Els nexos conjuntius i el Romanticisme espanyol: guia completa

Els nexos conjuntius

Els nexos conjuntius

Copulatives
A y B
A e B
ni A ni B

Disjuntives
A o B
o A o B
A o bien B

Adversatives
A pero B
no A sino B
A, sin embargo B
A, no obstante B

Consecutives
A, luego B
A, de modo que B
A, así que B
A, o sea B

Explicatives
A, esto es, B
A, es decir, B
A, o sea, B

Classificació de les oracions coordinades

Així, les oracions coordinades es classifiquen en:

Copulatives: unim dues oracions simples i les dues s'afirmen o es neguen.

Disjuntives: les dues oracions estan unides per un nexe que indica que entre les dues oracions que coordinem s'ha d'elegir una opció.

Adversatives: el nexe indica que entre les dues frases existeix una relació d'oposició, ja que són d'alguna manera idees contràries.

Consecutives: el nexe expressa que la segona oració simple és conseqüència de la primera.

Explicatives: la segona part de l'oració coordinada explica el significat de la primera per si no ha quedat clar.

Què és una oració coordinada

L'oració coordinada és aquella que uneix dues oracions simples mitjançant un nexe.

Si les dues oracions no estan unides per una conjunció sinó per un signe de puntuació, parlem llavors de oracions juxtaposades.

Una oració coordinada consisteix en la unió de dues oracions simples que podrien existir de manera independent en una sola oració.

Exemple: L'altre dia estudiem l'oració simple i avui et explicaré l'oració coordinada.

Literatura romàntica

El geni romàntic. L'artista no ha de subjectar-se a unes normes estrictes perquè té un coneixement de la bellesa que neix de la seva imaginació.

Subjectivitat. L'escriptor romàntic no pretén representar la realitat tal com és, sinó com ell la viu.

Apareixen nombrosos personatges rebels (bandolers, captaires, fugitius, pirates...). La seva condició marginal interessava els romàntics perquè els permetia tenir una visió diferent del món.

Preferència per ambients exòtics, desconeguts o sepulcrals. L'espai en les obres romàntiques afavoreix una visió diferent de l'habitual. Travessar una frontera sempre desperta la capacitat imaginativa.

Don Álvaro i la força del destí

Don Álvaro, jove d'origen desconegut, ple de virtuts, valent i ric, arriba a Sevilla i s'enamora de Leonor, filla del soberbi marquès de Calatrava, qui s'oposa al matrimoni, per la qual cosa don Álvaro convenç la seva estimada perquè fugi i es casi amb ell.

La mateixa nit en què es disposen a consumar els seus plans, els enamorats són sorpresos pel marquès. Don Álvaro lliura la seva pistola en senyal de submissió i acatament, però l'arma es dispara accidentalment. El marquès cau ferit i mor maleint la seva filla.

Els joves fugen, però pel camí els criats d'ambdós bàndols es traben en combat. Don Álvaro és ferit greument i perd el coneixement, però un servidor seu el salva i el porta a lloc segur. El jove, creient morta Leonor en la baralla, desesperat i buscant la mort, s'enrola amb nom fals a les files que combaten a Itàlia. Aquí, en una disputa entre tafurs, salva don Carlos, germà de Leonor, qui també lluita amb nom suposat. Poc després, aquest salva la vida de don Álvaro, que ha estat ferit al camp de batalla. Quan més tard tots dos s'identifiquen i es reconeixen, es desafien a duel i don Álvaro mata don Carlos.

Leonor, mentrestant, després d'aquella terrible nit, roman amagada durant un any a casa d'una tia. Més tard, fuig vestida d'home i porta una vida d'ermitana penitent en un desert, a l'empara d'un convent de frares.

Han passat ja quatre anys. Don Álvaro, fugint d'Itàlia i en acte de contrició per tantes morts involuntàries que ha causat, torna a Espanya i renuncia al món amb el desig d'acabar els seus dies consagrat a la vida monàstica en el convent de frares on s'asil·la Leonor, sense que cap dels dos sàpiga de l'existència ni la identitat de l'altre.

Fins al monestir el persegueix el segon fill del marquès, don Alfonso, qui, a més, ha descobert que don Álvaro és fill d'un virrei i d'una princesa índia revoltats contra Espanya per restablir l'antic imperi dels incas. Don Alfonso desafia l'enamorat de la seva germana i el duel s'efectua lluny del convent, entre les penyes abruptes, a prop del lloc on s'amaga Leonor, solitària i penitent. Don Álvaro fereix de mort el seu enemic i aquest, moribund, demana un confessor.

Leonor reconeix la veu del seu germà i acudeix en el seu auxili. Don Alfonso, creient que ella i el seu enamorat viuen com amants en aquell lloc, abans d'expirar mata la seva germana d'una ganivetada. Don Álvaro, desesperat per la seva impotència davant la força del destí, es llança a un precipici.

Aquesta obra és el primer drama romàntic espanyol. Va ser estrenada el 1835 i significa el triomf del romanticisme a Espanya.

Mariano José de Larra

Va néixer el 24 de març de 1809 a Madrid durant l'ocupació francesa, i va passar alguns anys de la seva infància al costat del seu pare a Bordeus. Després de l'amnistia de 1818 es van traslladar de nou a la capital espanyola, on el seu pare va treballar com a metge personal del germà de Ferran VII. Va assistir a un col·legi de jesuïtes, que va abandonar per completar els seus estudis a València i Valladolid. En acabar, va treballar en dos periòdics de la seva propietat, El duende satírico del día (1828) i El pobrecito hablador (1832-1833). Algun temps després va col·laborar com a crític de teatre amb el diari nacional La revista española, on utilitzava el pseudònim de Fígaro.

Va ser un dels periodistes més famosos i millor pagats d'Espanya i va participar en diverses publicacions, a més d'escriure la novel·la El doncel de Don Enrique el Doliente (1834) i l'obra de teatre Macías (1834). Va rebre una gran influència del neoclassicisme francès, que apareixia en contraposició amb la seva vida, ja que es va convertir en un símbol de la confusió romàntica.

Es va enamorar d'una dona que temps després va descobrir que era l'amant del seu pare. Es va casar amb Josefina Wetoret el 1829, matrimoni que va acabar en separació el 1834. Va mantenir relacions amb Dolores Armijo que van durar fins al final de la seva vida. El 1836 va ser elegit diputat per Àvila, encara que les eleccions es van anul·lar després del motí dels Sergents de La Granja ocorregut aquell mateix any. Es va suïcidar el 13 de febrer de 1837, poc després d'escriure el seu famós article «La Nochebuena de 1836» i després del desengany produït per la ruptura amb Dolores.

Don Álvaro o la força del sino

José de Espronceda destaca en poesia:

• Lírica: Cançons (Cançó del pirata).
• Narrativa: El estudiante de Salamanca.

Espronceda en la seva obra destaca els personatges marginals i rebels.

El romanticisme a Espanya

Autors

• Liberals (progressistes): Mariano José de Larra destaca en prosa periodística (articles). Duque de Rivas destaca en teatre (Don Álvaro o la fuerza del sino).

Característiques generals

a) A Espanya

• Tardà.
• Menor intensitat que en la resta d'Europa.
• Menor influència de la Il·lustració i importància de l'Església Catòlica, cosa que fa el romanticisme conservador.
• Rebutja l'ús excessiu de la raó i busca la felicitat espiritual.
• Per la influència de la religió.

El estudiante de Salamanca

Els protagonistes són doña Elvira i don Félix, l'estudiant de Salamanca. L'obra comença amb doña Elvira com l'ideal de l'amor des del punt de vista d'Espronceda, però no de don Félix. Al final doña Elvira acaba convertint-se en la imatge de la pròpia mort. La protagonista és un ideal, un símbol. Aquest poema representa la intenció de trencar les barreres i els límits imposats enfrontant-se fins i tot a Déu. És l'estudiant de Salamanca qui fa front a Déu per demanar-li comptes i jutjar-lo.

El poema comença amb la descripció de Salamanca, de don Félix i de doña Elvira. En la segona part doña Elvira rep una carta de don Félix. En la tercera part don Félix juga una partida de daus i ho perd tot, fins al retrat de doña Elvira. Don Diego, que és el germà de la protagonista, el reta per insultar la seva germana. En l'última part don Diego mor a mans de l'estudiant. Don Félix troba una estranya dona tota tapada a la qual, sense conèixer, i amb la qual entaula conversa, segueix fins a un enterrament, que és el seu. Cada pas que avança darrere d'ella l'acosta més a la mort, però ell es mostra arrogant fins al final, no dona el seu braç a torcer, es creu per sobre de Déu i del dimoni. Acaba, com és d'esperar, morint, encara que el final pot donar lloc a diverses lectures.

El romanticisme a Espanya: resum

Autors

• Liberals (progressistes)
• Mariano José de Larra: prosa periodística (articles).
• Duque de Rivas: teatre (Don Álvaro o la fuerza del sino).
• José de Espronceda: poesia.
  • Lírica: Cançó del pirata.
  • Narrativa: El estudiante de Salamanca.

Característiques

• A Espanya: TARDÀ.
• Menor intensitat que en la resta d'Europa. Menor influència de la Il·lustració.
• Importància de l'Església Catòlica: romanticisme conservador.
• Rebutja l'ús exclusiu de la raó (religió).
• Busca la felicitat espiritual.