Nietzsche: El Nihilisme, la Mort de Déu i l'Esperit Lliure

L'idealisme és una fugida d'aquest món que té el seu origen en el nihilisme. Aquesta divisió entre món verdader i món aparent és el punt de partida de la crítica. La teoria de Nietzsche vol ser una alternativa vitalista i valorativa d'aquest món, que col·loqui en el centre de la reflexió sobre l'ésser la idea d'esdevenir i la idea del temps.

El nihilisme i les seves formes

El cristianisme i la filosofia metafísica de tall idealista són moviments nihilistes; són tendències i perspectives vitals debilitades. Diu Nietzsche que la primera forma de nihilisme, que sorgeix del menyspreu i l'odi a aquest món, té el seu origen en Plató i en el cristianisme.

Aquesta concepció del món i de l'existència ha anat desapareixent a poc a poc a través d'un fenomen cultural que Nietzsche denomina la mort de Déu. Va començar en el Renaixement, però la mort de Déu no va arribar a consumar-se llavors, sinó que va ser una mort lenta que, a través de la Il·lustració, arriba fins als nostres dies. Els homes han anat adoptant postures molt variades, que constitueixen altres tantes formes de nihilisme:

• Nihilisme parcial: Consisteix a tractar de buscar-li a Déu substituts que compleixin les seves funcions, volent col·locar en el lloc de Déu altres absoluts.
• Nihilisme total: Consisteix en l'actitud que adopten els qui, en descobrir que Déu ha mort i amb ell totes les justificacions absolutes de l'existència, cauen en la desesperació, el buit i en el no-res, sentint-se perduts i incapaços de viure sense Déu.
• Nihilisme passiu: El nihilista passiu o total viu desorientat i sense rumb; aquesta forma de nihilisme ha de donar lloc a una altra que, per a Nietzsche, suposa la verdadera manera de treure partit a la mort de Déu.
• Nihilisme extàtic: És la forma en què Nietzsche veu el futur desitjable per a la superació del nihilisme.

L'esperit lliure i la creació de valors

L'home ha de convertir-se en l'assassí de Déu. L'assassinat de Déu es converteix en l'alliberament de l'home, que, un cop mort Déu, se sent capaç de crear els seus propis valors. Aquest nihilista actiu, que utilitza en benefici propi la mort de Déu, és l'"esperit lliure": remitifica i embelleix la vida, trobant-hi no una veritat, sinó múltiples veritats; no un valor, sinó infinits valors.