades. És la revolta del poble contra els senyors. A més, menysprea la vida i allò que el cos desitja, com les passions, els impulsos o els valors estètics.

En la base del cristianisme hi ha la idea de Déu. Per a Nietzsche, les creences no són més que la representació de la debilitat i la covardia humanes, i són contràries a la vida. La idea de Déu és pura ensomiació. Nietzsche avança a La gaia ciència amb gran alegria sobre la mort de Déu. En desaparèixer, els manaments i les prohibicions cristianes seguiran la recuperació de la força creadora de l'ésser humà.

Això suposa, per a Nietzsche, trencar definitivament amb el passat, i a Així va parlar Zaratustra anuncia l'arribada del Superhome, un nou estadi en el qual les dones i els homes puguin forjar el seu propi futur. Tanmateix, segons ell, cal abandonar l'estat passiu en el qual no cap esperar més que el puríssim nihilisme. Per això, cal passar per diferents estadis per superar-se i avançar. El camí serà el primer estadi, en el qual s'accepten els valors antics, però en el seu viatge pel desert de la vida es convertirà en lleó, revoltant-se contra allò anterior, per convertir-se després en infant, qui s'afirma una i altra vegada davant allò desconegut. Finalment arribarà el Superhome, un estadi que encara no és possible, ja que estem en l'etapa de decadència dels valors, en la qual l'ésser humà se supera i avança.

Voluntat de poder: Com a introducció, la voluntat de poder consisteix que cada u s'estimi el més possible i que els individus creguin veritablement en l'extraordinària potencialitat de la vida. Només aquell que se sap fort, poderós i segur de si mateix farà que els altres desenvolupin igualment els seus sentiments.

Només a través de la voluntat de poder podrà desenvolupar-se l'ésser humà en aquest món natural, sense recórrer a allò sobrenatural. Per aconseguir-ho serà fonamental la voluntat de voler assolir un major nivell de vida i de coneixement, entenent aquest últim com a curiositat i desig subordinat a la voluntat de poder. En aquest cas, el fi serà ser capaç de sotmetre la realitat i posar-la a si mateix.

Aquesta capacitat és la que posseeix el Superhome. Diria llavors Nietzsche que qui assumeix això «desitja viure la vida fins al punt de voler que allò viscut es repeteixi infinitament». I és que la teoria de Nietzsche sobre l'etern retorn afirma que la realitat es repeteix una i altra vegada fins arribar al mateix punt. Afirma que tots els succeïts ja han ocorregut en alguna ocasió. D'aquesta manera, el món i la vida no s'han obert a un altre món que no sigui aquest. El món és allò que està contingut en si mateix.