Nietzsche: La filosofia vitalista i la crítica a la tradició occidental

Nietzsche (1844 – 1900)

Allò apol·loni i allò dionisíac

Apol·lo i Dionisos → deus grecs → també irracionals.

N va dedicar la joventut a l'estudi de la Grècia antiga. En l'obre d'Heràclit (deia que tot canvia, que la vida és un caos) hi veia reflectida una forma de vida esplèndida, alhora tràgica i heroica, que es caracteritzava pel vigor i x la intensitat.

N identifica dos principis contraposats. D'una banda hi ha allò dionisíac, associat al déu Dionisos → vinculat amb l'excés, la passió, la foscor i l'irracional. I d'altre banda allò apol·loni, vinculat amb el deu Apol·lo i relacionat amb allò clar, allò nítid i allò definit, que ens permet distingir amb precisió unes realitats d'altres. En canvi, allò dionisíac està associat a allò passional, allò difús i allò indefinit.

Una filosofia vitalista

Insisteix en el valor incomparable que té la vida de l'individu → siguem capaços d'experimentar la vida plena i intensa.

• Vitalisme → la meva vida és molt important. Naixem sols i morim sols. → egoistes

El pitjor dels pecats possibles és aburrir-se.

Moral de senyors i moral d'esclaus

Viure d'aquesta manera no sempre és fàcil, pq suposa acceptar tants els moments de plenitud com la dimensió tràgica i tenebrosa de la vida.

N anomena “moral de senyors” aquesta manera d'entendre la vida, segons la qual allò bo es correspon amb el que és noble, fort i vigorós. Allò dolent equival al que és feble, malaltís, mediocre o covard. No tots els ésser humans som iguals.

Els ressentiment dels febles

El predomini d'una minoria d'individus forts, nobles i orgullosos capaços de viure segons una moral de senyors, va generar, segons N, un ressentiment entre els febles.

Per Sòcrates, les virtuts veritables no es corresponien amb les que cantava Homer, sinó que tenien a veure amb la prudència, la moderació, la intel·ligència i el control de les passions.

El sorgiment del cristianisme, va dur a terme una completa inversió dels valors. En el sermó de la muntanya, Jesus de Natzaret va adreçar les seves paraules als pobres, febles, malalts... i els anuncià que serien els primer en el Regne del Cel. Amb el triomf del cristianisme els febles va aconseguir imposar-se als forts. Nietzsche creia que d'aquesta manera, va aconseguir d'imposar-se en la nostra cultura una moral d'esclaus, que és antinatural i monstruosa pq es contrària a la vida.

VIURE DE VERITAT → VIURE SENT UNA ÀGILA NO UN VULTÓ

Filosofia del martell: crítica a la tradició occidental, crítica a la moral i filosofia tradicionals, la religió cristiana i les ciències positives. Nietzsche cataloga de dogmàtiques la moral i la filosofia tradicionals i situa l’origen d’aquest pensament en les figures de Sòcrates i Plató.

Esperit dionisíac: representació del valor de la vida en la visió grega abans. Simbolitza el vigor, la font de plaer, l’embriaguesa, la desmesura, la renovació i la destrucció.

Esperit apol·lini: manifestació del valor de la raó en la visió grega. Representa l’ordre, l’harmonia, la figura i les formes de la raó.