Nietzsche, Nussbaum i Plató: Visions sobre la Justícia

Nietzsche i la crítica a l'Estat del Benestar

Friedrich Nietzsche seria crític amb l’Estat del Benestar perquè considera que la redistribució d’impostos per garantir educació i salut per a tothom forma part de la “moral dels esclaus”. Aquesta moral busca la igualtat i la protecció dels més dèbils, cosa que pot provocar una societat massa còmoda, amb menys esforç, creativitat i superació personal. També interpreta aquest desig d’igualtat com un possible ressentiment cap a aquells que destaquen. Per a ell, l’Estat del Benestar va en contra de la “voluntat de poder” i de la moral dels senyors, que defensa la força individual, la superació i la manca de dependència. El superhome no necessita ajuda i ha de construir la seva vida amb autonomia, fins i tot amb risc i patiment.

Martha Nussbaum: Capacitats i Justícia Social

En canvi, Nussbaum defensa tot el contrari. Creu que els governs han de garantir una vida digna per a tothom, assegurant especialment l’accés a la salut i a l’educació. La seva teoria de les capacitats afirma que una societat justa és aquella que permet desenvolupar les potencialitats de les persones. L’educació és clau perquè ajuda a desenvolupar altres capacitats i permet viure amb autonomia. També defensa donar suport a qui més ho necessita i rebutja la meritocràcia. Per ella, el veritable Estat del Benestar és el que garanteix igualtat d’oportunitats i empodera les persones.

Llibertat d'elecció i desenvolupament personal

Per a Nussbaum, la justícia significa garantir una vida digna per a tothom, basada en la llibertat d’elecció, l’autonomia i el desenvolupament de les capacitats. En el cas del Joan, defensa que ha de poder triar lliurement el seu futur, ja sigui medicina o pintura, perquè la llibertat és essencial per a una vida plena. També considera fonamental una educació en igualtat de condicions i dona importància a les humanitats, que ajuden al desenvolupament personal i democràtic.

Plató i l'ordre social jerarquitzat

En canvi, Plató entén la justícia com un ordre social jerarquitzat. Tot i que defensa una educació inicial igual per a tothom, creu que cada persona s’ha de dedicar a allò que millor sap fer segons la seva naturalesa. Per això, com que el Joan destaca en ciències, el més just seria que estudiés medicina. L’individu ha de complir el seu paper dins l’Estat, que organitza la societat en:

• Productors
• Guerrers
• Governants

Conclusió: Funció social vs. Llibertat individual

En resum, Plató defensa una justícia basada en la funció social obligatòria, mentre que Nussbaum defensa la llibertat i la dignitat de poder escollir el propi camí.