Narrativa, Teatre i Poesia del Segle XIX

La narrativa del segle XIX

1.- Precedents de la narrativa realista: el costumisme.

La prosa costumisme pren la realitat immediata com a matèria literària i va preparar el camí de la novel·la realista posterior.

2.- El realisme i el Naturalisme

El realisme és el corrent artístic de mitjan segle XIX - oposat al Romanticisme - que es caracteritza per voler representar la realitat immediata.

En el naixement del Realisme, tingueren molta influència la fe en el progrés social, descobriments de les ciències naturals i noves ideologies socials.

Els precursors més immediats del Realisme literari foren els escriptors francesos Honoré de Balzac i Stendhal. El novel·lista Gustave Flaubert va ser l’idiòleg del Realisme literari.

2.1.- El Naturalisme

Durant l’últim terç del segle XIX, alguns escriptors realistes, influïts pel naturalisme filosòfic i les ciències experimentals, intenten demostrar que estan sotmesos al determinisme.

Aquest moviment rep el nom de Naturalisme amb l’escriptor Émile Zola que pretenia convertir la novel·la en un estudi científic.

3.- La narrativa catalana realista i naturalista

Els principals impulsors foren els crítics literaris: Josep Yxart i Joan Sardà, els quals van exercir una influència decisiva sobre el novel·lista Narcís Oller.

Etapa de transició: entre el Romanticisme i el Realisme:

Es publica la seva primera novel·la La papallona.

Etapa de consolidació: entre el Realisme i el Naturalisme:

1. L’Escanyapobres —> recreació del tema de l’avar.

2. La febre d’or —> Període de febre borsària que va viure Barcelona entre el 1880 i 1882.

3. La bogeria —> És l’obra més naturalista.

Etapa de recerca de noves fórmules narratives

Pilar Prim —> Novel·la psicològica de caire realista.

El teatre català del segle XIX

1.- El teatre romàntic

Drama romàntic.

3.- Frederic Soler (Serafí Pitarra)

En la seva creació teatral podem diferenciar dues etapes:

• Obres de caràcter còmic —> Paròdies dels drames romàntics.

• Drames romàntics.

Les obres de la primera etapa foren representades per la companyia La Gata, d’aquí que fossin anomenades Gatades. Les gatades són divertides paròdies, i un bon exemple en seria El castell dels tres dragons.

4.- Àngel Guimerà

Es dóna a conèixer com a poeta, amb l’ambició de triomfar als Jocs Florals, i el 1877 fou proclamat Mestre en Gai Saber.

4.2.- Teatre, vida i pensament

L’obra dramàtica de Guimerà, vinculada a la seva experiència personal.

4.3.- L’obra dramàtica d’Àngel Guimerà

– Primera etapa (1879-1890): la tragèdia romàntica:

En aquesta etapa plenament romàntica, va escriure un conjunt de tragèdies.

Mar i cel (1888) —> L’obra més ben construïda i representativa.

– Segona etapa (1890-1900): el drama romàntic de caire realista:

Guimerà escriu la trilogia composta per les obres més importants i de més èxit.

Maria Rosa 1894

Terra baixa 1896

La filla del mar 1896

– Tercera etapa (1900-1924): nous corrents estètics:

D’aquesta època són títols com Sol, solet (1905)

La poesia del segle XIX

3.- LA RENAIXENÇA

El terme Renaixença s’ha utilitzat tradicionalment per designar el moviment de recuperació literària i lingüística que s’inicia al Principat a la primera meitat del segle XIX, concretament el 1833 i el 1877.

El concepte de Renaixença també es vincula al sentiment nacional, consciència de pertànyer a una cultura autònoma i la revolució industrial a Catalunya.

El programa cultural de la renaixença

4.- ELS JOCS FLORALS

L’any 1859 es va instaurar el certamen literari dels Jocs Florals amb el propòsit de prestigiar la llengua catalana i la seva literatura davant la societat; estimular l’aparició d’escriptors nous, recuperar una institució creada pels antics reis, i disposar d’una plataforma editorial per poder difondre les obres guanyadores i l’esperit de la Renaixença. Al segle XV, van desaparèixer els Jocs de la Gaia Ciència. Cinc segles després, es va reinstaurar els Jocs Florals de Barcelona, que es van celebrar a la Sala del Consell de Cent l’any 1859. En aquesta festa anual, resucita la divisa medieval - Patria, Fides, Amor. Quan un poeta obté tres premis ordinaris, era proclamat Mestre en Gai Saber.

5.- JACINT VERDAGUER

• L’obra poètica de Jacint Verdaguer

L’obra de Jacint Verdaguer

2.1.- El Renaixement (S.XV i X.VI)

– En el camp de la literatura, els escriptors del Renaixement recorren tòpics clàssics: locus amore, carpe diem i beatus ille.

– En la creació poètica, s’imposen ègloga i l’elegia.

– Ús del sonet —> introduïda per Petrarca

– La creació en prosa destaca —> La vitalitat de la literatura d’idees en forma d’assaig (gènere de nova creació) o de diàleg (gènere de tradició grega i llatina)

– Pensadors més importants:

• Erasme de Rotterdam

• Niccolò Machiavelli

• Thomas More

• Joan Lluís Vives

• Michael de Montaigne

– La poesia catalana del Renaixement. Pere Serafí

Es converteix en el màxim representant del petrarquisme

Poema —> D’un desesperat d’amor

– La prosa catalana del Renaixement. Cristòfor Despuig (ESTUDIA)

Per expressar els seus pensaments o les seves reflexions, van conrear la prosa dialogada.

El diàleg català més important va ser Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

– Idees fonamentals que hi defensa el cavaller Tortosí:

• Fa una defensa del patrimoni històric, cultural i natural de Tortosa

• Fa un al·legat a favor de Catalunya i de la llengua catalana (s’escandalitza pel fet que l’aristocràcia catalana renuncii a l’ús del català i, per raons de prestigi social, el substitueixi pel castellà)

• Critica Castella i els seus historiadors pel fet que considerin que Espanya és només Castella i que d’aquesta manera amagin l’existència i la història de Catalunya.

– El teatre català del Renaixement. Joan Ferrandis d’Herèdia

Germana de Foix, viuda del rei Ferran II el Catòlic, va crear a València una cort aristocràtica.

S’hi organitzaven entre altres actes socials, representacions teatrals, reflex de l’ambient sumptuós d’aquella cort i alhora de l’ambient popular de la ciutat i dels servents.

Joan Ferrandis —> obra trilingüe

2.2.- El Barroc (S.XVII)

Neix en un moment de crisi política i religiosa, política i cultural.

El Barroc representa la diversitat cultural i artística

Dissimular l’art i la literatura a través de l’artifici, l’ornamentació i el lluïment, per mitjà de la paròdia, la caricatura i la sàtira.

Literatura del Barroc més destacada:

– La poesia catalana del Barroc. Francesc Vicent Garcia (ESTUDIA)

És conegut popularment com el Rector de Vallfogona, és autor d’una extensa obra poètica que es caracteritza per la seva diversitat de formes i, sobretot, de registres: Poemes obscens i escatològics.

– La prosa catalana del Barroc. Josep Romaguera

Destaca l’obra Ateneo de grandesa, aquesta obra conté catorze reflexions de tema moral o filosòfic, anomenades eminències.

– El teatre català del Barroc. Francesc Fontanella

2.3.- La il·lustració i el Neoclassicisme (S.XVIII)

La il·lustració és el moviment filosòfic i científic que, des d’Anglaterra i França, es va expandir per Europa durant el S.XVIII. Es tracta d’un moviment racionalista, que pretén presentar una visió totalitzadora del saber.

Elaboració de l’Enciclopèdia (1752-1780)

La il·lustració aporta una sèrie de valors i destaquen:

• Llibertat, progrés social i tolerància

• Aplicació de mètodes d’investigació empírics i el sentit crític

• Separació de poders

• Contacte social

• Extensió de l’ensenyament

Jean-Jacques Rousseau i Voltaire —> Pensadors més representatius de la il·lustració francesa.

Daniel Defoe i Jonathan Swift —> Novel·listes anglesos més significatius.

– La prosa catalana de la il·lustració. Baldiri Reixac i Rafael d’Amat (ESTUDIA)

Baldiri Reixac va publicar Instruccions per l’ensenyança de minyons.

Fa propostes molt innovadores:

• Defensa l’ús de la llengua materna i la gradació dels continguts

• Escolarització multitudinària

• Rebutja el càstig

3.- LA LITERATURA POPULAR DURANT L’EDAT MODERNA

La literatura popular (de transmissió oral i d’autor anònim) va mantenir una gran vitalitat.

Es van dedicar a recollir llegendes i rondalles.

Algunes llegendes ens han arribat en forma de cançó com Comte Arnau.

El tema amorós —> A la vora de la mar.

– El teatre popular

L’Església va promoure un teatre religiós de les principals festivitats religioses. Tenien una funció didàctica.

De les obres religioses tradicionals que es representan encara avui dia, destaquem; El  cant de la Sibil.la, el Ministeri d’Elx, Els pastorets i La passió.

• El cant de la sibil.la —> Monòleg musical en què una sibil.la (anciana que té el do de predir el futur) anuncia el judici final.

• El Misteri d’Elx —> Drama musical (tot el text és cantat) que representa la mort i l’assumpció de  la Verge Maria al cel. Es representa cada any, a l'església de Santa Maria d’Elx, els dies 14 i 15 d’agost.

pel que fa el teatre popular, el gènere més conreat i va ser l’entremès o sainet.

Llibre de cavalleries:

2.- LA NARRACIÓ EN PROSA

2.3.- L’Humanisme: Bernat Metge

• L'Humanisme sorgí a itàlia a finals del segle XIV. 

• L’esperit humanista arribà a Catalunya en el pas del segle XIV al XV a través dels escriptors de la Cancelleria Reial.

• Tenen una mentalitat més laica, més antropocèntrica, més escèptica, més irònica i més elegant.

• Pel que fas a l’estil literari, els humanistes es caracteritzen per imitar el cursus llatí, és a dir, frases més llargues, imitar la sintaxi llatina i utilitzar cultismes nous.

• És l'escriptor que millor va assimilar la influència de l’Humanista italià.

• L’obra més important de Bernat Metge és Lo somni. El diàleg gira entorn de la immortalitat de l'ànima, el narrador es manifesta escèptic i exigeix del rei proves convincents.

3.- LA PROSA RELIGIOSA I MORAL

• Frances d’Eiximenis va escriure Lo cristià amb l'objectiu d'il·lustrar  els ciutadans d’una manera planera.

• Vicent Ferrer (S.XIV) és l’autor d’una col.lecció de sarmons que consistueix un dels millors exemples de l’oratòria medieval catalana

• Anselm Turmeda (La disputa de l’ase)

• Isabel de Villena (La vita christi = la vida de cris)