Les necessitats humanes i el model biopsicosocial

Una necessitat es pot definir com tot allò que una persona ha de satisfer per mantenir la seva vida, la seva salut i el seu benestar. Les persones tenim necessitats molt diverses:

• Universals: bàsiques per a la supervivència, comunes a tots els éssers humans.
• Condicionades pel mitjà social: depenen de cada societat.
• Individuals: són pròpies de cada persona.

El model biopsicosocial

El model biopsicosocial considera l'ésser humà com un tot amb tres components: biològic, psíquic i social.

• Biològics: permeten viure i desenvolupar-se.
• Psíquics: relacionats amb les funcions psíquiques i emocionals.
• Socials: afecten les relacions amb les altres persones (la xarxa social).

Des de la perspectiva biopsicosocial, qualsevol intervenció s'haurà de dirigir a oferir respostes als diferents tipus de necessitats.

Les 14 necessitats de Virginia Henderson

1. Respirar
2. Menjar i beure
3. Eliminar deixalles de l'organisme
4. Moure's i mantenir una postura adequada
5. Dormir i descansar
6. Vestimenta
7. Mantenir la temperatura corporal
8. Higiene corporal
9. Evitar perills de l'entorn
10. Comunicar i expressar emocions
11. Actuar segons la pròpia fe
12. Treballar per sentir-se realitzat
13. Participar en formes d'entreteniment
14. Aprendre, descobrir o satisfer la curiositat

Patrons funcionals de Marjory Gordon

1. Percepció i cura de la salut
2. Nutricional i metabòlic
3. Eliminació
4. Activitat i exercici
5. Son i descans
6. Cognitiu i perceptiu
7. Autopercepció i autoconcepte
8. Rol i relacions
9. Sexualitat i reproducció
10. Adaptació i tolerància a l'estrès
11. Valors i creences

Desenvolupament humà i motivació

Les necessitats sorgeixen i varien al llarg del temps, segons el context i les expectatives. No es presenten aïlladament, sinó com un conjunt interdependent que genera mecanismes d'adaptació. El desenvolupament humà és un procés de transformació que persegueix la millora de la qualitat de vida i el benestar, assolint la satisfacció de les necessitats (font de motivació).

Les PSD (persones en situació de dependència) no poden satisfer les necessitats per si mateixes i necessiten ajuda. Cal plantejar reptes al seu abast i motivants per satisfer-los.

Psicologia i conducta humana

La psicologia és la ciència que estudia la conducta i els processos mentals de les persones en relació amb el medi físic i social.

• Conducta: el que la persona fa.
• Processos mentals: el que la persona pensa.
• Mitjà: té un paper essencial en el desenvolupament i les necessitats.

La conducta és la manera particular de comportar-se o actuar d'una persona davant d'un estímul. Segons el seu origen, pot ser:

• Extern: alteració de l'entorn d'una persona.
• Intern: alteració a l'interior d'una persona.

Segons la seva manifestació:

• Fisiològic: afecta les funcions físiques.
• Psicològic: afecta el component psíquic.

La conducta com a resposta a un estímul està influïda pel mitjà. Els seus components són:

• Fisiològic: resposta interna de l'organisme.
• Cognitiu: pensament que determina la resposta.
• Conductual: resposta motora.

Tipus de conducta

• Segons les conseqüències: adequades i inadequades.
• Segons l'elaboració de la resposta: estereotipades (repetitives i inconscients), apreses (intencionades) i complexes (fruit del raonament).
• Segons la manifestació: agressives (violència), passives (denoten submissió) i assertives (respecte).

Funcions cognitives

Són els processos pels quals una persona adquireix, processa, emmagatzema, transforma i recupera informació de l'entorn.

Percepció

Funció que permet rebre i elaborar informació per mitjà dels sentits. Es caracteritza per ser:

• Subjectiva: cada persona reacciona d'una manera davant un estímul.
• Selectiva: se seleccionen els estímuls més significatius.
• Relativa: depèn del context i de l'experiència.

La percepció pot dependre de les expectatives de la persona.

Atenció

Capacitat de focalitzar la percepció cap a un estímul. Està condicionada per la intensitat i previsió de l'estímul, i la disposició física i psicoemocional de la persona. Permet reaccionar adequadament, discriminar estímuls irrellevants, concentrar-se i fer diverses coses alhora.

Memòria

Capacitat de recordar informació prèviament apresa. Consta de:

• Adquisició de la informació.
• Emmagatzematge de la informació en tres nivells: immediata, a curt termini i a llarg termini.
• Recuperació de la informació.

Orientació espaciotemporal

Capacitat de localitzar-se en l'espai i de situar-se en el temps.

• Orientació espacial: localitzar el cos en l'espai i establir relacions amb l'entorn.
• Temporal: cronologia, successió i durada.

Pensament

Ordena i processa idees i conceptes per generar conclusions. Funcions:

• Raonament: procés mental que extreu conclusions a partir de premisses.
• Creativitat: capacitat de produir enfocaments nous, originals i genials.

Tipus de pensament:

• Convergent: troba solucions convencionals als problemes.
• Divergent: resol els problemes mitjançant solucions originals.

Llenguatge i estats emocionals

El llenguatge és el codi de signes que fa possible la comunicació i organitza el pensament. Té funcions comunicatives i simbòliques.

Els estats emocionals inclouen processos relacionats amb emocions, sentiments i l'afectivitat:

• Emocions: reaccions afectives que responen automàticament a certs estímuls.
• Sentiments: estats d'ànim de baixa intensitat i llarga durada.
• Afectivitat: manera en què una persona manifesta les emocions i sentiments cap a si mateixa o cap als altres.

La intel·ligència emocional ajuda a manejar satisfactòriament l'estat emocional.

Personalitat, autoconcepte i cicle vital

La personalitat és el conjunt de característiques emocionals, cognitives i conductuals que defineixen una persona i es mantenen estables al llarg de la seva vida. Alguns trets inclouen: extraversió/introversió, emotivitat/falta d'emotivitat, activitat/inactivitat, constància/inconstància, egocentrisme/humilitat, domini/submissió i impulsivitat/serenitat.

L'autoconcepte és la percepció que la persona té de si mateixa, mentre que l'autoestima és el valor que la persona concedeix a aquesta imatge (valoració de l'autoconcepte).

El cicle vital són les etapes que travessa una persona des del naixement fins a la mort: infància, adolescència, adultesa i vellesa. Durant aquest cicle poden sorgir crisis:

• Previsibles: lligades a les característiques de l'etapa evolutiva.
• Imprevisibles: sobrevingudes de manera brusca i inesperada.