Nietzsche: Crítica a la Cultura Occidental i el Superhome

Context Històric i Filosòfic de Nietzsche

Context històric: Gran Alemanya, Revolució Industrial, moviments obrers, colonialisme. Context filosòfic: la cultura, el pas del mite al logos. La raó semblava poder donar un sentit unitari a la vida humana, però al segle XIX s'esquerda. La raó produeix monstres (Revolució Francesa). La raó no és un òrgan autònom de l'ésser humà.

Veus de la Sospita

• Biologia: els humans tenen poc de diví i molt d'animal.
• Economia: la Revolució Francesa i els interessos econòmics.
• Psicologia: la funció psicològica per entendre la manera d'obrar humana.
• Filosofia: el pas del mite al logos, els creadors guardians, reprimir l'oposició i la veritat universal.

Il·lustració (progrés tècnic = progrés moral, llibertat, igualtat, fraternitat). Triomf de la raó? Fracàs (no és igual a) pobresa obrera (no tres abans). Respostes: Marx (futur), Romanticisme (passat), Nietzsche (salvi's qui pugui). Schopenhauer: voluntat de viure (força per afirmar la pròpia existència a costa dels altres). Solució: experiència estètica, santedat.

Filosofia de Nietzsche: Filosofia a Martelades

Treu-te les teves pròpies conclusions. Cal renunciar a la lògica gramatical usant metàfores, ironies o faules.

Crítica a la Cultura Occidental

El logos d'Occident neix malalt. Cultura autosatisfeta, construeixen un món irreal on sobreviure. Genealogia: l'autor mira els orígens. Por dels homes mediocres a la mort i al canvi, no saben viure, es creen un món on se senten còmodes. Amb la raó justifiquen la manutenció d'aquest món (la raó és culpable, anul·la els impulsos). Això va funcionar un temps fins que la gent es va sentir enganyada, buit de sentit (nihilisme) quan sàpiga que el logos és la imposició d'un mite. La mort és a prop, el mal ja no té remei. Nietzsche proposa una solució: matar el monoteisme i construir una nova cultura amb més salut.

Voluntat de Poder (Vitalisme)

És l'energia vital que ens porta a actuar per tal d'autoafirmar-nos. Característiques:

• Inconscient (és irreflexiva).
• Prèvia a la raó (no ve de la raó sinó dels canvis fisiològics).
• Peculiar (difereix amb l'edat, la dieta).
• Exigeix resistència (necessita oposició).
• Necessita el dolor per a créixer (el que no em mata em fa més fort).
• Sense finalitat externa (no hi ha res al darrere).
• Creativa (acte d'afirmació vital).
• Lliure (el poder ens fa lliures i no la veritat).
• Diversa.

Voluntat de poder: elevació de la vida. Diferenciar les voluntats: pel seu afany de superació (ric-viu, pobre-sobreviu), per la seva relació amb el dolor, pel seu tracte amb els sentits. Nietzsche vitalista: la vida com a criteri per valorar les accions humanes. *Jo ensenyo el no a tot el que debilita, a allò que esgota. Jo ensenyo el sí a tot el que fortifica, a allò que acumula la força*.

Coneixement i Veritat

La realitat canvia amb cada nova percepció. No podem atrapar el moment, només l'experimentem. La cultura occidental ofereix: com que aquesta realitat ve pels sentits, diguem que els sentits ens enganyen. Realitat-aparença, només amb la raó aconseguim la veritat. Dialèctica (Plató), la fe (Crist), jo penso (Descartes), raó pràctica (Kant). Un món real, incondicionat i estable. Dupliquem la realitat. Filòsofs (mòmia: cera a les orelles era una condició per a filosofar). El món vertader és una construcció de la raó, la raó és la multiplicitat i el canvi. L'ésser humà ha inventat el món vertader a la seva imatge i necessitat, per tal de mantenir-se en la vida, és antropomòrfic. Ha encobert tot allò que l'inquieta. Filòsofs-falsificadors (simplifiquen la realitat).

