Nacionalisme basc t8 historia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,95 KB

 

Tema 4: El nacionalisme català i altres nacionalismes hispànics

 

1. Introducció


Els nacionalismes a Europa neixen a partir de la revolució francesa, tot i que el despertar nacionalista a l’estat espanyol es va donar al Segle XIX, primer a Catalunya amb la renaixença, i després al País Basc. A l’estat espanyol es desenvoluparà fins a la Guerra Civil, ja que va ser reprimit pel franquisme, però es revifa durant la dècada del
70. El Renaixement nacionalista del Segle XIX es contrasta amb una Espanya decadent i poc desenvolupada. És a dir, que el nacionalisme es dóna principalment a les zones més desenvolupades i riques. Durant la II república es van reconèixer les particularitats històriques de Catalunya, del País Basc i de Galícia amb els seus estatuts especials, tot i que el franquisme va voler acabar amb això.

2. El nacionalisme català


El nacionalisme català neix com a reacció a la incapacitat de l’estat espanyol i a la causa de les diferències a nivell econòmic. Amb el decret de nova planta s’eliminen els drets i les constitucions de Catalunya, a més de les seves institucions pròpies. Només es restaura el dret civil privat, i la única llengua oficial serà el castellà, per tant hi ha una decadència de castellà. A principis del Segle XIX, però, comença a haver gent que reivindica la cultura catalana. Aquest moviment cultural s’anomena renaixença.

2.1 El naixement cultural de Catalunya


Es torna a reivindicar aquesta cultura a partir de la renaixença, i un símbol important és la “Oda a la pàtria” d’ Aribau. Més endavant també es restauren els jocs florals, que eren una competició literària catalana molt important.

2.2. Del regionalisme intel·lectual al catalanisme polític. Evolució del catalanisme fins a la Segona República

2.2.1. El republicanisme i el projecte de Valentí Almirall


El pas d’un moviment cultural a un moviment polític es dóna amb el federalisme, que es desenvolupa durant el sexenni, i també es forma el Partit Republicà Democràtic Federal, amb el seu líder Francesc Pi i Margall. Posteriorment té lloc el Pacte de Tortosa, que és un tractat federal on es va fer un model d’estat federal espanyol a partir de l’antiga confederació catalano-aragonesa. Aquest projecte va estar realitzat per Valentí Almirall, Josep Anselm i Ildefons Cerdà. Valentí Almirall és qui representa la transició entre el federalisme i el catalanisme polític. Aquest catalanisme és laic, republicà i progressista. Funda el primer diari en català i vol agrupar a tots els territoris de cultura catalana. Organitza el primer congrés catalanista, a partir del qual es crea un partit anomenat centre català. Després del segon congrés catalanista hi ha conflictes entre diferents sectors, però tot i això es fan acords respecte al proteccionisme i al dret català, que es veu amenaçat per un coi civil espanyol. Més tard es redacta el Memorial de Greuges, que va ser un projecte fracassat sobre el primer manifest polític unitari del catalanisme. També és un intent d’apropar-se a la burgesia industrial, i és resposta a un tractat de lliure comerç amb França i Anglaterra que perjudicava a Catalunya. Posteriorment Almirall s’oposà a l’Exposició Universal de Barcelona, ja que pensava que era un malbaratament de diners. Això va ser aprofitat per la burgesia catalana per oposar-se a Almirall. El centre català es va dividir i es va formar la Lliga de Catalunya, més conservadora i formada per Prat de la Riba, Puig i Calafall i Domenech i Montaner, i s’envia un missatge a la reina regent demanant autonomia.

