Narracions en valencià

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,53 KB

1.– El context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70. La producció narrativa de l’època.

La característica principal d’aquests anys va ser la Censura i la prohibició de l’ús públic i a les escoles del català a causa de la Política de substituir les llengües minoritàries pel castellà. Hi va haver Escassa literatura, en part per l’exili de bona part del intel·lectuals. En València destaca la producció en vers. Els gèneres minoritaris no s’hi van vore Tan afectats, però si la narrativa.

Després de la 2a Guerra Mundial la situació va millorar. Existeixen diversos gèneres narratius:

La novel·
La fantàstica i d’evasió pretén escapar a la dura Realitat mitjançant l’humor i la ironia. Utilitza personatges i dades Inventades.

Joan

Perucho hi és un autor destacat.

La novel·la psicològica té un caràcter catòlic i Existencialista. Destaca Xavier Benguerel i Mercè Rodoreda.

La novel·la realista va estar sotmesa a una forta censura, Ja que parlava sobre les condicions de vida en la postguerra. Destaquen Josep María Espínàs i Manuel de Pedrolo.

A finals del seixanta pren força la normalització Lingüística i en la dècada dels setanta la producció narrativa torna a la Normalitat.

2.– Característiques mes importants de l’obra literària d’Enric Valor

Aquest autor conrea la prosa narrativa, els contes populars Valencians, con Rondalles Valencianes I la novel·la realista i rural, on destaca la forma de vida dura als pobles. Durant l’època de l’inici del franquisme es va dedicar a difondre la normativa, No a la literatura. Més tard escrigué l’obra narrativa.

Un tema recurrent és la comparació entre la vida a la Ruralia i a la ciutat, de vegades idealitzant la vida al camp i a vegades Valorant-la de forma negativa. Aquest estil es propi d’èpoques anteriors.

Fa una anàlisi psicològica dels personatges.

A la seua obra Cassana fa un retrat de la societat valenciana del moment, el que és natural a les Seues obres. Destaquen les següents característiques:

La localització de les seues obres és un paratge natural Magnífic.

Mostra la part positiva i negativa dels costums populars.

Reflexiona sobre la justícia i dignitat humanes.

Estil acurat amb llenguatge cuidat el qual mostra amor per La seua llengua.

Apareixen abundants descripcions detallades i minucioses

El model de narració es versemblant, lineal i parla sobre La naturalesa tal com l’autor l’ha coneguda.

3.– Psicologia Dels personatges en la producció literària de Mercè Rodoreda

Va començar escrivint a publicacions periodístiques. En L’època que començà a escriure la novel·la psicològica, aquesta era molt Comuna, però ella continua amb el gènere més temps. Va patir les conseqüències De l’exili, una vida amorosa agitada i la guerra. Rep influències d’autors Estrangers psicologistes com Virgínia Woolf.

Destaca la acurada descripció psicològica de personatges, Sobretot femenins, que estan sotmesos al destructor pas del temps. Els Personatges evolucionen al mateix temps que la realitat que els envolta ho fa.

Destaca el paral·lelisme entre els pensaments dels personatges I la descripció dels llocs, persones i situacions.

Els diàlegs es confonen amb els pensaments.

Hi apareixen constants canvis en els estils del discurs.

Així aconsegueix que la narració descripció i diàleg es Confonguen de manera que son essencials en les seues narracions.

La psicologia dels personatges es fa patent mitjançant Repeticions d’expressions que esdevenen obsessions característiques de cada Personatge.

Hi ha elements existencialistes, neorealistes y simbòlics.

Novel·les importants seues son: Aloma, que és la Predecessora de les característiques de la seua literatura posterior i La Plaça del diamant, on Retrata la història d’una dona de classe popular i els esdeveniments importants Que ella viu, que contrasten entre els importants per a un col·lectiu – la Guerra – i els importants de manera personal.

4.– La tècnica literària i el context sociocultural en la Narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat

Destaca l’anomenada “generació literària dels setanta”, que és un grup d’escriptors amb trets comuns, que havien viscut el final de la Dictadura franquista i s’havien format amb tebeos, cinema i televisió. El L’època a la que escriuen el Realisme històric estava en crisi, així que Mostren el desarrelament social i tenen un caràcter de crònica social Mitjançant l’exaltació del mon interior del protagonista. Les característiques D’aquesta narrativa son:

Actitud lírica i intimista de l’autor. Existeix una Denúncia social front a la repressió viscuda durant l’època de l’educació y el Desengany polític.

Es juga amb el llenguatge introduint elements de la Literatura d’altres autors dins de la pròpia. Intertextualitat.

Es pren una actitud de revolta social transgredint les Normes restrictives a que havien estat sotmesos durant la dictadura.

Incorporació de la cultura moderna com el cinema, la música Pop i el còmic.

Els autors conreen gèneres com l’històric, de viatges, Eròtic o policíac.

A partir dels anys 80 la llengua s’incorporà a L’ensenyament. Els autors d’aquesta època mesclen els diferents gèneres buscant Un públic més ampli i amb l’objectiu d’educar en valors i el gust per la Lectura.

5.– Explica en Quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat Contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

La narrativa de Quim Monzó reflecteix la vida quotidiana i El Modernisme de la societat. Transforma la realitat quotidiana amb la Imaginació per a apropar-se a les inquietuds del lector, que són també aquelles Dels personatges i de l’autor.

Posa de manifest les contradiccions de la societat d’aquell Temps: Incomunicació social i solitud de les persones individuals dins d’un món Massificat. Açò es mostra mitjançant la deformació, la caricatura i l’absurd.

Les situacions absurdes expressen les frustracions i Desitjos inconfessables del personatges, que hi són pocs, però ben definits. La Seua relació es tensa o indiferent, amb tendència a la rutina, que es trenca Amb una situació sorprenent que condueix a un infern.

Es centra en la descripció de la personalitat dels Personatges: frustració, desencant per la rutina y fantasies i desitjos. Buidor I absència de sentit, superficialitat, insatisfacció, desmotivació, Impossibilitat de trobar al·licients.

Ex: Uf, va dir ell, Benzina, etc. Parelles frustrades en les relacions, avorriment en la parella, Pèrdua de la relació entre marit, muller i amant.

Formalment utilitza l’humor amarg, ironia, sarcasme, frases Curtes, col·loquialisme i vulgaritat.

Entradas relacionadas: