Narrativa Medieval Catalana: Tirant lo Blanc i les Cròniques

El Roman Medieval: Evolució i Context

La Matèria de Bretanya

El concepte de roman evoluciona amb traduccions i narracions originals en noves rimades. La temàtica, relacionada amb els gustos del públic cortesà, se centra en la Matèria de Bretanya (temes relacionats amb la llegenda del Rei Artús), un fil temàtic i creatiu fins al segle XV. A Catalunya, la Matèria de Bretanya entra al segle XII. Un exemple és el poema del trobador Guerau de Cabrera i l'obra més representativa d'aquesta influència: Blandín de Cornualla (anònim).

Els romans de la Matèria de Bretanya són coneguts com a llibres de cavalleria per les seves característiques fantàstiques i inversemblants. Sorgeix també la novel·la cavalleresca en prosa, de caràcter versemblant.

Tirant lo Blanc

Context:

• Polític: València, nucli de la confederació catalanoaragonesa, viu una època de progrés mentre Europa està en crisi.
• Social: València es recupera de la crisi gràcies a l'estabilitat del camp, creixement artesanal i l'estructura social (major, mitjana i menor). Joanot Martorell apunta que la classe major està desapareixent.
• Cultural: Es facilita l'expansió urbana i la producció literària de qualitat.

Joanot Martorell dedica Tirant lo Blanc al príncep Don Ferran de Portugal. L'obra s'inicia el 1460. Amb la mort de Martorell el 1468, el manuscrit passa a Martí Joan de Galba i s'imprimeix el 1490.

Autoria:

• Teoria 1: J. Fuster (1468-1490) defensa que el manuscrit inacabat va circular per València, sent retocat i acabat per diversos lletraferits, amb Martí Joan de Galba com a editor final.
• Teoria 2: Martí de Riquer defensa l'autoria única i exclusiva de Joanot Martorell, tot i que no nega possibles retocs posteriors.

Joanot Martorell, escriptor i cavaller

Nascut a Gandia (1413-1414), pertanyia a la petita noblesa valenciana. Com a cavaller, va participar en una vida activa amb viatges a Itàlia, Portugal i Anglaterra, així com en reptes de batalla i desavinences econòmiques. El seu perfil és el d'un cavaller amb experiència i coneixedor del món de les armes. Mor el 1464, solter.

Les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes

Les quatre grans cròniques són: la de Jaume I, la de Ramon Muntaner, la de Pere el Cerimoniós i la de Bernat Desclot.

Crònica de Jaume I (Llibre dels Fets)

Memòries reials escrites en primera persona majestàtica ("Nos"). Narra la conquesta de València i Mallorca. L'estil és viu, producte de l'oralitat, didàctic i ple de contrasts, elements intimistes i bèl·lics. Utilitza l'Ars Dictandi (dictava). Influència èpica.

Crònica de Bernat Desclot

La més objectiva (no està en primera persona). Narra el regnat de Pere el Gran i els enfrontaments entre els nobles catalans. Es basa en documentació de la cort i tradicions orals. Sentiment antifrancès i molt patriòtic.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Memòries reials en primera persona majestàtica ("Nos"). Prosa més elaborada. Narra el seu regnat, els enfrontaments entre nobles i conflictes a la Unió Catalanoaragonesa.

Crònica de Ramon Muntaner

Nascut a Peralada el 1265 i mort a Eivissa el 1336. Va escriure la crònica als 60 anys, en primera persona ("jo"), a València. Només explica allò que ha viscut o del que ha estat testimoni, o bé utilitza fonts contemporànies. Crònica directa, patriòtica, amb exaltació dels reis de la Casa de Barcelona i elogi de Catalunya i la llengua catalana. Presència constant de l'autor ("que us diré") per connectar amb el públic.

Orígens de la Narrativa Medieval

Lloc: França. Època: Segle XII. Autors: Anònims, clergues amb coneixements de retòrica i literatura llatina. Públic: Reduït, nobles. Forma: Noves rimades, octosíl·labs apariats (art menor) per diferenciar-se de la narrativa llatina. Difusió: Lectura oral en petits grups.

Les primeres narracions en llengua no llatina van ser traduccions de poemes èpics llatins, escrites en francès. Les dues primeres: Roman de Tebes (segle XII) i Roman d'Enees (segle XII).