2.2.2. El catalanisme tradicionalista i conservador


El vigatanisme sorgeix a finals del Segle XIX, i és un moviment molt conservador i religiós format pel clergat català a Vic. Jaume Collell i Josep Morgades són els més coneguts i van crear una revista anomenada La Veu de Montserrat. Torres i Bages també relacionava el catalanisme amb l’ ultracatoliscisme. A finals del Segle XIX s’enforteix el catalanisme conservador. La Uníó Catalanista serà en part la base de la Lliga Regionalista i va publicar el diari “La Veu de Catalunya”. Després del desastre de la guerra de Cuba,  el govern de Silvela necessita diners. La proposta del ministre Villaverde consistia en un augment dels impostos de les empreses. Com a resposta alguns empresaris tanquen els establiments i no paguen els impostos. Quan l’alcalde de Barcelona va haver de posar  multes a la gent que no pagava, s’hi va negar i va dimitir. Com a conseqüència d’aquest tancament de caixes, una part de la burgesia industrial crea la Uníó Regionalista, i paral·lelament els membres de la Uníó Catalanista abandonen per formar el Centre Català Nacional. Decideixen la candidatura de quatre presidents que van ser escollits diputats. Es va formar la Lliga Regionalista de Catalunya amb Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba com a líders. Era un partit catalanista, conservadors i monàrquic.

2.2.3 El catalanisme d’esquerres després d’Almirall


El Partit Republicà Democràtic Federal llença un nou programa però després el partit desapareixerà amb la mort de pi i Margall. Posteriorment Domènech i Montaner marxa de la Lliga i forma el Centre Nacionalista Republicà. A més, el Centre Nacionalista Republicà promovia el sindicat CADCI. Després de la llei de jurisdiccions i els conflictes del cucut, es forma Solidaritat Catalana. Més endavant Solidaritat Catalana va tenir una crisi a causa de la Setmana Tràgica, on hi va haver un amotinament a Barcelona per la Guerra del Marroc. Es va reprimir a aquests obrers i es dissol Solidaritat Catalana. Això apropà a les forces d’esquerres, amb l’aliança d’Esquerra catalana, i el seu posterior partit: Uníó Federal Nacionalista Republicana. El Partit Republicà Català tenia com a líders a Lluís Companys i Francesc Layret. Es va acceptar un programa federal i volien profundes transformacions econòmiques i socials, a més del laïcisme. L’esquerranisme dugué a Layret i a Companys a proposar l’afiliació a la Tercera Internacional, cosa que provocà una primera crisi interna, ja que alguns membres no estaven d’acord. Posteriorment al 1920 hi ha una crisi al partit ja que s’empresona a Companys i s’assassina a Layret. Després es forma un partit independentista anomenat Estat Català, fundat per Francesc Macià, qui va deixar el seu lloc de militar per dedicar-se a la política. En una fugida a França va planejar els “Fets de Prats de Molló”, que consistia en la invasió de Catalunya per crear un Estat Català. Això però va fracassar. El judici de Francesc Macià va tenir molta fama i el va fer molt popular. Al 1931 el Partit Republicà Català s’uneix a l’Estat Català i formen Esquerra Republicana de Catalunya, amb el seu líder Francesc Macià.

2.2.4 Les bases de Manresa i la Mancomunitat


S’elaboren les Bases de Manresa per la Uníó Catalanista, i al 1898 comença a sorgir la idea de Catalunya com a nació. En el canvi de segle Prat de la Riba elabora “La nacionalitat catalana”, incidint principalment en la llengua, el dret i l’art com a elements d’identitat catalana. Prat de la Riba va ser nomenat com a president de la Mancomunitat. La Mancomunitat va ser el principi d’un poder autònom, i consistia en un govern format per les quatre diputacions catalanes. La Mancomunitat es va poder fer després de que s’aprovés la Llei de Mancomunitats. Va crear centres professionals a més d’altres millores socials i acadèmiques.

