Narrativa Catalana Contemporània: Anàlisi i Evolució
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,79 KB
La Narrativa Catalana dels Anys 70 a l'Actualitat
Resum
La narrativa catalana dels anys 70, 80 i 90 experimenta una millora respecte a la postguerra. Amadeu Fabregat, amb el seu Assaig d'aproximació a "Falles folles fetes foc", marca la transició del realisme a l'experimentalisme. Als setanta, sorgeix la novel·la de trencament, que rebutja les tècniques clàssiques i n'innova amb temàtiques urbanes, la problemàtica juvenil, i el sexe i les drogues com a símbols de rebel·lia. Aquesta literatura s'emmarca en la contracultura, amb un desig d'obertura al món i noves formes de ser, pensar i creure. Destaquen autors com Josep Lozano, Josep-Lluís Seguí i Josep Gandia.
Durant els vuitanta i noranta, es recuperen formes narratives més clàssiques, amb èmfasi en la narració d'històries amb un argument clar i una narrativa de gènere. La narrativa de principis dels vuitanta aborda temes juvenils, mentre que la segona part s'endinsa en el realisme brut, que critica la societat capitalista. Als noranta, prolifera la literatura de gènere, amb autors com Josep Lozano, Isabel-Clara Simó i Quim Monzó, que aconsegueixen un gran èxit de vendes.
La Narrativa Curta de Quim Monzó i el Reflex de la Societat Contemporània
Resum
Quim Monzó és un dels autors de contes i novel·les curtes més importants de la literatura catalana, juntament amb Pere Calders. La seva trajectòria creativa es divideix en dues etapes: una inicial, amb la seva primera novel·la i volum de contes, i una segona, més prolífica i interessant. La seva producció inclou tres novel·les: L'udol del griso al caire de les clavegueres, Benzina i La magnitud de la tragèdia; set volums de contes i novel·les curtes; i col·laboracions periodístiques. La seva obra narrativa critica el pensament superficial i el comportament acomodatici de la nostra època, retratant una societat hedonista, consumista i desideologitzada. Els seus contes mostren una evolució cap a la màxima concisió, tant en la ficció com en la dicció. També recopila els seus articles periodístics en forma de llibre. Monzó incorpora trets de la literatura postmoderna, no des de la identificació ideològica, sinó des de l'oposició.
Les Aportacions de Vicent Andrés Estellés a la Poesia
Resum
Els poemes de Vicent Andrés Estellés contenen al·lusions constants, directes o indirectes, als sofriments imposats pel franquisme. Els temes principals són la fam, el sexe i la mort. La mort reflecteix les experiències viscudes, des de morts familiars fins a la guerra i la postguerra. La quotidianitat mostra una realitat plena de situacions històriques i personals. El compromís cívic defensa la dignitat civil i personal. La temàtica amorosa presenta una àmplia gamma de sensacions, des del sexe més cru fins als sentiments més espirituals.
El seu llenguatge poètic es caracteritza per:
- Ús d'un llenguatge col·loquial, per apropar-se als lectors i ser fidel a les seves arrels.
- Ús de comparacions amb un so arcaic.
- Adjectivació característica: repetició de mots i sintagmes, polisíndeton, paròdia.
- Composicions mètriques variades.
- El poema confessió i el poema diàleg.
Obra destacada: El llibre de les meravelles.
La Producció Poètica de Salvador Espriu
Resum
Salvador Espriu va cultivar tots els gèneres literaris, tot i que durant la postguerra es va centrar en la poesia. La seva obra desplega motius i figures que conformen un cosmos propi, amb una idea d'unitat i globalitat. En la poesia, utilitza diversos recursos, amb preferència pel vers lliure o el versicle. L'expressió lingüística és plena de simbolisme, amb referències mitològiques, literàries i històriques. La seva obra gira al voltant de Sinera i Sefarad. Es pot classificar en tres blocs: la satírica, l'elegíaca i la cívica.
Primeres obres: Cementiri de Sinera, Les cançons d'Ariadna, Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final del laberint, on reflexiona sobre la mort.
Etapa dels seixanta: Per al llibre de salms d'aquests vells cecs, La pell de brau i El llibre de Sinera.
Darreres obres: Setmana Santa, Formes i paraules i Per a la bona gent.
En el teatre, l'argument gira al voltant d'una dona que lluita i és víctima de la condició humana. Obres: Primera història d'Esther, Antígona, Ronda de mort a Sinera i Una altra Fedra, si us plau.
La seva obra narrativa és una sàtira que presenta el món com un espectacle grotesc. Obres: El doctor Rip, Lais i Ariadna al laberint grotesc.