Nietzsche: Nihilisme i Superació a la Filosofia

Crítica a la Civilització Occidental

Crítica a la civilització occidental. Segueix un mateix mètode: l'anàlisi psicològica consistent a denunciar els instints que animen les diverses manifestacions culturals. Un mateix enemic com la religió, ciència, art, la moral, filosofia i socialisme. Un mateix diagnòstic: la voluntat del no-res del temor a la vida. La cultura occidental està immergida en el nihilisme, és a dir, la pròpia autodestrucció.

El Diagnòstic: El Nihilisme

Significa "no-res" i és la idea errònia que es tenia en la cultura occidental des de Sòcrates fins ara. El nihilisme és la consciència distorsionada i la manca de capacitat de crear de la gent del món occidental. Per tant, des de Sòcrates sempre cauen en l'error de cercar la veritat en un món suprasensible, és a dir, el de les idees, i menyspreen la vida. Per tant, el nihilisme és un diagnòstic perquè som tristos, perquè reprimim la vida. Hi ha el nihilisme passiu, que és el retrocés de la voluntat i el seu símbol és el camell, que se subordina a dur pes i a travessar el desert buit. Després està el nihilisme actiu, que és un signe de creixement de la voluntat de poder i es representa amb el lleó, que mata per ràbia i vol ser el senyor del desert. El nihilisme passiu representa la submissió a la vida de les idees. I el nihilisme del lleó és un "sap que no vol, però no sap què vol", i per això no pot ser superhome. Tots dos són com un símbol de consciència desgraciada. Cap dels dos arriba al superhome, perquè el superhome és símbol de superació. Representa el nen, la innocència, i el nen és obert a la vida. El nihilisme, per tant, menysprea la voluntat de poder i de la vida, és una voluntat del no-res.

Fases del Nihilisme, segons Deleuze

• El ressentiment: que és una recriminació contra la vida. Culpa a la vida per culpa teva, per haver sigut tan feble i ressentit. És la moral del xot i el ramat.
• La mala consciència: és una acusació contra la vida, però és interior: "per culpa meva, per culpa meva". Ja que es considera pecador. Com per exemple, la consciència del cristianisme. Tenen les ganes de seguir un model, una forma per no sentir-se angoixats.
• L'ideal ascètic: és el moment de sublimació, és a dir, transformar el que és positiu en negatiu. La vida feble busca, per tant, la negació de la vida i, per tant, aquest ideal jutja la vida per uns valors externs a ella, com la pietat cristiana i les idees platòniques.
• La mort de Déu: significa que la gent s'ha quedat sense cap criteri per valorar les seves accions, sense cap valor suprem per orientar-nos. Si Déu mor, es crea un buit per a la gent i la moral no podrà ser explicada ara per l'existència de Déu.
• L'últim home i l'home que vol morir: representa la societat moderna. Per tant, l'últim home sap que la seva vida és buida i és incapaç de crear, és un home tràgic. Té la voluntat del no-res. Segons Nietzsche, només qui ha recorregut a l'experiència tràgica de l'últim home pot veure com és de necessària la transvaloració.

Déu ha Mort

Amb aquesta mort de Déu s'ha acabat el platonisme i el cristianisme. Aquesta mort de Déu no és atea, perquè l'ateisme és una qüestió privada entre un home i el seu Déu, i la mort de Déu és un argument que ens afecta a tothom. Vol dir que amb aquesta mort manca una primera veritat per valorar les coses i no hi ha una harmonia en el món suprasensible. Amb aquesta mort, segons Nietzsche, hem perdut la figura que ens permetia valorar. Aquesta mort obre camí al superhome, però serà una època sense déus i basada en la voluntat de poder.

La Crítica a la Filosofia

La filosofia, segons Nietzsche, ha quedat corrompuda des de Sòcrates, que predicava el triomf de la raó contra la vida, i des del món de les idees de Plató. Critica la metafísica perquè diu que darrere seu s'amaga l'odi a la vida i al món decadent, el temor també. Nietzsche rebutja la "cosa en si" de Kant, el concepte d'ésser i els imperatius categòrics de Kant també, i el "jo" de Descartes. Diu que el que és real és l'esdevenir, les aparences i fenòmens que provenen dels sentits. La veritat de la metafísica és que mostra un món veritable quan és aparent només. La voluntat de veritat és la voluntat de poder. Nietzsche defensa el perspectivisme: no hi ha fets, sinó interpretacions, és a dir, aparences i fenòmens, no coses en si.

Crítica de la Moral

Bo és l'aristòcrata i noble des de sempre, i dolent és el plebeu, el de les classes baixes. Però va haver-hi una revolució de les classes baixes, i els jueus i cristians van canviar aquests dos sentits: de noble era malvat i plebeu bo. Per tant, aquesta moral sorgeix com a producte del ressentiment i de la rebel·lió dels esclaus. Però més enllà del bé i del mal estarà el superhome.

La Voluntat de Poder

Segons Nietzsche, la vida és la voluntat de poder de viure i de ser, per arribar a la superació, tenir una voluntat de crear és el que vol. Amb aquesta voluntat aniquila els valors del nihilisme. Amb la voluntat de poder, podem valorar les coses segons Nietzsche. Voluntat de poder significa que el poder de la vida augmenta. Un cop mort Déu, s'ha d'impulsar això. Diu que cal fer una transvaloració i deixar la vida cristiana i de les idees i recuperar el sentit de la vida com a creació. Nietzsche nega l'espai-temps i diu que més enllà de Kant i diu que més enllà d'aquests dos està la vida. Introdueix la transvaloració com a forma de dir sí a la vida, de passar més enllà del bé i del mal i de passar del "has de fer" al "vull fer". Per a Nietzsche, la veritable veritat és la vida.

El Superhome

El superhome és una expressió del sí a la vida. El superhome es basa en la voluntat de poder. Per a Nietzsche, el superhome és el que hi ha més enllà o per sobre de l'home. És un tipus de moral basat en la vida creadora i afirmativa. Diu que per ser superhome cal trencar radicalment amb el nihilisme i, per això, el principal adversari del superhome és l'home. Amb el superhome s'estableix una moral senyorial, basada en la creació, en la superació i en l'estimació de la vida. És una moral només per als forts amb voluntat de poder. Estableix una moral d'esclaus també, basada en el nihilisme dels que menyspreen la vida i dels febles. El símbol del superhome és l'àliga. Per tant, el superhome es defineix per la seva actitud investigadora, de creativitat, en què viu obert a la vida i no considera res com a definitiu. La gran política del superhome és posar tots els mitjans per tal de fer possible el sí de la vida i un món sense lleis. Tot i que, en veritat, no és el superhome ni una política ni una moral, és una altra cosa segons Nietzsche. Segons Nietzsche, per arribar a superhome cal seguir unes fases, com el pas de l'esperit en camell, i del camell cap al lleó, i per últim, del lleó fins al nen. Per a Nietzsche, el superhome fa referència a un nen, ja que els nens són innocents i estan en potencialització de la vida, i posseeixen el poder de crear valors i estan més enllà del bé i del mal.