Nietzsche i Nussbaum: Moral, Justícia i Capacitats

1. Friedrich Wilhelm Nietzsche: La genealogia de la moral

El text explica que, segons Nietzsche, els valors morals han canviat completament al llarg de la història. Abans, "bo" volia dir fort, noble i poderós. Però amb la cultura jueva va passar el contrari: els febles i els pobres van començar a ser vistos com a "bons", i els poderosos com a "dolents". Nietzsche anomena això la "revolta dels esclaus". Aquest canvi ha tingut tant d'èxit que avui ja ni ens n'adonem.

• "Aristocràtica": Allò propi de l'home noble i poderós.
• "Transvaloració": La inversió dels valors morals, on allò que era bo passa a ser dolent i al revés.

El martell filosòfic de Nietzsche

Nietzsche usa el "martell filosòfic" per atacar les idees principals de la filosofia i la moral d'Occident:

• Primera crítica: La moral tradicional és una "moral d'esclaus". Els febles, en lloc de lluitar, han canviat les regles del joc: ara ser fort és dolent i ser sotmès és bo. Per a Nietzsche, això és fals i va contra la vida.
• Segona crítica: "Déu ha mort", vol dir que la gent ja no creu de veritat en res. Això porta al nihilisme: la sensació que res no val la pena.
• Tercera crítica: Plató i el cristianisme han inventat un altre món millor per no haver d'afrontar aquest. Per a Nietzsche, només existeix el món on vivim.
• Quarta crítica: La democràcia fa que tothom sigui igual, i això impedeix que les persones més capaces i creatives destaquin.

Com a solució, Nietzsche proposa el Superhome: una persona que crea les seves pròpies regles i viu de manera lliure, sense dependre de la religió ni de la moral tradicional.

2. Conceptes de Martha Nussbaum

Principi de diferència en la justícia de Rawls

És un principi de justícia que diu que les desigualtats socials i econòmiques només són acceptables si beneficien els membres més desafavorits de la societat. Nussbaum recull aquesta idea de Rawls per construir la seva pròpia teoria de la justícia social.

Justícia social i capacitats

• Justícia Social: Per a Nussbaum, una societat és justa quan garanteix a totes les persones un mínim de capacitats que els permeti viure amb dignitat.
• Capacitats internes: Són les habilitats i aptituds que una persona ha desenvolupat dins d'ella mateixa (raonar, estimar, expressar-se).
• Capacitats combinades: Són les capacitats internes més les condicions externes necessàries per poder exercir-les realment. L'Estat ha de garantir aquestes condicions.

Dilema moral: L'accés a l'educació

Defenso que l'escola s'ha de mantenir oberta i que l'Estat ha d'intervenir per millorar la seva qualitat. Tancar-la deixaria els nens sense accés a l'educació, violant les capacitats centrals de Nussbaum:

• Sentits, imaginació i pensament: Necessaris per al pensament crític.
• Raó pràctica: Fonamental per prendre decisions lliures sobre el futur.

La solució justa no és tancar l'escola, sinó invertir-hi recursos per garantir una vida digna per a tots els nens.