Neoclassicisme, Romanticisme i Realisme: Guia d'Art

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,99 KB

Neoclassicisme (2a meitat del segle XVIII)

  • Principis d'ordre i equilibri.
  • Recuperació del dibuix sobre el color.
  • Aplicació d'una llum freda per donar sentit racional.
  • Es recupera la perspectiva lineal.
  • Sentit narratiu comprensible.
  • Delimitació de les figures.

El jurament dels Horacis (Jacques-Louis David, 1784)

  • Composició ordenada i equilibrada.
  • Predomini del dibuix.
  • Aplicació de perspectiva lineal.
  • Figures femenines amb línies corbes; masculines, rectes.
  • Colors freds; destaquen el vermell, l'ocre i el gris.

Eros i Psique (Antoni Canova, 1787-1793)

  • Multifacial.
  • Representa la bellesa clàssica.
  • Dues figures entrellaçades en forma de X.
  • L'obra mostra tendresa i sensibilitat.
  • Marbre molt ben tallat i polit.

Romanticisme (1770)

  • Predomini del dibuix sobre el color.
  • Importància del tractament de la llum.
  • Creació d'atmosfera.
  • Pinzellades soltes i pastoses.
  • Dramatisme en la composició a part del moviment.
  • Composicions complexes.
  • Temes innovadors.
  • Pintors: Otto Runge, Turner, Delacroix, John Constable.

La llibertat guiant el poble (Eugène Delacroix, 1830)

  • Predomini del color per sobre del dibuix.
  • Varietat gestual (dinamisme).
  • Volums treballats amb clarobscur.
  • Llum i ombres per donar profunditat.
  • Perspectiva lineal i sfumato.
  • Llum antifacial.

Realisme (meitat del segle XIX)

  • Composicions casuals.
  • Dibuix i litografia.
  • Contingut més important que la tècnica.
  • Pinten paisatges amb influència romàntica britànica.
  • Escenes quotidianes de la gent necessitada.
  • Utilitzen l'art com a denúncia/crítica.
  • Pintors propers a les idees socialistes o anarquistes.
  • En contra de la bellesa clàssica i el concepte de sublim.
  • Origen: 1848, com a reacció contra la desigualtat d'aquella època entre burgesos, obrers i pagesos.
  • Artistes: Marià Fortuny, Gustave Courbet, Jean-François Millet.

Enterrament a Ornans (Gustave Courbet, 1849)

  • Composició unitària i tancada.
  • Accions variades (dinamisme).
  • Clarobscur per pintar les figures.
  • Llum homogènia.
  • Combinació de dibuix i color.
  • Trenca l'horitzontalitat amb una creu i un gos.

La vicaria (Marià Fortuny, 1870)

  • Perspectiva lineal.
  • Punt de fuga al mig.
  • Conjunt de figures a la meitat inferior; l'altre, en primer pla a la dreta.
  • Part inferior buida per potenciar la perspectiva.
  • Línies verticals al fons i a la làmpada.
  • Predomini del color sobre el dibuix.
  • Dinamisme en les posicions i expressions dels personatges.
  • Detallisme i realisme.
  • Colors variats.

Entradas relacionadas: