El Naixement de Catalunya: Marca Hispànica, Feudalisme i Corona d'Aragó

El Naixement de Catalunya i dels Altres Regnes Peninsulars

Conceptes Clau de la Repoblació i el Feudalisme

• REPOBLACIÓ: Fet de tornar a establir grups humans en un lloc que ha estat abandonat o del qual han estat expulsats els pobladors anteriors.
• APRISIÓ: Sistema de repoblació de terres ermes i abandonades. En el moment en què són ocupades de nou, es consideren propietat del comte, però aquest les cedia a pagesos lliures perquè s'hi instal·lessin i les treballessin. Aquests pagesos es podien convertir en propietaris de les terres si les conreaven de manera ininterrompuda durant 30 anys.
• CARTA DE POBLAMENT: Document a través del qual els comtes compensaven les persones que anaven a repoblar indrets propers a la frontera amb Al-Àndalus, amb uns privilegis que hi quedaven recollits.
• PAGÈS ALOER: Pagès lliure que posseïa petites parcel·les de terra anomenades alous.
• PAGÈS DE REMENÇA: Pagès sotmès a la servitud, el qual estava adscrit a la terra de forma forçosa i hereditària, per evitar que fugís cap a la Catalunya Nova. La REMENÇA era una indemnització que els pagesos que volien abandonar les terres havien de pagar al senyor.

Cronologia Inicial i la Marca Hispànica

• 713-726: Conquesta musulmana de Catalunya.
• 732: Derrota dels musulmans contra els francs (Batalla de Poitiers).

La Marca Hispànica: Funció i Organització

La MARCA HISPÀNICA fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a finals del segle VIII en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera. Va perdurar fins a mitjan segle X, però no tingué mai estatus jurídic ni validesa política. Designava globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels Pirineus per tal de defensar l'Imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova. Així doncs, era l'equivalent cristià de la Frontera Superior dels andalusins.

Divisió Territorial: Catalunya Vella i Catalunya Nova

A Catalunya, la Marca resseguia la serra del Montsec, el curs dels rius Cardener i Llobregat i el massís del Garraf. Al nord d'aquesta línia, el territori es va anomenar posteriorment la CATALUNYA VELLA i al sud (uns quants anys més sota domini islàmic), la CATALUNYA NOVA.

Els francs dividiren el territori de la Marca Hispànica en comtats, governats cadascun d'ells per un comte designat pel rei franc. Els comtes, per facilitar el govern i la defensa del territori, van dividir els comtats en districtes més petits. A cada districte es construïa un castell on vivia un delegat seu: el vicari o veguer.

Mites Fundacionals de Catalunya

Otger Cataló i els Cavallers de la Terra

Quan els musulmans van envair les terres que actualment formen Catalunya van infligir una gran derrota als catalans. Per tal d’ajudar-los, havien vingut homes de l’altra banda dels Pirineus, un dels quals, Otger Cataló, va sobreviure a la batalla i es va refugiar, malferit, en una cova als Pirineus. Allà va viure un temps, només acompanyat d’un gos que li llepava les ferides. Quan va haver recuperat les forces, va fer sonar un corn perquè tots els guerrers sabessin que havia arribat l’hora de lluitar per alliberar la seva terra del domini musulmà. Al so del corn van acudir nou guerrers, coneguts com els Cavallers de la Terra o els Barons de la Fama.

Davant l’altar de la verge negra de Montgrony, van jurar lluitar fins a la mort per alliberar la seva terra. Tots van tornar victoriosos, tret d’Otger, que va morir en una batalla a Empúries. Abans de morir, però, va ordenar que el seu escut portés la figura del seu gos, que li havia estat tan fidel.

Cada un dels nou guerrers fou noble i senyor de les terres que conquerí. Els nous barons van decidir anomenar totes les terres conquerides Catalunya, en honor a Otger Cataló. Així mateix, van adoptar l’escut amb el gos com a símbol de tota la nació.

L'Origen de les Quatre Barres

Segons la llegenda, el comte Guifré I va acudir en ajuda del rei Carles el Calb, el seu senyor, per derrotar els normands que atemorien el regne. Quan Guifré i el seu exèrcit van arribar a la batalla, els francs ja es batien en retirada. L’arribada dels catalans va capgirar el resultat de la batalla i els normands van ser derrotats. En la lluita, però, Guifré va ser ferit al pit amb una llança.

El comte va ser portat a una tenda, on el va anar a visitar el rei. Guifré estava desolat i va dir al rei que no plorava pel dolor de la ferida, sinó pel fet que en el seu escut, daurat i llis, no hi tenia cap divisa de noble. Aleshores, el rei va mullar quatre dits de la seva mà dreta en la sang de la ferida del comte i els passà per l’escut daurat. Naixien així les quatre barres de l’escut i la bandera dels comtes de Barcelona.

La Visió Històrica de l'Escut Comtal

La primera mostra documentada de l’escut amb les barres és un segell de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, de l’any 1150. Era l’emblema dels comtes de Barcelona i el nombre de barres era indeterminat: se’n posaven tantes com espai hi havia. No va ser fins ben entrat el segle XIII que es van establir les quatre barres vermelles. Aquest símbol més tard va ser el propi de tots els territoris de la Corona d’Aragó: Catalunya, el País Valencià, les illes Balears i Aragó.

La bandera de Catalunya, coneguda amb el nom de senyera, és una de les més antigues. Va sorgir del fet de traslladar les barres de l’escut a un tros de tela.

Evolució dels Comtats Catalans i la Feudalització (s. XI)

La Societat Pagesa i la Repoblació

Fins al segle X, la població pagesa es concentrava a les valls pirinenques (per por als atacs musulmans i a les revoltes nobiliàries), fet que va provocar el despoblament de les ciutats i les zones planes. La pressió demogràfica era molt alta i això generava una insuficiència d’aliments.

Amb aquest panorama, els comtes i els abats impulsaren la repoblació de zones deshabitades de la Catalunya Vella. Els camperols abandonaren les muntanyes i s’instal·laren a les terres dels comtes.

Repoblació a la Catalunya Vella (Aprisió)

La repoblació es va fer a través del sistema de l'APRISIÓ. Les terres ermes i abandonades acabades d’ocupar es consideraven propietat del comte, però aquest les cedia a pagesos lliures que s’hi instal·laven i les treballaven. Es podien convertir en propietaris de les terres si les conreaven de manera ininterrompuda durant 30 anys.

Repoblació a la Catalunya Nova (Cartes de Poblament)

El repoblament de la Catalunya Nova va ser força diferent. Les terres conquerides es van donar als nobles, ordes militars i alguns monestirs que havien participat en la conquesta.

La proximitat dels musulmans va obligar els comtes a concedir CARTES DE POBLAMENT a localitats que no havien estat lliurades a cap noble. Per això, les persones que hi anaven gaudien d’un règim de llibertats molt més ampli que el que hi havia a la Catalunya Vella.

El Sotmetiment Feudal de la Pagesia

A la primera meitat del segle XI, els nobles sotmeten els pagesos a la seva autoritat i es forma una SOCIETAT FEUDAL.

• Pagesos lliures (Aloers): Els pagesos que havien obtingut terres per aprisió van veure com els nobles s'apropiaven dels seus alous i dels excedents agraris.
• Pagesos de Remença: Es produeix l'adscripció forçosa i hereditària dels pagesos a la terra (per evitar la seva fugida a la Catalunya Nova). Neix la condició de pagès de remença, sotmès a servitud.

L'Ascens dels Veguers i la Crisi Comtal

Els Vicaris o Veguers eren delegats dels comtes. Feien funcions de govern, de defensa del territori i de cobrament de tributs dels pagesos.

Al segle XI, els veguers volen independitzar-se dels comtes i sotmetre els pagesos del seu districte amb l’ús de la força. Es converteixen en SENYORS FEUDALS (s’apropien de castells i terres dels pagesos) i els pagesos es converteixen en SERFS. També acumulen els impostos que paguen els pagesos. Converteixen el seu càrrec en hereditari i Catalunya es divideix en FEUS. Això suposa un afebliment del poder comtal.

Sotmetiment de la Noblesa Feudal (Ramon Berenguer I)

1041-1059: Ramon Berenguer I derrota els nobles rebels. Els hi ofereix un pacte, i Catalunya esdevé un país feudal:

1. Els nobles rebels reconeixen el comte de Barcelona com a Senyor i li reten HOMENATGE DE FIDELITAT.
2. El comte de Barcelona accepta l’apropiació dels feus i la submissió dels pagesos a l’autoritat dels senyors feudals.