2.3 De la II república a la transició democràtica


Durant la república i la Guerra Civil Francesc Macià va proclamar la República catalana dins la federació ibèrica. ERC es converteix en un partit nacionalista més radical que la Lliga, i per tant domina a Catalunya. Una de les primeres coses que es fan és l’establiment de la Generalitat de Catalunya, a més d’elaborar un estatut d’autonomia que donava moltes competència a la Generalitat, a més de configurar a Catalunya com un estat dins d’un estat federal. Malgrat això, el govern central al final decideix que Espanya no seria un estat federal. Encara que va haver una campanya de la dreta contra l’estatut, finalment tot i algunes retallades es va aprovar l’estatut a Madrid. Com que les eleccions les havia guanyat ERC, Francesc Macià es va convertir en el president de la Generalitat fins a la seva mort, que és quan el substitueix Companys. Quan el govern central es torna de dretes a Catalunya Companys proclama l’Estat Català dins la federació Ibèrica per tal de provocar al govern central, però es va haver de retreure. Més endavant Companys és empresonat pels militar i es tanca la generalitat fins a les eleccions de 1936. Tot i això quan comença la Guerra Civil Companys és executat per les tropes de Franco i el govern català va ser a l’exili, on el portarà Josep Tarradelles.

3. El nacionalisme Basc

3.1 Història del nacionalisme basc des de Sabino Arana


El nacionalisme basc té origen en el carlisme. La reivindicació durant el període carlí estava lligat als furs, que eren privilegis excepcionals d’alguns. El País Basc i Navarra, per tant, volien que no s’abolissin aquests furs. Al 1880 sorgeix una primera associació anomenada Uníó Basco Navarra, però de seguida sorgeix Sabino Arana que crea el primer partit nacionalista Basc, el PNB. També escriu una declaració de principis que consistien en l’existència d’un estat confessional catòlic, racista, amb l’existència de furs i una confederació basca del territori. El PNB tindria un paper important durant la II República i la Guerra Civil. Quan arriba la I República, se li dóna un estatut d’autonomia al País Basc. Però van tenir problemes amb el govern central per aprovar el projecte. No acataven molts punts de la constitució espanyola.

3.2 Història d’ETA


Als anys 50 hi ha un Renaixement de moviments de tipus nacionalista basc, i també sorgeixen les ikastoles que intenten fomentar l’ús de l’euskera. Alguns sacerdots van escriure una carta per denunciar la situació en la qual es trobava el País Basc. Posteriorment apareix ETA, un grup de joves, la majoria universitaris , que es van separar del PNB i un altre grup universitari anomenat EKIN. Aquest grup era majoritàriament de classe mitjana i sentien una pèrdua d’identitat. ETA defensa la lluita armada com a mitjà de la independència del País Basc. També en un principi s’anomenen anti capitalistes i anti monopolistes. Durant els anys 60 ETA s’identifica cada vegada més amb la classe obrera, i posteriorment haurà dues tendències , una nacionalista, i una altra marxista. Amb el temps el caràcter polític va deixar pas al caràcter independentista. El primer que van fer va ser posar banderes basques a llocs oficials, després van descarrilar un tren, i el primer atemptat amb resultat de mort va ser quan van matar a Meiltón Manzanas, el cap de policia i repressor dels antifranquistes. Es va empresonar a una sèrie de gent i es va fer el judici de Burgos. Després de Franco, com que ETA no accepta la constitució, seran una amenaça per al procés de transició democràtica. Es va fundar Herri Batasuna com a braç polític d’ETA, i l’any 80 va ser el més sagnant. Finalment Herri Batasuna es va negar a signar un pacte de rebuig a la violència que havia estat signat pels altres partits.

3.3 Diferències entre el nacionalisme basc i el nacionalisme català

Nacionalisme català

Nacionalisme Basc

El llenguatge és l’element clau i distintiu del nacionalisme català.

No tots els bascos saben euskera, per tant el més important és la raça i la ètnia basca.

Va estar molt dirigit per la burgesia catalana.

Té arrels més populars ja que la burgesia, en canvi, s’alia amb el poder central.

Tenen més com a objectiu governar a Madrid.

Eren més independentistes.

El terrorisme no és un element important, prefereixen mitjans polítics per assolir els seus objectius.

El terrorisme és un element important.

Entradas relacionadas: