La narrativa de postguerra a la societat franquista

1) Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la guerra civil als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època

Per parlar de la producció narrativa de postguerra hem de parlar de la nostra cultura sota el franquisme. La nostra llengua deixava de ser oficial i els progressos aconseguits durant la 2a república quedaren abolits: la llengua desapareixia del panorama polític, els objectius bàsics de la nova política eren la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries de l’estat pel castellà. Es va abolir la generalitat, l’estatut i els partits polítics, i es va prohibir l’ús públic i l’ensenyament que quedava relegat a l’ús privat i familiar. La narrativa així com el teatre, fou el gènere que més patí les conseqüències de la postguerra, per la dificultat d’editar, ens trobem autors com Mercè Rododera formats abans de la guerra, que segueixen una novel·la psicològica, realista, experimental, i fantàstica, és la novel·la realista la que reflecteix millor tota la situació de la postguerra, perquè era la novel·la que retratava la realitat social i sobre tot denunciava les injustícies socials. La novel·la fantàstica pot llegir-se metafòricament, depenent de la realitat compartida per novel·lista i lectors. La novel·la psicològica es centra en l’anàlisi dels pensaments i sentiments dels personatges, també reflecteix una realitat social. Al finals dels 60 es consolida el panorama editorial i la novel·la comença a recuperar l’hegemonia i comencen a publicar, tot causant un gran impacte en el món literari.