El Naturalisme: Definició, Orígens i la Novel·la Experimental
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,39 KB
El Naturalisme
1. Definició i abast del terme
En un principi, el Naturalisme tenia aplicacions en el camp de la filosofia, la ciència i la plàstica. La doctrina naturalista no admetia res d'exterior o de superior a la natura i basava la comprensió del món en les lleis naturals.
Émile Zola definí el mot «naturalisme» com les tendències que dominaren la novel·la i el teatre a partir de 1867-1870, en el moment en què el positivisme havia acaparat el terreny del pensament. Zola n'és el teoritzador, però ell mateix situà Balzac com a cap d'escola; és a dir, admeté que el Naturalisme era una evolució del Realisme. El moviment naturalista s'havia anat forjant en les obres de realistes com Gustave Flaubert.
Factors que contribuïren al seu desenvolupament
- La filosofia positivista d'Auguste Comte: segons la qual l'experiència és l'únic punt de partida del coneixement.
- La teoria de l'evolució de Darwin.
- El determinisme formulat per Taine: segons el qual l'home no és lliure, sinó que la seva consciència ve determinada pel medi, per l'herència biològica i per la seva raça.
Model de novel·la
Zola proposà una novel·la experimental que havia de recollir el procés verbal de l'experiment, com si es tractés del bloc on el científic recull les dades —per desagradables que aquestes siguin—, formula una hipòtesi i anota els resultats de la comprovació.
Objectiu
La novel·la experimental té com a funció analitzar un temperament segons les seves característiques hereditàries i ambientals, sense que l'anàlisi sigui retocada per l'autor.
La crítica (l'assaig)
Josep Yxart aplicava les teories deterministes de raça i ambient, i Sardà va fer el pròleg a la traducció castellana de Le Nabab de Daudet. Tant l'un com l'altre s'aproximaven més a Flaubert i Balzac, autors realistes, que no pas a Zola, autor determinista i naturalista.
Coincideixen amb aquest últim en les tècniques, però no en la qüestió filosòfica del determinisme, ja que varen rebre una formació romàntica (idealisme). Tot i així, Yxart s'apropa més al Naturalisme i va elaborar la «teoria de la versemblança», segons la qual el relat ha de ser lògic i realista.