Crítica de Nietzsche al Món Metafísic

Invenció i ficció són armes de la intel·ligència per crear un món apte per a la vida fatigada. El llenguatge omple la realitat de substàncies, subjectes, causes-efectes. La metafísica popular amb els filòsofs acaba fent mons metafísics. Cas del llampec: la metafísica del poble, la gramàtica, ens fa creure que hi ha darrere un subjecte, un agent, quan l'única cosa que existeix és l'acció.

Elements

• El terme "jo".
• La gramàtica del verb "ser" (essència de les coses).
• Estructura subjecte-predicat (subjecte agent i predicat).
• Polisèmia i sinonímia (coses diferents-mateixes paraules).

Mitjançant la raó lògica i el llenguatge gramatical, el món redueix la seva complexitat, es torna més calmat a la nostra mesura. *L'instint causal està condicionat i està excitat pel sentiment de por*.

Coneixement i Veritat contra Interpretació

*El món no té sentit darrere de si, sinó innumerables sentits. Són les nostres necessitats les que interpreten el món* (valor adaptatiu). No hi ha fets, només interpretacions, no tenim la mesura de percepció correcta. Influències:

• Aparell sensorial (exemple: discoteca).
• Vivències (episodis infantils i avantpassats).
• Impulsos (desitjos, passions).

Som una taula plena, on l'evolució cultural ha deixat a la superfície. El perspectivisme: les nostres necessitats interpreten el món. No és important cercar un criteri únic per unificar l'existència. L'autor diu que experimentem la vida. L'error de les morals és que pretenen ser universals, el món metafísic és una interpretació dels malalts. *Que hi hagi déus, però no cap Déu* és una perspectiva, no una veritat.

Moral, Religió i Democràcia

"Jo sóc el primer immoralista". Hi ha bé o mal? Si no hi ha fenòmens morals (interpretació), com que la moral cerca respostes en la raó i no en la vida, Nietzsche llança una lluita sense treva contra ella. No (criteri voluntat de poder): allò bo serà allò que afavoreix la vida, allò pitjor serà tot allò que la degenera. Els judicis morals són símptomes de salut: segons la potència de vida tindrem una moral o una altra. L'autor vol la naturalització de la moral, recuperar la naturalitat perduda, la seva moral no prové del jo conscient sinó del cos conscient.

Moral de Senyors, Moral d'Esclaus

• Moral de senyors (voluntat de poder forta - vida ascendent - afirma activament - caràcter individual).
• Moral d'esclaus (voluntat de poder feble - vida descendent - afirma reactivament - caràcter gregari).

Els judicis de valors són símptomes, cada moral és una perspectiva i cadascú elegeix la que més li convé.

La Moral Occidental: Conjura dels Febles contra els Forts

En ser filòleg, analitza l'origen de les paraules (transmutació de valors). Això implica una sèrie de valors:

a) El sorgiment de la moral (món humà governat per normes estrictes i prohibicions). La moral impedeix el desenvolupament de la voluntat de poder forta. Bo = bondat, benevolència. Occident debilita la virtut.

b) El naixement d'una cultura del ressentiment, victòria dels febles (gregari) sobre els senyors (separats). Quan guanyen, imposen la seva voluntat i aixafen l'esperit lliure i fan creure que són lliures:

• a) Fer creure que si no ets poderós és que no vols.
• b) Generar remordiment.
• c) Permetre el càstig.

Crítica a la Moral d'Esclaus

Han desnaturalitzat el cos. Tota moral tracta de defensar un interès particular. Errors:

• Dogmatisme moral (absolut).
• Antivitalisme (ésser decadent - venjar-se de la vida) (domesticar) (ovella: Crist, socialista perfecte).
• Intel·lectualisme (raó = virtut = felicitat).

