El naixement de Venus

VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA I JUDICI FINAL

és coneguda per la decoració pictòrica que el papaJuli II va encarregar a Miquel Àngel l'any 1508. Estil cinquecento temàtica bíblica. 
L’espai (el sostre) es divideix a través de Déu arcs faixons pintats, els quals es subdivideixen per la intersecció de falses cornises. A partir d’aquesta arquitectura l’autor va disposar totes algunes figures en els requadres centrals, de fons paisatgístics senzills. A la resta d’escenes situa els personatges sobre fons monocromàtics. Miquel Àngel supleix la carència voluntària de perspectiva amb la perfecta captació de l’anatomia del cos humà. Els personatges apareixen robusts i musculats.
El fresc més important és La creació d’Adam i Eva, capaç de transmetre la màgia d’un dels moments més importants de la tradició judeocristiana. Al Judici Final els diferents personatges estan situats en diversos plans i transmeten una gran sensació de moviment.
 Cada un dels Déu plafons dedicats a la història del Gènesi ofereix múltiples interpretacions en clau teològica. A la part central hi ha les escenes de del Gènesis; mentre que a les llunetes i als trossos de paret intermedis hi ha les sibil·les, profetes i avantpassats de Crist. Sobre els pedestals (relleus ficticis), hi ha figures de nus masculins (ignudis) que sostenen medallons.
El fresc del Judici Final està presidit per Crist-Jutge acompanyat de la Mare de Déu, amb la mà dreta amb actitud de condemnar. Al voltant d’aquestes figures hi ha representades tot un seguit de profetes, apòstols i sants: a la part esquerra del messies hi ha els condemnats que baixen a l’infern on els espera Caront; al costat dret apareixen els salvats, que pugen al cel. A les dues llunetes es representen els àngels portadors dels símbols de la Passió de Crist: la columna, la creu, els claus i la corona d’espines.

EL NAIXEMENT DE Venus

Estil quattrocento. Tremp sobre tela on la pintura es dibuixistica, i els colors son suaus, on hi ha una gran gama de colors pastels i suaus. Pel que fa a la llum, aquest quadre imita la llum natural tot i que no ho aconsegueix, el focus real del dibuix es troba a la dreta, Aquesta obra prescindeix de les lleis de la perspectiva, ja que Botticelli no l’interessava treballar amb la perspectiva, els altres artistes estan obsessionats i ell passa d’això. Ell situa els personatges. Hi ha profunditat gracies al paisatge. És la primera escena mitològica situada amb paisatge. Per últim, l’expressivitat d’aquest quadre com podem veure en els rostres es que són inexpressius.

Aquest quadre és un poema a nivell visual i que vol representar l’arribada de la bellesa al món. Mai abans s’havia fet un paisatge tan gran a darrere de les figures mitològiques.