Nietzsche i Nussbaum: Filosofia, Moral i Capacitats Humanes

Nietzsche: Mestre de la sospita i filosofia del martell

Nietzsche és considerat un mestre de la sospita, un títol que rep perquè va ser capaç de veure que, sota conceptes que considerem positius (com la consciència o el subjecte), s'amaga en realitat una pulsió negativa anomenada ressentiment cap a la vida. El ressentiment és l'odi o l'enveja profunda d'aquells que no poden viure amb plenitud cap a aquells que sí que ho fan. Per desmuntar aquestes falsedats, l'autor utilitza la filosofia del martell, una expressió que descriu la seva voluntat de destruir a cops de veritat el saber tradicional i totes les expressions de la cultura occidental, que considera decadent i dogmàtica.

L'origen de la decadència: De Grècia al Cristianisme

Nietzsche situa l'inici de la malaltia d'Occident en la figura de Sòcrates. Abans d'ell, la cultura grega mantenia un equilibri entre l'esperit apol·lini (raó, ordre) i el dionisíac (instints, caos). Sòcrates va trencar aquest equilibri donant prioritat a la raó, Plató va crear el món de les idees i el cristianisme va consolidar l'error en situar un Déu superior per sobre de l'instint vital.

La crítica a la moral: La rebel·lió dels esclaus

L'autor critica la moral occidental per ser una moral d'esclaus. Els instints naturals han quedat subordinats a una moral antinatural que imposa les lleis dels febles, sotmetent els senyors que originalment afirmaven la vida.

La crítica a la religió, la ciència i el llenguatge

• Religió: Neix de la por i l'alienació; l'home inventa un món superior per fugir de la realitat.
• Ciència: Critica la matematització de la realitat, que redueix la vida a fórmules fixes.
• Llenguatge: És una ficció col·lectiva. Nietzsche proposa usar metàfores en lloc de conceptes rígids.

El camí cap a la superació: Voluntat de Poder i Superhome

L'única sortida és la voluntat de poder. Aquest procés requereix les tres transformacions de l'esperit (camell, lleó i nen) per arribar al superhome (Übermensch), l'ésser capaç de crear la seva pròpia moral.

Glossari de conceptes nietzscheans

Sospita, Martell, Decadència, Ressentiment, Nihilisme, Apol·lini, Dionisíac, Alienació, Superhome, Vitalisme.

L'enfocament de les capacitats de Martha Nussbaum

La proposta central de Martha Nussbaum és l'enfocament de les capacitats, una teoria ètica que mesura el progrés d'un país segons el que les persones són realment capaces de fer i ser. El nucli és la dignitat humana, un valor inherent que exigeix respecte absolut.

Influències: Liberalisme i Aristòtil

Nussbaum combina la tradició liberal (autonomia individual) amb la filosofia aristotèlica (el desenvolupament de les potencialitats per assolir el floriment humà).

Educació i capacitats centrals

L'educació és el motor que transforma les aptituds naturals en capacitats reals. Nussbaum proposa una llista de deu capacitats bàsiques (salut, llibertat d'expressió, raó pràctica, afiliació, etc.) que tot govern ha de garantir per assegurar la justícia social.

Educació bona i obligatorietat

Nussbaum defensa una educació bona, sensible al context local però oberta al diàleg transcultural. Sobre l'obligatorietat, considera que l'Estat ha de protegir els infants mitjançant l'escolarització obligatòria, mentre que amb els adults ha d'emprar la persuasió i el diàleg.

Glossari de conceptes de Nussbaum

Capacitats, Dignitat, Justícia, Educació, Desenvolupament, Empatia, Diàleg, Persuasió, Llibertat, Floriment.