La Música Vocal en el Barroc: Cantates, Oratoris i Òpera

1.1. La música vocal religiosa

• La cantata: És similar a l'oratori quant a estructura, però habitualment no explica cap fet històric i és de durada menor.
• L'oratori: Una obra teatral cantada, semblant a l'òpera, però de temàtica religiosa.
• Passió: Obra que narra la passió i mort de Jesucrist.

1.2. Johann Sebastian Bach (Eisenach, 1685 - Leipzig, 1750)

Compositor i organista alemany. Va començar a formar-se musicalment sota el mestratge del seu pare i el seu germà. Més tard, acabà el seu aprenentatge en una escolania, on cantà durant tres anys. Als divuit anys va començar la seva vida professional com a músic, que el va portar a treballar a ciutats molt diverses. Als trenta-vuit anys fou nomenat director musical d'una església de Leipzig, càrrec que ocupà fins a la seva mort.

1.3. L'òpera: origen i estructura

La primera òpera conservada íntegrament és Eurídice. Tot i així, l'Orfeu de Claudio Monteverdi es considera la més important d'aquells inicis, perquè ja hi apareix l'estructura que seguiran les òperes posteriors. Es va crear a Itàlia.

Parts de l'òpera

• Obertura: Peça instrumental que l'orquestra interpreta al principi, com a introducció.
• Recitatiu: Diàleg cantat.
• Ària: Aquesta paraula en italià vol dir cançó. És un fragment interpretat per un solista vocal amb acompanyament instrumental.
• Duo, trio, etc.: Són fragments vocals de les mateixes característiques que les àries, però interpretats per dos, tres o més cantants.
• Cor: Fragments de música coral que s'utilitzen especialment per representar multituds.
• Danses: Fragments instrumentals destinats a ser ballats.

Els arguments de les òperes eren molt diversos, tot i que predominaven els temes mitològics i històrics. Al final del Barroc triomfaran els arguments còmics, que donaran com a fruit l'òpera bufa, que presentava situacions de la vida quotidiana amb un estil musical proper als gustos del públic popular.

A Espanya, després del Renaixement, no s'aconsegueix crear una òpera nacional. Es creen formes musicals específiques espanyoles, com la sarsuela:

• Sarsuela: És una forma musical en què es representa una obra de teatre amb parts cantades i parts parlades. El seu nom prové del Palau de la Zarzuela, on es representaven les obres per entretenir el rei Felip IV.