El Neoclassicisme i l'obra de Goya: Guia completa

El Neoclassicisme (Mitjan s. XVIII – principis s. XIX)

El retorn a l'ordre clàssic (Grècia i Roma) sota la influència de la Il·lustració i la raó.

• Arquitectura: Racionalitat i senzillesa. Edificis monumentals amb funció social (hospitals, biblioteques, museus). Exemple: Museo del Prado (Juan de Villanueva).
• Escultura: Ús del marbre blanc polit. Es busca la bellesa ideal i posicions reposades.
• Pintura: Predomini del dibuix sobre el color. Composicions fredes i figures heroiques. Obra clau: El jurament dels Horacis (J.L. David).

Francisco de Goya (1746-1828): El geni pont

Goya comença en el Neoclassicisme, però la seva evolució personal el porta a inventar el camí cap a l'art modern.

• 1a Etapa (Cartons): Pintures per a tapissos. Temes alegres, llum i vida popular (El Quitasol).
• 2a Etapa (Sordesa i crítica): Després de 1792 es torna més introspectiu. Retrats: La família de Carles IV (psicologia dels personatges). Gravats: Els Capritxos (crítica a la societat i la superstició).
• 3a Etapa (Guerra): Dramatisme absolut. Els afusellaments del 3 de maig i la sèrie Els desastres de la guerra.
• 4a Etapa (Pintures Negres): Aïllat a la "Quinta del Sordo". Temes angoixants i colors foscos (Saturn devorant el seu fill).
• Final: La lletera de Bordeus (antecedent de l'Impressionisme per l'ús de la taca).

Anàlisi: La mort de Sòcrates (1787) – J.L. David

Estil: Neoclassicisme (l'art com a lliçó moral). Tema: El sacrifici per la veritat. Sòcrates accepta la mort (beure la cicuta) abans que trair les seves idees.

• Composició: Racional i tancada. Els personatges es disposen en horitzontal, com un relleu grec (fris).
• Tècnica: Dibuix impecable. Pinzellada polida, figures esculturals i anatomies idealitzades.
• Personatges:
  • Sòcrates (el centre): Apareix serè i fort. Amb una mà agafa el verí i amb l'altra assenyala el cel (immortalitat de l'ànima). És la raó estoica.
  • Els deixebles: Envolten el mestre amb postures corbes, plorant i desesperats. Representen la debilitat del sentiment davant la lògica.
  • Plató: Apareix assegut als peus del llit, d'esquena a l'acció, pensatiu. Simbolitza el transmissor del coneixement.
  • Critó: Agafa la cama de Sòcrates, representant l'afecte i la proximitat humana.
  • L'executor: Lliura la copa amb la cara girada, mostrant penediment per una sentència injusta.

Anàlisi: Els afusellaments del 3 de maig (Goya)

Cronologia: Pintat el 1814. Representa la repressió de Napoleó a Madrid el 3 de maig de 1808. Estil: Preromanticisme. Trenca amb el Neoclassicisme pel seu gran dramatisme, emoció i denúncia de la violència.

• Context històric: Guerra del Francès (Independència). L'exèrcit francès executa civils madrilenys revoltats contra l'ocupació.
• Elements formals:
  • Llum: Contrast fort (clarobscur). Un gran fanal il·lumina les víctimes i deixa els botxins a l'ombra.
  • Composició: El centre és l'home de la camisa blanca amb els braços en creu (símbol de víctima innocent/Crist).
  • Soldats: Apareixen d'esquena i sense rostre (deshumanització de l'exèrcit).
  • Color: Tons foscos i sang molt vermella per accentuar el drama.
• Significat: Denúncia de la brutalitat de la guerra i homenatge a les víctimes anònimes.

Comparativa: Neoclassicisme vs. Romanticisme