Tot això està recollit als USATGES DE BARCELONA.

El Paper Pacificador de l'Església

Els eclesiàstics també participen del procés de feudalització. Abats i bisbes es converteixen en senyors feudals (tenen els pagesos com a serfs).

L’Abat Oliba intenta limitar la violència feudal a través de les ASSEMBLEES DE PAU I TREVA. Aquesta és una institució eclesiàstica que reglamenta els períodes de descans de les guerres i lluites. Aquestes assemblees prohibeixen també cometre actes violents en alguns dies de la setmana i també al territori de les SAGRERES.

Relacions amb Al-Àndalus: Tributs

• Temps del Califat de Còrdova: YÍZIA (impost sobre no musulmans).
• Temps dels Regnes de Taifes: PÀRIES (tributs pagats pels regnes de taifes als comtats cristians).

L’or de les pàries reforçà el poder dels comtes de Barcelona, que van contractar soldats per controlar la noblesa feudal i iniciar l’expansió al sud de França.

Guifré el Pelós i el Camí Cap a la Independència

L'Ascens de Guifré el Pelós i el Casal de Barcelona

Al segle IX, els reis francs tenen moltes dificultats per mantenir la pau i la unitat al seu territori. Els comtes aprofiten per desvincular-se de la monarquia franca i consolidar el seu poder.

• 870: Carles el Calb recompensa Guifré el Pelós. El nomena comte d’Urgell, Cerdanya i Conflent.
• 878: Guifré el Pelós obté els comtats de Barcelona, Girona i Osona.

Per primera vegada, un sol comte té sota la seva autoritat la major part dels comtats de la Marca Hispànica. El comte de Barcelona esdevé un governant fort.

Guifré el Pelós impulsa la repoblació de la zona central de Catalunya (despoblada arran de la revolta del comte Aissó d’Osona). Repobla amb pagesos del Pirineu, i per protegir-los va fortificar la zona amb castells i monestirs (Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Miquel de Cuixà).

897: Mor Guifré el Pelós, lluitant contra els musulmans a Lleida. Deixa en herència els comtats als seus fills. S’inicia la DINASTIA DEL CASAL DE BARCELONA, el primer pas cap a la independència de Catalunya. Passa un fet similar als comtats d’Empúries-Rosselló i Pallars-Ribagorça.

El Trencament Definitiu amb la Monarquia Franca

Els successors de Guifré el Pelós van governar amb dificultats per la pressió exercida pel poderós califat de Còrdova i la manca de suport de la monarquia franca (debilitada per les revoltes nobiliàries).

Enfrontament amb el Califat de Còrdova

Borrell II orientà la seva política cap a Còrdova, per protegir els comtats catalans contra possibles atacs musulmans i establir intercanvis comercials i culturals.

985: Almansor, cabdill musulmà, dirigeix un atac devastador contra els comtats catalans. Barcelona és saquejada i incendiada.

Negativa a Retre Homenatge

El comte Borrell II demana ajut al rei franc, però aquest no li ofereix cap mena d’ajut.

987: Es produeix un canvi de dinastia al regne franc. Hug Capet exigeix a Borrell II que li retri homenatge. Borrell II es nega per dues raons:

1. És una altra dinastia.
2. La monarquia franca no havia protegit els comtats catalans dels atacs d’Almansor.

La Independència Legal

1258: Tractat de Corbeil (Lluís IX de França – Jaume I el Conqueridor). Aquest tractat marca l'inici de la independència legal de la Corona d'Aragó respecte a França.

La Unió amb Aragó i l'Expansió Territorial

El Matrimoni Dinàstic i la Corona d'Aragó

1134: Mor Alfons I el Bataller, rei d'Aragó, sense descendència. El succeeix el seu germà, Ramir II (bisbe de Barbastre), que deixa el sacerdoci, es casa i té una filla: Peronella.

Arriba una situació complexa: Alfons VII de Castella vol la Corona d’Aragó. Els aragonesos, però, prefereixen l’aliança amb el Comtat de Barcelona.

1137: Ramir II va concertar el casament de la seva filla Peronella (1 any) amb Ramon Berenguer IV (24 anys). (Negociacions de Barbastre).

1150: Celebració del casament: Peronella (14 anys) es casa amb Ramon Berenguer IV (37 anys).

D’aquest enllaç neix un fill: Alfons I de Catalunya (Alfons II d’Aragó, El Cast). Entre 1162 i 1196 es converteix en Comte de Barcelona i Rei d’Aragó.

Organització de la Corona d'Aragó

D’aquí en va sorgir la CORONA D’ARAGÓ, que es va organitzar com una CONFEDERACIÓ i englobava diferents territoris:

• Catalunya
• Regne d'Aragó
• Regne de València
• Regne de Mallorca

La monarquia era la única institució comuna a tots els regnes, perquè cada territori va mantenir la diferenciació territorial, les lleis, les institucions i també la llengua pròpia.

La Conquesta de la Catalunya Nova i Occitània

L'expansió cap al sud va ser impulsada per:

• Ramon Berenguer IV + comte d’Urgell: Conquesta de Tortosa (1148), Lleida (1149), Garrigues, Priorat i Siurana (1153), a la serra de Prades.
• Alfons I el Cast: Conquesta de Terol (1171).

L’expansió territorial va significar el trencament de fronteres que durant 200 anys havien separat la Catalunya Nova de la Catalunya Vella. Es fixà la nova frontera a la zona dels Ports de Beseit i el riu de la Sènia.

El domini de les terres d’OCCITÀNIA va començar l’any 1069 quan Ramon Berenguer I va comprar els comtats de Rasès i Carcassona. Els anys següents es va ampliar amb l’adquisició de drets sobre altres territoris (Albí, Nimes...), amb l’annexió d’alguns comtats gràcies a herències i amb el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença (1162). Això últim va permetre reforçar-se contra l’ambiciós comte de Tolosa.

El Naixement i l'Expansió dels Altres Regnes Peninsulars

Regne de Navarra

Els habitants dels Pirineus es resisteixen a la invasió dels musulmans i, amb el temps, sorgeixen el regne de Navarra i el regne d’Aragó.

Apareix a partir de l’agrupament de tribus basques al voltant d’Ènnec Aritza. Funda la dinastia navarresa i neix el Regne de Navarra (s. IX).

Al segle X, amplia els seus territoris cap al sud (La Rioja). Amb el regnat de Sanç III (1000-1033) es produeix la unió de Navarra + Castella + Aragó. Les disputes dels seus successors provoquen la divisió del regne i es produeix la independència de Castella i Aragó.

A finals del segle XI, Castella frena l’avanç del regne de Navarra, que busca aliances amb França.

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó sorgeix de la resistència pirinenca, consolidant-se com a entitat independent després de la mort de Sanç III de Navarra.

Castella i Lleó

711-725: Els àrabs i berbers dominen tota la península Ibèrica.

730: Es formen els primers nuclis de resistència (que donaran lloc a Castella i Lleó).

Resum Temàtic: El Naixement dels Regnes Peninsulars

El tema comença exposant la formació de la Marca Hispànica i com s’organitzava aquest territori.

A continuació es parla del paper de Guifré el Pelós i el naixement de Catalunya, explicant l’enfortiment del comtat de Barcelona i la fundació del Casal de Barcelona. Es desenvolupen les conseqüències que va tenir la mort de Guifré per al naixement de Catalunya i es relaciona amb el símbol de les Quatre Barres.

S’expliquen els enfrontaments amb Còrdova i amb el rei dels francs, que marquen el camí de la independència de la Catalunya Vella. Es presenten els següents personatges històrics importants: Almansor, Borrell II i Hug Capet.

En l’apartat de la feudalització dels comtats catalans, al segle XI, s’explica l’hegemonia del comtat de Barcelona i el paper de Ramon Berenguer I per sotmetre la noblesa feudal, les relacions que es mantenien amb Al-Àndalus i el paper pacificador de l’Església en aquell moment.

Es segueix amb el procés d’expansió, la unió amb Aragó i l’expansió cap a Occitània. Pel que fa a la formació de la Corona d’Aragó, es mostra el caràcter purament dinàstic que va tenir el matrimoni de Peronella amb Ramon Berenguer IV.

Es revisa com era la societat a l’Alta Edat Mitjana, pagesa, i com neix la condició de pagès de remença.

El tema conclou amb el naixement i l’expansió dels regnes peninsulars: Castella, Lleó, Navarra i Aragó.

(Veure Cronologia i foto escut comtal de Barcelona)