Narrativa anys 60
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 24,93 KB
Cordinacion: Copulativa:
suma de significatis de les proposicions coordinades, si es afirmen es conecten per “i” y si es neguen el conecten amb “ni”.
Disyuntiva:
alternativa entre significats es enllacen amb “o” i “o bé”.Adversativa:
contraposició entre significats es enllcen amb: però, sinó i sinó que.Subordinació adjectiva
: les proposicions adjectives són les que actuen com un sintagma adjectival i com a complement d’un nom. Van introduïdes per un pronom relatiu: que, qui, què, el qual i on.Tipus
: -Explicatives: afegeixen una qualitat o una informació addicional al nom a què es refereixen. No limiten, la realitat designada pel nom, i se’n pot prescindir sense que s’alteri el significat de l’oració. Van separades de la proposició principal per comes. -Especificatives: delimiten o concreten la realitat designada pel nom a què es refereix. Prescindir-ne alteraria el sentit de l’oració. En la llengua escrita, apareixen al costat del nom sense comes.Subordinació substantiva
: són aquelles que poden actuar com un sintagma nominal. Poden fer les mateixes funcions sintàctiques que un SN, subjecte, CD i Atr. Poden assumir funcions pròpies del Sprep, com la de CI o la de CReg. Davant de la conjunció que s’elimina la preposició pròpia del CR.Tipus
: -Les introduides per "que" i "si" i els interrogatius "qué, qui, quin, com, quan, quant i on -Les proposicions introduides pels pronoms relatius "que i qui" precesits per un article , demostratiu o del pronom tothom -Les proposicions d' infinitiu aparentement no paraleixen sbordinada. *Davant d’infinitiu es canvia la preposició pròpia del CR per a o de.Els pronoms relatius
:Doble valor:-relatius:Inclouen la prep. Subordinada dins la principal. -pronoms: Es refereixen dins el Març de la prep.Subordinada,a una paraula o expressió de la prep principal(antecedent) que no sempre es explicita.Normes d´us dels pronoms relatius
:-que
:el que,la que,els que i les que(si fa falta precedits per prep)-son correctes si equivalen a aquell que,aquella que,aquells que,aixo que i allo que.-son incorrectes quan equivales a el qual,la qual,els quals,les quals,les quals i la qual cosa.-El qual i variants
:els pronoms relatius el qual,la qual,els quals,les quals i la qual cosa,propis de registres mes aviat formals,s´utilitzen sobretot quan la proposició adjectiva que introdueix te valor explicatiu.Que o què
:Que: És anota i es pronuncia amb vocal neutra, en els casos:-Quan és una conjunció que introdueix una proposició subordinada; Pens que a pujat massa el preu.-Quan és el segon element d’una locució conjuntiva; Com que no havia arribat, li hem telefonat al mòbil.-Quan és pronom relatiu(si no va precedit de preposicó); El llibre que em vares recomanar era excel.Lent-Quan té valor exclamatiu o introdueix un desig; Que b´ho fas!/Que aprofiti!-Quan reforça una oració interrogativa total; Que no han vengut els convidats, encara?Què: és tònica i es pronuncia amb “e” oberta en català, es escriu:-Quan té valor interrogatiu i equival a quina cosa; Què agafes com a roba d’abric?/No sé què fer amb aquesta andròmina…-Quan és pronom relatiu, precedit d’una preposició; La carretera a què vàrem anar a parar estava en obres.Subordinació adverbial
:-Oracional
: expressa causa, una conseqüència...-Circunstancial
: Lloc, temps o manera Segons significat:-Temps: expressen circunstancies simultanies, anteriors o posteriors a l’acció. -Lloc: expressen circunstancies espacials. -Manera: expressen la manera com es desenvolupa l’acció.
Segons estructura
: -Temps: quan, mente, abans que, després que, des que, fins que, tan aviat com. -Lloc: on, allí on, allà on. -Manera: com, com si, sense que, segons, segons que, segons com.-Al voltant d’una forma no personal:
-Infinitiu: valor temporal o de manera.-Participi: valor temporal anterior o simultani. -Gerundi: valor temporal anterior, simultani o de manera. Son incorrectes amb valor posterior o de conseqüència.-Conjunció que:
(no admet cap preposición davant): -Les combinacions formades per una preposición seguida de la conjunción que (del tipus a que, amb que, de que, en que) son incorrectes. Ex: Em conform amb que em convideu a dinar. -La solución no és accentuar el que Ex: Em conform amb què em convideu a un dinar. -La solució correcta és eliminar la preposoció davant de la conjunció que Ex: Em conform que em convideu a un dinar.-Pronom què:
(admet un preposició davant): Tant si és un pronom interrogatiu com si és un pronom relatiu. Ex: Em deman de què li serviran tants de compliments (interrogatiu), Les places en què hi ha la mara vermella estan reservades.Mots enfàtics:
-Interjeccions: Son mots exclamatius que expressen sentiments com l’alegria (hurra!), el dolor(ai!), la pena (oh!) o sovint utilitzam per realçar el missatge o per emfasitzar la comunicació amb una altra persona, com saludar-la (hola!) o encortatjar-la (hala!). Hi ha paraules que són interjeccions sempre, i d’altres que són noms o verbs que poden esdevenir interjeccions segons l’us que se’n faci.-Onomatopeies: Són paraules que intenten reproduir sons i renous de la vida quotidiana (clinc) o el so que fan els animals (quiquiriquic) o de vegades repeteixen sons (nyam-nyam). Poden anar acompanyades de signes d’admiració.La literatura dels anys 60. Narrativa
La repressió lingüística i cultural que comportà la dicadura franquista condicionà l’evolució i la difusió de tots els géneres, però afecta sobretot el narratiu. Les dificultats de la novel.
