La narrativa curta de Quim Monzó i la societat contemporània

Tema 5: Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos ho fa.

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és un dels escriptors actuals més traduït i reconegut de les nostres lletres. Els gèneres que més ha conreat són el conte i l'article periodístic, però també la novel·la. El seu quefer com a contista s’inicia el 1978 amb Uf, va dir ell. Des d’aleshores destaquen reculls com El perquè de tot plegat o Guadalajara, analitza l'actualitat amb una prosa aguda, ràpida i directa, posicionant-se sempre contra els tòpics i els llocs comuns.

Les situacions i els personatges que apareixen en els seus relats són un reflex de la societat contemporània, marcada per l'hedonisme i el tedi laboral, pel buit moral i per la falta de valors absoluts. Els seus personatges són antiherois profundament narcisistes. Generalment no tenen nom ni identitat, són com un objecte més d’aquest món postindustrial i despersonalitzat. Les relacions de parella apareixen marcades pels dubtes, canvis, paradoxes i la inestabilitat afectiva dels protagonistes.

TEMA 15: Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context

Durant la postguerra, les dificultats que viu la nostra literatura afecten també la literatura d'idees. No és una bona època per al debat i la reflexió ideològica, tenint en compte que la censura i la repressió imposades pel règim de Franco dominen el panorama sociocultural. És a partir dels anys 60 quan la censura s'atenua i comencen a recuperar-se tots els gèneres literaris.

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) fue una figura clau en la literatura catalana del segle XX. Tot i que hagué de véncer en la seua trajectòria intel·lectual moltes adversitats (hostilitats, falta de mitjans, censura etc.), la seua dedicació a la prosa d'idees fou amplíssima. Publicà més de 50 llibres d'assaig.

TEMA 16: Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

Es pot dir de Joan Francesc Mira que és un humanista en tot el sentit del terme: va estudiar Filologia Clàssica i es va especialitzar en grec. Interessat per la cultura italiana, va viure llargues temporades a Itàlia. L'antropologia cultural el va dur també a treballar en Universitats americanes. A partir dels anys 70 va iniciar la seua ingent activitat com a escriptor de novel·les, biografies, crítica literària, assaig, traducció i articles periodístics. A través de l'assaig, Mira fa una reflexió sobre l'actualitat dels últims decennis del s.XX i principis del XXI (política, societat, literatura...).