La Religió

La religió està per sobre de la raó, el món vertader per sobre del sensible. La religió està unida al concepte de Déu (renúncia a la vida). Creient = decadència. Els febles prefereixen la fe que confrontar-se amb la realitat. Més apreciada la politeista, un per a cada necessitat (Grècia i calendari celebra passions) i són propers a ells. Monoteisme: Déu únic - 1 ordre, allò natural - sobrenatural, enemics de les passions. Els humans moren dues vegades, casta que controla els súbdits.

Moral Cristiana

Filosofia platònica - decadència fisiològica. Religió dels febles (cuc i sabata). Creen remordiment per aconseguir que ocultin la seva superioritat. Debilitat = mèrit, temor = humilitat, submissió = obediència. "No us penseu que porto pau a la terra, no he vingut a dur pau, sinó espasa".

Enemics

Odi a aquest món: la vida com a trànsit cap a una altra vida. Paradís celestial. "Qui estima la vida, la perd; i qui no estima la seva vida en aquest món, la guardarà per a la vida eterna". L'Església enviarà a l'infern a totes les grans persones.

Odi a la vida: reprimir la vitalitat (castedat, dejuni, sacrifici). "El cristianisme va fer beure a Eros un verí - i no li va causar la mort, sinó que va degenerar en vici". Déu ens fa lliures per a ser els seus esclaus (Eva).

Odi al cos: tot el que ve del cos és sospitós de pecat. El cos és impur i mereix el nostre menyspreu i mortificació. Castiga el seu cos, un dolor gratuït que no serveix per a enfortir el cos sinó per manifestar l'odi cap al cos. Sacerdot: un malalt que cuida dels malalts, ell assegura el seu domini gràcies a la responsabilitat del seu càrrec. El malalt es converteix en pecador i la idea d'estar en deute el tortura, el sacerdot domestica l'humà.

Democràcia

Manté el monoteisme sense Déu, anivellen tot a la baixa, la no creença en homes superiors.

Crítica a la igualtat (refugi de la mediocritat): els interessa ocultar-se en la massa per a no mostrar carències.

Crítica a la dignitat: no es dóna, es conquista. La societat l'atribueix a tots, tant se val què hagis fet (no hi ha d'haver una naturalesa humana universal).

Aquests conceptes són una manera dels ressentits de la vida de legitimar la seva moral i defensar-se dels nobles. L'estat democràtic impedeix la possibilitat de desenvolupament de grans personalitats que incrementin la vida.

Nihilisme, la Mort de Déu i el Superhome

Nihilisme Passiu

Acabada la farsa, entrem en decadència, civilització improductiva i malalta, fatigada de la vida. Ja no hi ha senyors.

Nihilisme Actiu

L'autor dóna una solució: derrocar els valors tradicionals i crear-ne de nous, la creació del superhome. Triple metamorfosi: camell (obeeix) --- lleó (destrueix) "Déu ha mort! I som nosaltres qui l'hem mort!". Eliminar l'ideal ascètic, incapaç de crear nous valors (dominat per la venjança) ---- nen, representa l'ésser que no lluita contra res, gaudeix de l'existència. *Però digueu, germans meus, què pot fer el nen que no hagi pogut fer el lleó? Innocència, oblit, començament, un joc, un primer moviment, un sagrat dir sí*. La seva forma de vida és una existència lúdica, entregada a l'atzar i al destí: ni es penedeix de res ni espera res del futur. Viu per a jugar i és lliure, perquè en el joc es dissol la moral.

Característiques del Superhome (Übermensch)

1. Menysprea l'instint de conservació, supervivència. Estima el risc i només es mou per l'instint de la creació.
2. Ateisme radical, ell és la seva religió.
3. Incorpora el dolor.
4. No fa cas de la gent.
5. No creu en la igualtat.
6. No participa en la vida pública, no es deixa convèncer pels oradors del mercat.
7. Ni critica ni es queixa (la queixa mai no val per a res, és un producte de la debilitat).
8. La vida és una aventura.
9. Anteposa la vida al coneixement.
10. Es guia per la bellesa, no pel deure.