La, gènera que necessita una infrastructur estable per poder desenvolupar-se, són importants per diferents motius: la censura, la marca,d’educació en la llengua del paìs, la castellanització de l’ambient cultural, un public lector reduït, etc. Malgrat aquestes entrebancs, hi ha un desenvolupament notable del gènere que es concreta en diferents tendències i autors. Tot seguit veurem la novel.La psicóloga, la novel.La d’estètica realista i un tipus de narrativa que presenta un enfocament més innovador o, fins i tot, esperimental. La novel.La psicològica Aquest tipus de novel.La central el seu interès en l’ anàlisis dels personatges i els seus conflictes: es pretén reflectir el seu món interior. L’acció perd protagonisme en favor de la interospecció i s’hi incorporen noves tècniques narratives, com el monòleg interior i el trencament de l’ordre cronolègic. El tractament de la temàtica psicóloga s’indica ja abans de la guerra i contiua desemvolupant-se amb força durant els anys de postguerra, fins a arribar al punt culminuant amb l’obra de Llorenç Villalonga i Mercè rodoreda. Aquests dos autors acaben creant dos models novel.Lístics molt personals que van més enllà d'una tendència determinada.
Mercè Rodoreda (1909-1983)
És una de les escriptores més emblemàtiques de la novel.La psicològica. Autodidacta de formació, de molt jove va començar a col.Laborar amb articles i contes en diverses revistes. La seva obra narrativa inclou contes i novel.Les i s'indica amb Aloma: Novel.La escrita durant la Guerra Civil, que ja incorpora tècniques pròpies de la narrativa psicològica. La guerra va interrompre la seva activitat i es va haver d'exiliar. L'any 1958, amb l'obra Vint-i-dos contes, es pot que reprèn la seva producció literària i, el 1962, amb La plaça del Diamant es consagra com una de les escriptores més importants de la literatura contemporània. L'altra gran novel.La de Rodoreda és Mirall trencat (1974). Generalment, les seves novel.Les estan construïdes a l'entorn d'un personatge femení del qual l'autora fa una anàlisi psicològica molt completa. La reflexió sobre les relacions frustrants en tre home i dona i sobre el pas del temps són dos dels temes principals. Així, per exemple, a La plaça del Diamant ens presenta una dona, na Natalia, víctima d'unes circumstàncies històriques i socials i de la relació amb el seu marit, mort a la guerra. En realitat, descobrim una Natalia canviant des de la seva adolescència i joventut fins a la recuperació de l'estabilitat que va perdre durant el primer casament, que viu de manera angoixada.
Llorenç Villalonga (1897-1980)
va néixer a Palma en el si d' una família aristòcrata i rural. Com a literat conreà el conte, si bé va destacar sobretot com a novel.Lista. Les seves dues novel.Les més rellevants són Mort de alma (1931) i Bearn o La sala de les nines (1961) una mitificació de la societat mallorquina antiga. Villalonga va defensar un model de novel.La que centrava l'interes més en els personatges que no en l'atractiu de les aventures o en la intriga de la historia. Ara bé, de la major part dels personatges de Villalonga interessa més la ideologia, la seva posició davant la vida, que l'analisis psicològica o la descripció de la vida íntima. A Bearn ens presenta el matrimoni de don Toni i dona María Antònia, aristòcrates sense descendència que assisteixen a l'esgotament del propi llinarge en una societat que es transforma de manera radical. La novel.La simula una llarga carta on don Joan Mayol recrea el paradís perdut de Bearn, un espai mític contruït a paritr dels indrets reals de Tofla, Bunyola i Binissalem. La primera part de Bearn narra la fuita de don Toni amb la seva neboda Xima (que representa al temptació fàustica de la joventut a París, on assisteixen a la represión de l’òpera Faus de Gounod. La segona part se centra en el viatge a París i Roma de don Toni i dona María Antònia, i després relata la vellesa i la mort dels senyors.