Nietzsche: Moral de Senyors vs. Moral d'Esclaus i el Superhome

Dues morals: la de senyors i la d'esclaus

D'una banda, tenim la moral de senyors, fonamentada en els conceptes de caràcter estamental de «Bo»: Dolent on «Bo» = «Noble» = «poderós» = «aristocràtic». És una moral que comença dient sí a si mateixa, de jerarquia i distàncies, basada en el cos i la virtut de la força física: una moral activa, creadora i ascendent, pròpia de l'home ingenu, franc i honest. Aquesta és una moral basada en l'instint.

D'altra banda, tenim la moral d'esclaus, fonamentada en els conceptes de caràcter valoratiu de «Bo» - «Malvat», on «Bo» = «plebeu» = «vulgar» = «simple». És una moral que comença dient no a l'altre; de la igualtat i l'anivellament; basada en l'esperit i les virtuts de la voluntat; reactiva, aniquiladora i decadent, pròpia de l'home intel·ligent i previsor. Aquesta és una moral basada en la raó (Judaisme, Reforma Protestant i Revolució Francesa / el Sacerdot).

La moral cristiana, considerada com la moral dels esclaus, ha arribat a predominar i influir en la nostra percepció natural de la realitat, tot i que és antinatural en molts aspectes. Aquesta interpretació moral ha reprimit els instints humans i ha condemnat l'egoisme, dificultant el nostre desenvolupament plè i adequat. A més, ha ocultat el veritable origen de l'Estat, que no està relacionat amb cap contracte social com afirmaven Hobbes, Locke i Rousseau.

«Purs actes de violència, l'Estat més antic apareix, en conseqüència, com una horrible tirania, com una maquinària trituradora i desconsiderada.»

L'Estat es basa en un acte de violència, on els naturalment forts dominen els febles. Aquest és el veritable origen, no com a quelcom que dota de sentit a l'ésser humà, ni com a resultat d'un pacte contractual. L'objectiu principal és dominar i controlar, no protegir o donar sentit. Aquesta violència va conduir a l'aparició de la mala consciència en l'àmbit psico-religiós.

Friedrich Nietzsche i el canvi radical de pensament

Friedrich Nietzsche promou un canvi radical de pensament amb els següents conceptes essencials:

1. Nihilisme actiu: rebutja la negativitat passiva i insta a destruir les fantasies i els valors establerts per obrir pas a nous horitzons.
2. Mort de Déu: significa la desaparició de les creences i la llibertat de la tradició cristiana, deixant espai per a la llibertat individual i la reinterpretació del sentit de la vida.
3. Transvaloració de tots els valors: propugna un canvi radical en la valoració de les coses, invertint els valors tradicionals per potenciar la voluntat de poder i la força.
4. Voluntat de poder: destaca la naturalesa impulsiva i afirmativa de l'ésser humà, que busca constantment l'autoafirmació i l'expansió del seu poder.
5. L'etern retorn: afirmació radical de l'existència, on cada acció ha de ser viscuda com si es repetís infinitament. Això implica viure de manera que es desitgi la repetició eterna de la mateixa vida.
6. El superhome: és el resultat d'una transformació. «Com l'esperit es converteix en camell, el camell en lleó, i el lleó, a la fi, en infant.»

El camell representa l'esperit de càrrega i sotmetiment: carrega amb les obligacions socials, s'acontenta amb obeir els valors establerts, renuncia a si mateix, se sotmet al deure (la seva norma).

El lleó representa l'esperit desafiant: s'allibera de les càrregues morals i socials, desitja la conquesta de la plena llibertat, diu no al deure; la norma la dicta ell mateix. Però, perquè el lleó viu encara del «no», d'un «no» al deure, i amb aquesta negació encara és deutor de l'esperit nihilista del camell.

En canvi, «la innocència és el nen, i l'oblit, un nou començament, un joc, una roda que es mou per si mateixa, un primer moviment, un sant dir sí». És l'infant, pura afirmació de la vida.

Trets que identifiquen el superhome

1. Rebutjar la moral d'esclaus: no estima la humilitat, la prudència que amaga la covardia, l'obediència cega i el servilisme.
2. Rebutjar la conducta gregària: no segueix la moral del ramat ni les normes ja establertes per la majoria.
3. Crear valors: entén que els valors morals són invencions humanes i crea els seus propis, fidel a la Terra i a l'existència.
4. Viure en la finitud: rebutja les realitats transcendents, accepta la vida en la seva limitació i no amaga les dimensions terribles de l'existència.
5. Estimar el risc: busca noves experiències i no té por de les proves difícils, posant per damunt de tot el desenvolupament de la seva voluntat i esperit.
6. Ser contrari a l'igualitarisme: valora la diferència i entén que el sentiment de distància és el que dona valor a l'ésser humà.
7. Estimar la intensitat de la vida: aprecia l'alegria, l'entusiasme, l'amor, i és generós com a mostra de la seva voluntat.
8. Ser com un infant: manté la innocència del devenir, viu la vida com un joc i diu un sí radical a l'existència.