Nacionalisme a Espanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,54 KB
Nacionalisme català
/Durant el quart del segle XIX va començar a Espanya l'ascensió de moviments de caràcter regionista o nacionalista. Grups d'intel·lectuals, polítics, periodistes i homes de negocis van començar a proposar a certes regions espanyoles, primerament a Catalunya, al País Basc i a Galícia, però més endavant també a València, a Andalusia i a l'Aragó, polítiques contràries a l'uniformisme i al centralisme estatal propi del liberalisme espanyol.
El desenvolupament socioeconòmic de Catalunya va dur també aparellat un renaixement notable de la cultura catalana i una expansió de l'ús de la llengua pròpia, el català. Va néixer un moviment anomenat Renaixença.
En la dècada del 1880 es va desenvolupar el catalanisme polític, que va tenir diferents corrents. Un va estar basat en el tradicionalisme i va tenir en el bisbe Torras i Bages. Un altre era de caràcter progressista, encoratjat per Valentí Almirall.
Un pas molt important en la consolidació del catalanisme va ser l'elaboració de les Bases Manresa l'any 1892, un document produït per la Unió Catalanista que proposava la consecució d'un poder català com a resultat d'un pacte amb la corona i la consideració de Catalunya com a entitat autònoma dins d'Espanya.
La crisi del sistema polític de la Restauració l'any 1898 va acréixer l'interès de la burgesia catalana per tenir la seua pròpia representació política al marge dels partits dinàstics. L'any 1901 es va crear la Lliga Regionalista, obra de Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. El nou partit aspirava a participar activament en la política i a tenir representants en les institucions que defensaren els interessos del catalanisme. L'èxit electoral va convertir la Lliga en el primer partit de Catalunya al llarg del primer terç del s.XX.
El nacionalisme basc
El nacionalisme basc va sorgir en la dècada del 1890 després de la derrota del carlisme, va donar lloc al moviment dels èuscars. El gran propulsor va ser Sabino de Arana, que sentia una gran passió per la cultura autòctona d'Euskalerria. Arana va considerar un gran perill per a la subsistència de la cultura basca l'arribada d'immigrants procedents d'altres regions d'Espanya. Pensava que aquesta població de maketos (no bascos) posava en perill la llengua basca, les tradicions i l'ètnia basca.
A l'any 1895 es va crear el Partit Nacionalista Basc, Arana va popularitzar el nom de la seua patria, Euzkadi, una bandera pròpia i va proposar un lema per al partit: “Déu i llei antiga”. El moviment estava impregnat d'un gran sentiment catòlic i tradició, defensava la puresa racial i va adquirir un cert sentit xenòfob. En un primer moment el PNB es va declarar independentista en relació amb Espanya, va anar evolucionant cap a l'autonomisme.
El nacionalisme gallec
A més del català i del basc, un altre nacionalisme va ser el galleguisme, de caràcter cultural. La llengua gallega es va usar en el medi rural i emprenedors literaris la van convertir en llengua literària. Això va provocar el naixement del moviment anomenat Rexurdimento, on la figura més influent va ser Rosalía de Castro. Durant l'última etapa de la Restauració el galleguisme va anar adquirint un caràcter més polític.