Nietzsche: Moral d'Esclaus, Superhome i Voluntat de Poder
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,43 KB
La moral d'esclaus i la crítica al cristianisme
La segona és la moral d’esclaus. Aquesta apareix en persones dèbils que no poden imposar-se i transformen la seva impotència en valor moral. Aleshores qualifiquen de bo allò relacionat amb la humilitat, la submissió, l'obediència o la resignació, i de dolent allò vinculat a la força i al poder.
Nietzsche considera que la cultura occidental, i especialment el cristianisme, han imposat aquesta moral d’esclaus. Això ha provocat ressentiment i ha convertit en virtut el que nega la vida. En lloc d’afirmar l’existència, s’ha valorat la renúncia, el sacrifici i la negació dels instints.
La mort de Déu i l'arribada del nihilisme
Aquesta situació es resumeix en la idea de la mort de Déu. Nietzsche diu que Déu ha mort, no en sentit literal, sinó perquè els valors absoluts i transcendents que havien sostingut la cultura occidental han perdut força. L’ésser humà ja no pot creure igual que abans en aquests fonaments. Però això genera una crisi profunda: el nihilisme.
El nihilisme és la situació en què els valors tradicionals deixen de tenir sentit. L’ésser humà es troba sense referències i pot caure en el buit i la desesperança. Però Nietzsche no ho veu només negativament; també ho interpreta com una oportunitat per crear nous valors.
El superhome i la voluntat de poder
A partir d’aquí apareix la figura del superhome. El superhome és aquell que supera els valors tradicionals i és capaç de crear els seus propis valors afirmant la vida. No viu sotmès a normes imposades des de fora, sinó que crea i dona sentit des de la seva pròpia força.
Aquesta figura es relaciona amb la voluntat de poder. La voluntat de poder no és només un desig de dominar els altres, sinó una força interior, energia creadora i capacitat d’afirmar-se i desenvolupar-se plenament. És l’impuls fonamental de la vida.
L'etern retorn: La prova radical
La seva màxima expressió apareix en la idea de l’etern retorn. Nietzsche planteja imaginar que hauríem de viure exactament la mateixa vida una vegada i una altra, eternament. Aquesta idea funciona com una prova radical: només qui estima profundament la vida tal com és seria capaç d’acceptar-la plenament.