El naixement de Venus

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,4 KB

NEIXAMENT DE VenusÞ s. XV Itàlia: ü Itàlia és una expressió Geogràfica, està dividida territorialment i dominada per diferents senyors (ex: El Papa) i potències estrangeres (França, Espanya). ü Crisi del feudalisme i esplendor De la burgesia al voltant de la prosperitat comercial de les ciutats que, en Alguns casos, desenvolupen repúbliques independents: Venècia, Gènova, Florència.

Þ S.XV Florència: ü Pròspera ciutat de la Toscana, regió italiana. Destaquen la seva banca (encunya moneda pròpia, el Florí d’or), el seu pròsper comerç (s’estén a tota la mediterrània) i potent Indústria (vinculada a la llana). ü La República de Florència esdevé independent de l’Imperi a partir del Segle XII I protagonitza una competència ferotge amb Venècia i Milà. ü La República acaba Esdevenint un govern oligàrquic on destaca la família dels Mèdici com a Dominadors i impulsors de les iniciatives polítiques i culturals de la ciutat.

Þ Sandro Botticelli (1445-1510): ü Tot I iniciar-se com a orfebre, aviat es decantà vers la pintura.
Ü Fou deixeble de Filippo Lippi. Va assimilar i superar l’estil del mestre cosa que el va portar a rebre Encàrrecs de les principals famílies de Florència com ara els Mèdici. ü En l’ambient de l’època, Botticelli es va interessar per la filosofia neoplatònica i aquesta el va Influir en les seves obres. Va acceptar l’encàrrec del papa Sixte IV per decorar les parets de La Capella Sixtina. ü La Irrupció de nous tractaments en les formes i els colors, van provocar que les Pintures de Botticelli fossin considerades arcaiques al final dels seus dies Davant del treball d’artistes com Leonardo da Vinci i Miquel Àngel. ü Els últims anys de la Seva vida visqué una profunda crisi que el portà a destruir alguns dels seus Quadres mitològics i convertir-se al cristianisme fonamentalista de Girolamo Savonarola.

estil pertany L’obra

Þ Renaixement (Quattrocento) Þ Humanisme: retorn als Clàssics com mostren figures com ara Erasme de Rotterdam, Dante, Petrarca i Bocaccio.

Þ Antropocentrisme: La Finalitat última de l’univers és l’home. Època racionalista i optimista, com ho Va ser l’època clàssica grega. Þ Recuperació i Reinterpretació del llenguatge arquitectònic clàssic:
Ús de l’arc de mig punt, La volta de canó i la cúpula.

Þ Ús de la proporcionalitat I fixació d’un nou cànon clàssic per l’escultura (9 caps): Donatello, etc. Þ Incorporació de la Perspectiva matemàtica a la pintura: la superfície pictòrica es converteix en La finestra a un nou espai tridimensional.

Þ Característiques formals: ü Predomini del dibuix Sobre el color (formes dibuixístiques). ü Línia nerviosa, elèctrica que potencia el moviment continu de les formes. Tot El quadre està en moviment. ü Colors blanquinosos, pàl·lids, barreja de freds (verds, blaus) i càlids (rosats I daurats). Paleta clara, sense estridències, típica de Botticelli. ü Llum uniforme, no hi ha Cap focus. Botticelli no utilitza el clar-obscur ü Tractament no realista de les figures. Idealització dels cossos i dels rostres. Les figures apareixen estilitzades, gràcils, plenes d’elegància. ü Botticelli sacrifica el Realisme per assolir la Bellesa i l’Harmonia. El mar irreal i el cos Desproporcionat de la mateixa Venus són clars exemples.

Þ Característiques Compositives: ü Composició tancada, no unitària, simètrica, clara i en superfície. ü Ús de la perspectiva Geomètrica. ü Venus és l’eix simètric del triangle compositiu fet a partir de les 2 diagonals Creades per Zèfir/Aura i les Hores on el cap de Venus és el vèrtex superior. Zèfir i les Hores es mouen cap a Venus compensant l’estabilitat de la Divinitat. El paisatge, de naturalesa solitària, està clarament idealitzat dóna Una gran profunditat a la tela. ü Botticelli aconsegueix fondre i harmonitzar els personatges amb el paisatge, Donant una solució als greus problemes de composició que iniciava el Renaixement.

Þ Tècnica i suport: ü Tremp. El pintor utilitza Rovell d’ou amb goma de làtex de brot de figuera i aigua. El tremp fou Utilitzat en la pintura mural de l’Edat Mitjana. En el Renaixement es podia Utilitzar barrejat amb el fresc per aconseguir efectes de veladures. ü La pinzellada no es Percep. D) Expliqueu el tema representat. Model literari.

Þ Tema: ü Mitològic clàssic. Arribada de Venus a les costes de Citera després del seu naixement.
Ü Segons Hesíode, Venus Neix de l’esperma d’Urà en barrejar-se amb l’aigua després de la castració Perpetrada pel seu fill Cronos. Per Homer, Venus neix de la uníó de Zeus i Dione, deessa de la Terra, i arriba a les costes de Citera.

Þ Iconografia: ü Deessa Venus sobre Petxina, símbol de fertilitat i flors, símbols de l’Amor. ü L’Hora amb la garlanda de Murtra símbol de l’amor etern. ü Cloris raptada per Zèfir al jardí de les Hespèrids representa la força de L’amor.

 Þ Significat: ü Referent de l’humanisme en recuperar les temàtiques mitològiques. ü Fou la primera Representació d’una dona nua des de l’època clàssica. ü Des de la perspectiva de la Filosofia neoplatònica, Venus representa la unitat entre la Bellesa, l’Amor i La Veritat. Botticelli tracta de fer-nos present el misteri de la Bellesa en el Món terrenal i de com, a través d’ell, podem intuir el món transcendent de la Perfecció ideal. Hi ha una analogia clara entre la funció de Venus, mediadora Vers el món ideal, i la verge María, mediadora dels homes i dones vers Déu. El rostre De la Venus recorda les verges que solia pintar Botticelli. ü La pintura fou Encarregada per Pier Francesco de Medici, cosí de Lorenzo de Mèdici. La pintura Està estretament vinculada amb el pensaments dels cercles neoplatònics de Florència on es buscaven correspondències entre els mites clàssics i el Cristianisme. El mite de Venus nascuda de les aigües fou relacionat amb el Naixement del cristíà de les aigües del baptisme. ü El Segle XX ha vist Interpretacions psicoanalítiques d’aquest quadre com la que va plantejar Freud On reconeix el mite de la castració del pare. L’horror s’amaga rere la bellesa Fent bona la frase de Rilke: la bellesa és l’horror que encara podem suportar. Þ Funció: DecorativA.

Entradas relacionadas: