Narrativa de posguerra catalana

Literatura de postguerra

- Context històric

El triomf franquista significà l’inici immediat d’un llarg període històric de repressió contra les llibertats democràtiques. Des del mateix any
1939 la llengua catalana va ser eliminada de l’activitat pública, es van tancar les editorials i es va prohibir l’edició en català. Només molt poc a poc, el règim va afluixar gradualment la persecució del català i va permetre la creació d’editorials i una progressiva major normalització de les publicacions.

La cultura catalana de postguerra va seguir diferents fases de violència, sota el règim franquista, que anirà minvant progressivament.

- Als anys 40 el pes de la cultura oficial i la repressió serà molt forta, de manera que qualsevol mostra de cultura catalana quedarà reduïda a la clandestinitat.

- Cap als anys 50 es començarà a organitzar una cultura catalana de tipus privat, que provocarà la reducció de la producció clandestina, i fins i tot de la literatura d’exili.

- Cap als anys 60, amb l’obertura del règim, s’inicia la represa de la cultura catalana.

L’objectiu de l’exili, la clandestinitat i el moviment públic serà el manteniment de la cultura catalana enfront d’una actuació que en cercava la seva desaparició.

- La novel·la, la poesia i el teatre de postguerra (principals característiques)

LA NOVEL·LA DE POSTGUERRA

Va ser una tasca molt complexa recuperar la productivitat de la literatura catalana. Pel que fa a la novel·la, cal recordar que abans de la Guerra Civil ja patia una situació de crisi. Tot i les dificultats s’anirà recuperant gradualment, insistint en les tècniques i les actituds que s’havien desenvolupat en els anys de preguerra.

- La narrativa de l’exili :

La traumàtica experiència de la guerra i la no menys dolorosa de l’exili després de la derrota republicana l’any 1939 van estimular la redacció d’un seguit de novel·les i contes, mitjançant els quals els autors pretenien donar testimoni dels esdeveniments viscuts o reflexionar, a partir de l’experiència límit patida, sobre la condició humana.

Un exemple en seria la novel·la curta Aquí descansa Nevares (1967), de Pere Calders.

- La narrativa psicològica

Hi destaca la figura de Mercè Rodoreda. Detalla els sentiments dels protagonistes a través dels records que els provoquen. Intenta de la manera possible superar mitjançant la memòria l’oblit causat pel pas del temps. El lector acabarà sent un confident.

- La influència de l’Existencialisme

És un moviment filósòfic que situa l’existència humana al centre de la reflexió. Hi destaquen Manuel de Pedrolo i María Aurèlia Capmany.

Escriptors: Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, María Aurèlia Capmany o Enric Valor.