Narrador omniscient, exemples de relat

ACCIÓ:

És El conjunt de fets Que es relaten en un text narratiu. Partint d’una situació d’equilibri inicial, S’acostuma a produir un fet que origina un conflicte i Provoca unes conseqüències que es van encadenant perquè els personatges tenen Uns motius o mòbils Que fan avançar l’acció fins al final de la història.

ESTRUCTURA:

Els Fets d’una narració s’expliquen en forma d’episodis o seqüències que poden ser: 

Descriptives

: S’atura l’acció i el narrador exposa característiques dels personatges, de L’espai, d’algun objecte … Són moments estàtics. 

Narratives

Més freqüents en el conte i la novel·la ja que expliquen el fets que van Succeint en el relat i que fan que l’acció avanci. També es presenten seguint un ordre Cronològic. 

Estructura Lineal o contínua:

Plantejament: s’explica la situació inicial i es presenten els personatges. Nus: Es desencadena un conflicte que els personatges proven de resoldre. Desenllaç: Es resol el conflicte i s’arriba al final tancat (previsible/sorprenent) o Obert.  

Estrucutra No lineal o discontínua

No segueix l’ordre cronològic i es “desordenen” els fets: Anticipació: Es poden avançar fets que es produiran més endavan. Retrospecció O flash back:es Pot recordar un fet que havia succeït anteriorment. Ziga-zaga: Es fa avançar i recular el relat.

TEMPS:

Pot Tenir dos significats diferents: 

Temps Històric

: és l’època (passada, contemporània o futura) en qual l’autor situa els fets del Relat. 

Temps Narratiu

és la quantitat de temps (minuts, hores, mesos …) que dura l’acció narrada.

ESPAI:

Lloc On transcorre l’acció del text narratiu. La combinació de la descripció del Lloc amb l’exposició dels fets crea un ambient  Que ens provoca sensacions diferents, segons el tipus de text de què es Tracti: Espais Oberts, sensació de moviment: aventura. Espais Urbans, sensació d’intriga: policíaca. Espais Tancats, sensació de reflexió: psicològica.

PERSONATGES:

Criatures De ficció: inventades per l’escriptor viuen els fets que formen el text Narratiu o teatral. Poden classificar-se segons: 

Grau De complexitat:

Rodons: Descrits d’una manera detallada i evolucionen al llarg del text (reflexionen, Dubten …) Plans: Descrits de manera superficial, sense evolució. Simples. 

Importància Que tenen en l’acció: Principals:

Protagonista: L’acció gira al seu voltant i hi té un paper fonamental. Antagonista: s’enfronta al protagonista.

Secundaris:

Col·laborador: Pot ajudar el protagonista o l’antagonista. Decoratiu: quasi no intervé en l’acció. 

Caracterització Dels personatges:

és la manera com l’autor els presenta amb la finalitat que el Lector cregui que té vida real. 

Manera De caracteritzar-los:

Directa: El narrador mateix transmet la informació sobre els personatges. Indirecta: a partir de la lectura, el lector obté la informació. 

Tipus De caracterització

: Prosopografia: Descripció física (trets del cos, gestos, indumentària…) Etopeia: descripció psicològica (caràcter, ideologia, gustos…) Retrat: descripció física i psicològica.

NARRADOR:

Veu Imagínària que relata els fets de la història. Tipus: 

Narrador Extern

: No participa en la història . Conta els fets com si els contemplés des de fora. Omniscient: Coneixement absolut de tot. Fa judicis, opina; tendeix a ser subjectiu. Observador: relata les accions dels personatges i en transcriu els diàlegs. És objectiu. 

Narrador Intern

Forma part de la història com si en fos un personatge més. Protagonista: El personatge principal relata els fets des de la seva subjectivitat. Testimoni: Un personatge no protagonista, que coneix o ha presentat els fets, els explica. Múltiple: diversos personatges narren una mateixa història cadascú des del seu punt de Vista.

TIPUS DE DISCURS:

Narració. Descripció. Diàleg

Veu dels personatges del relat a través de les seves converses. Tres Procediments: Estil Directe: El narrador cita literalment les paraules dels personatges (cometes, dos punts, Combinat). Estil Indirecte: El narrador no reprodueix textualment les paraules dites pels personatges ( Ex.: el pare suplicàque No plorés més). Estil Indirecte lliure: el narrador es posa a la pell del personatge i imita en 3a pers. La seva manera De parlar (el narrador interpreta les paraules dites. Ex: Ja li passaria). 

Monòleg interior

Reprodueix en 1a pers. Els pensaments profunds d’un personatge; com si el Lector fos dins del cap del personatge; espontani, caòtic i desordenat.