Naixement de la prosa literària i la vida de Ramon Llull

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,22 KB

Naixement de la prosa literària

A l’edat mitjana, el llatí era la norma culta. Les persones que sabien llegir i escriure, ho feien en llatí, i adaptaven l’alfabet llatí a la fonètica de les diferents llengües romàniques quan escrivien. Els compendis ortogràfics i gramaticals de les llengües modernes no sorgiren fins als segles xv i xvi. Per tant, durant aquesta època, la norma de correcció lingüística, l’establia el prestigi d’alguna figura literària inqüestionable, o bé els escrivans que elaboraven documents jurídics i administratius en nom del rei.

És per això que per a la història de la llengua va ser tan important la creació de la Cancelleria Reial per part de Jaume I. Realment, però, la prosa cancellesca va assolir un prestigi tan sòlid que es va erigir en model d’unificació i de correcció idiomàtica –és a dir, en varietat estàndard– a partir de la profunda reforma que en va fer Pere III el Cerimoniós, a mitjan segle xiv.

Tot i així, la prosa medieval impressiona per la seva uniformitat gràcies al prestigi de l’obra del nostre primer gran escriptor: Ramon Llull.

Ramon Llull (Mallorca, 1232? - 1315?)

Vida

Fill de pares barcelonins, Ramon Llull va néixer a Palma entre el 1232 i el 1235. És un dels grans noms de la literatura catalana i de la cultura europea. Escriptor, pensador, teòleg i missioner, la seva vida, agitada i turbulenta, va lligada a la seva obra i ajuda a entendre-la.

Etapa cortesana (1257-1263)

Entre els 25 i els 30 anys, Llull visqué molt acos- tat a la cort. El 1257 es va casar amb Blanca Picany, de qui tengué dos lls. Va ser patge de Jaume I i preceptor de l’infant en Jaume (futur Jaume II de Mallorca), i es va dedicar al conreu de la poesia amorosa seguint les pautes de la tradició trobadoresca.

Etapa de conversió (1263-1265)

La visió repetida cinc vegades de Crist crucificat quan tenia més de trenta anys, va convèncer Llull que havia de fer un canvi de vida, substituint la vida mundana de la cort, per una altra de més espiritual.

Etapa de formació (1265-1274)

Durant nou anys es dedicà a formar-se intel·lectualment, segurament a l’escola del monestir cistercenc de Santa Maria la Real (Mallorca), on va adquirir una sòlida formació filosòfica i lingüística. Al marge del coneixement del llatí, va aprendre àrab amb l’ajuda d’un esclau sarraí.

Etapa de màxima producció i difusió de la seva obra. Il·luminació de Randa (1274-1308)

Durant aquesta etapa té lloc un episodi que marcarà el rumb de la seva vida. Instal·lat en el puig de Randa fent vida contemplativa, Llull va ser protagonista d’una revelació divina a través de la qual Déu li transmeté el mètode per convèncer amb «raons necessàries» els infidels i convertir-los al cristianisme.

Etapa dels últims viatges (1308-1316)

Aquests darrers vuit anys varen ser especialment productius ja que va escriure 135 obres. És una etapa d’un relatiu èxit en cercles universitaris ja que durant la seva estada a París (1309-1311) aconseguí que la seva Art fos acceptada a la facultat d’Arts liberals encara que no va assolir el mateix èxit en altres cercles universitaris.

L’obra de Ramon Llull

Ja hem dit que la vida i l’obra de Llull van molt lligades. Vet aquí alguns trets de la seva personalitat que es reecteixen en els seus escrits:

– Idealista i utòpic, estava convençut que la seva missió responia a una vocació sobrenatural. Per això va escriure les seves idees en àrab per a la conversió dels musulmans, en llatí per a la seva difusió entre els cristians i en català per als compatriotes.

– Tolerant i liberal, va elaborar una doctrina de base cristiana que incloïa idees jueves i musulmanes.

– El seu temperament actiu oscil·lava entre l’exaltació i la depressió. Sovint, quan les seves expectatives es veien frustrades, es retirava a escriure obres narratives i poesia que en reectien l’estat d’ànim, les ambicions i els fracassos.

En la seva obra, que consta de més de dos-cents títols, Llull va tractar els temes i els gèneres més diversos: losoa, teologia, mística, poesia lírica, narrativa, lògica, àlgebra, etc.

La prosa catalana passa amb aquest autor d’uns lògics balbuceigs primerencs (homilies, textos jurídics) a la perfecció i modernitat ja que els seus escrits mostren eficàcia expressiva, universalitat lèxica i flexibilitat estructural.

Obres cientíques i filosòques

– Les seves idees cientíques i filosòques estan exposades en l’Art abreujada de trobar veritat, versió resumida i en català de l’obra Ars magna, redactada en llatí.

– Arbre de la ciència pretén ser un instrument per entendre de manera fàcil totes les ciències.

Obres místiques

– Llibre de contemplació en Déu és la base de les obres místiques que va escriure posteriorment.

– Llibre d’Amic i Amat és un diàleg amorós, molt poètic, entre Déu (Amat) i l’home (Amic).

Obres didàctiques

– Llibre de l’orde de cavalleria és un manual sobre la formació i el comportament del perfecte cavaller cristià.

– Doctrina pueril, dedicat al seu ll, planteja el problema de l’educació.

– Llibre de Gentil i els tres savis és un diàleg entre tres savis que representen les tres religions revelades (cristianisme, judaisme i islam).

Obres poètiques

– Lo desconhort és una lamentació en forma de diàleg sobre el sentiment de fracàs del seu projecte.

– Cant de Ramon és un llarg poema autobiogràfic.

– Lo concili és una exposició versicada de consells i expectatives personals davant la celebració d’un concili ecumènic.

Obres narratives

– Llibre d’Evast i Aloma i de Blanquerna son ll és una novel·la utòpica on el jove Blanquerna i els seus pares representen un model de conducta humana basada en els preceptes cristians.

– Fèlix o Llibre de meravelles és una obra iniciàtica on l’aventura de Fèlix és el pretext per transmetre ensenyaments morals i naturals. El llibre setè, el Llibre de les bèsties, és una sàtira social i política on els animals simbolitzen qualitats.

Entradas relacionadas: