Nacionalismes i regionalismes a l'estat espanyol xuleta
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,11 KB
La Reivindicació autonòmica i el nacionalisme a Catalunya:
Un
dels
Efectes més destacats de la Gran Guerra que va portar a primer
Pla internacional el dret dels pobles a l'autodeterminació. Es
tractava
D'un principi amb el qual es volien solucionar les reivindicacions
dels
Pobles que havien estat sota el domini de l'Imperi austrohongarès,
que
La premsa denominava la
Presó de pobles. Es
Va crear un organisme, la Societat de Nacions.Aquests
Anys de guerra van comportar un gran dinamismeeconòmic
I social, La
política
Que van fer entrar en crisi el vell sistema polític de la
Restauració va manifestar públicament
La voluntat de modernitzar la política espanyola. Encapçalat
Per l'Assemblea de parlamentaris.
Aquesta
Voluntat de reforma la van expressar sobretot e diputats
Catalanistes.
El Catalanisme durant la Gran Guerra
El fracàs electoral de la Uníó Federal Nacionalista Republicana
Durant la Gran
Guerra
Va portar el seu líder, Pere Coromines, a abandonar temporalment
L'activitat política. L'adovocat laborista fundar el Bloc Republicà
Autonomista. Es
Va radicalitzar molt ideològicament.
Llavors,
Molts dels seus membres es van aplegar en el Partit Republicà
Català. La
Vella Uníó Catalanista es va voler convertir en una
Mena de partit polític va fracassar però va afavorir que Catalunya
Participés del corrent internacional.
La Primera campanya autonòmica:
Durant els anys de la Gran Guerra va morir tota una generació dels
Líders catalanistes Torras i Bages, Enric Prat de la Riba, Domènec
Martí, Narcís Verdaguer. Aquest fet va deixar Cambó com a lider de
La Lliga i Puig i Cadafalch com a president de la Mancomunitat. Tots
Dos, veient que el catalanisme es radicalitzava cada cop més, van
Anunciar que el catalanisme nomes li quedava la sortida de plantejar
La demanda d'una autonomia política. La mancomunitat va coordinar
Aquest moviment que va portar a la redacció d'unes bases per a
L'autonomia de Catalunya. Una comissió va presentar aquestes bases
Al govern central. La reacció governamental no va ser favorable,
Però la Mancomunitat va seguir el procés amb la redacció d'un
Projecte d'Estatut de Catalunya: es tractava d'una text modern que
Posteriorment va servir de base per redactar l'Estatut de Núria.
Cambó va promoure que els diputat catalans abandonessin les Corts. A
Barcelona hi va haver protestes i mobilitzacions, que van coincidir
Amb les grans vagues obreres. El govern va respondre amb la suspensió
De les garanties constitucionals.
Canvis I reivindicacions del catalanisme
El
Catalanisme conservador espantat per la tensió general, va moderar
Les reivindicacions i va acabar intervenint en els governs centrals,
Per tal de salvar la monarquia: Cambó mateix va ser ministre de
Foment i de Finances. Molts
Sectors catalanistes van entendre aquesta col-laboració com una mena
Tradició, i per això el prestigi popular de la Lliga Regionalista
Va experimentar una gran davallada. Els sectors més crítics van
Escindir-se de la Lliga i van fundar un nou partit, Acció Catalana. Macià
Buscava crear una força política d'afirmació catalanista i ara, va
Aconseguir formar un partit separatista, Estat Català. En el
Catalanisme d'esquerres també es van produir canvis importants.
D'altra banda, pels mateixos anys s'anava concretant una tendència
Catalanista dins el PSOE que finalment es va materialitzar en un nou
Partit, la Uníó Socialista de Catalunya.
Els Nacionalismes i els regionalismes a la resta d'Espanya:
Les
Aspiracions nacionalistes d'altres territoris de l'Estat espanyol:
Galícia, País Basc, València i fins i tot el regionalisme andalús.
Les campanyes de propaganda que havia fet la Lliga Regionalista es
Van anar intensificant en aquesta nova con- juntura i van acabar
Concretant un pacte d'aliança entre els nacionalis- mes de Galícia,
Del País Basc i de Catalunya, anomenat pacte Galeusca .Es va
Concretar el dia 11 de Setembre la Diada Nacional.
El Nacionalisme basc:
Els factors
Bàsics que havien ajudat a concretar el sentiment nacional basc són
Tres: el final de la Tercera Guerra carlina, la voluntat del govern
Central d'eliminar els furs tradicionals i la rapida aparició de la
Gran indústria i la mineria que va comportar l'arribada d'una
Immigració creixent. Sabino de Arana Goiri
va
Formar el Partit Nacionalista Basc per començar a impulsar la
Normalització moderna de la llengua basca. Sabino
De Arana donava molta importància a
La religió
I a la identificació dè la raça basca. El
PNB va començar a tenir presència política a la Diputació de
Biscaia i en alguns municipis. Es
Va poder crear un primer organisme obrer basc, la Solidaritat
D'Obrers Bascos.
El Nacionalisme gallec:
L'origen
Del
nacionalisme
Gallec cal buscar-lo en la renaixença romantica del
Segle XIX i en la reacció dels liderats que
Feien cants a l'ànima popular i es queixaven de la pobresa i la
imaginació.
No va ser, però, fins a la fi del Segle XIX
Que van sorgir les primeres formu- lacions d'un regionalisme gallec.
Partido Galeguista a partir de 1929 va esdevenir realment un partit
Polític, quecomptava amb el favor dels sectors republicans i
L'oposició a la dictadura de Primo de Rivera.
El Valencianisme i el mallorquinisme:
Al País València, un grup de
Literats van crear la institució cultural Lo Rat Penat, es van
Formular unes primeres afirmacions d'un valencianisme.Amb
La crisi del final del Segle XIX i l'exemple català, van donar
Origen a l'entitat València Nova. El
Moviment valencianista es va reafirmar també amb motiu de la Gran
Guerra. La suspensió de la vida política provocada per la dictadura
De Primo de Rivera. Va donar importància un altre cop a la
Reivindicació d'un valencianisme fonamentalment cultural, va
Fomentar la creació del partit Agrupació Valencianista Republicana. El
Mallorquinisme es va forjar en petits cercles intel-lectuals van
Crear el
Centre Regionalista, El 1931, el Centre autonomista
De Mallorca s'uní amb el Centre Regionalista per fundar conjuntament
El Partit Regionalista de Mallorca.