Nietzsche: L'Etern Retorn i la Moral del Senyor i l'Esclau

L'etern retorn i l'afirmació de la vida

En aquest text, Nietzsche presenta la idea de l'etern retorn, segons la qual la nostra vida s'hauria de repetir infinites vegades exactament igual. El filòsof planteja aquesta idea com una prova per saber si una persona afirma realment la vida o si, al contrari, la rebutja. Si algú sent desesperació davant aquesta repetició eterna, significa que viu amb ressentiment o insatisfacció. En canvi, qui és capaç d'acceptar-la plenament demostra una afirmació total de l'existència. Això es relaciona amb el vitalisme de Nietzsche, que defensa dir «sí» a la vida, acceptant tant el plaer com el dolor. El text també anticipa l'ideal del superhome, capaç d'estimar la vida tal com és.

• «Rellotge d'arena de l'existència»: Metàfora que representa el temps i la repetició infinita de la vida en l'etern retorn.
• «Ets una volva de pols de la pols»: Expressa la petitesa i insignificança de l'ésser humà dins l'univers.

L'origen de la moral i la transvaloració

En aquest text, Nietzsche critica la moral tradicional judeocristiana i explica l'origen de la moral dels esclaus. Inicialment existia una moral del senyor, pròpia dels nobles i poderosos, on «bo» significava fort, noble i vital. Però els dèbils, moguts pel ressentiment, van invertir aquests valors mitjançant una transvaloració: van considerar «bons» els pobres, humils i obedients, i «dolents» els forts i poderosos. Nietzsche afirma que aquesta revolta moral s'inicia amb el judaisme i continua amb el cristianisme. Aquesta nova moral ha triomfat tant en la cultura occidental que avui la considerem natural, tot i que, segons Nietzsche, és una moral que nega la vida.

• «Aristocràtica»: Pròpia dels nobles i poderosos que afirmen la força, la vitalitat i la vida.
• «Transvaloració»: Inversió dels valors morals tradicionals feta per la moral dels esclaus.

Comparativa entre la moral noble i la de l'esclau

En aquest text, Nietzsche compara la moral del senyor amb la moral de l'esclau. L'home noble crea els valors de manera espontània a partir de la seva força i vitalitat, i considera «bo» tot allò relacionat amb el poder i la noblesa. En canvi, l'home del ressentiment crea primer la idea de «pervers» per referir-se als forts i, després, defineix «bo» com el contrari d'això: humil, obedient i feble. Així, Nietzsche mostra que el concepte de «bo» no és universal, sinó que depèn de la moral que el defineix. Aquesta inversió dels valors és el resultat del ressentiment dels dèbils envers els forts.

• «Home noble»: Individu fort i vital que crea els seus propis valors afirmant la vida.
• «Ressentiment»: Odi i frustració dels febles envers els forts que origina la moral d'esclaus.