Musica trobadoresca

Enviado por Chuletator online y clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 20,71 KB

 

Edat Mitjana (S. V-SXIV)


Anomenem Edat Mitjana el llar període que va des De la caiguda de l’Imperi ROMà causa de les invasions de les tribus bàrbares –segle V- fins al Segle XIV, quan s’inicien els descobriments.
L’Alta Edat Mitjana és un període de moltes guerres fins que els pobles bàrbars invasors S’instal.Len en els diferents territoris europeus que abans ocupava l’Imperi ROMà. La Baixa Edat Mitjana és un període una mica més tranquil, en què Apareixen les ciutats. En no estar contínuament en guerra, queda més temps Lliure i, per tant, hi ha més demanda de distraccions i més recursos econòmics Per a l’art i la cultura.


La història de la música, pròpiament dita, s’inicia quan, en plena Edat Mitjana, es defineix un Sistema eficaç d’escriptura musical. Els grans avenços en la notació (escriptura Musical) i el llenguatge musical es van produir en l’àmbit de la Música religiosa. Això és degut al fet que la vida cultural es concentrava en Els monestirs.
La polifonia –composició a diverses veus- va sorgir de compositors Inquiets al servei de l’Església. És curiós com el desenvolupament de la música Polifònica coincideix amb la verticalitat i l’esveltesa de l’arquitectura Gòtica.

També hi havia Música a la cort: entre la gent de les classes poderoses –nobles i senyors Feudals- va sorgir el moviment trobadoresc.

A. Música Religiosa

Cant Gregorià, denominat així en honor del
Papa Gregori I (540-604), que va ser el primer que el va recopilar. El repertori gregorià es Formà aplegant i unificat els cants religiosos procedents de les zones en què El cristianisme tenia influència.
El cant gregorià agrupa misses i himnes. El Cant gregorià no pretenia ser artístic, sinó que responia a la funció d’enaltir Déu. Es cantava als monestirs i catedrals, lligat sempre al culte religiós, amb La missa com a cerimònia central.

Característiques:


Textura Monòdica (consta d’una sola melodia o veu; també s’anomena cant pla)

Timbre: vocal i a Capella (sense instruments) 


Text: en llatí 


Ritme lliure o Flexible, perquè depèn del ritme intern de les paraules i frases 
dels textos. Sense compàs. 


En la melodia S’usa tant el cant sil.Làbic (cada síl.Laba una nota musical com el 
cant Melismàtic (una síl.Laba queda ornamentada amb diverses notes musicals) 


Compositors Anònims, no signaven per humilitat 


Moviment lent, Sense presses, sense pulsació marcada 


Caràcter de Recolliment, relaxant 


Les Cantigas D’Alfons X el Savi


Les Cantigas de Santa María, d’Alfons X el Savi, conformen una de les Recopilacions més importants de cançons monòdiques de l’Edat Mitjana. Va ser Redactada durant el regnat d’Alfons X el Savi (1221-1284). Es tracta d’un Conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor de la Mare de Déu. La majoria són cantigues que expliquen miracles esdevinguts gràcies a la Intervenció de la Mare de Déu. Música vocal acompanyada d’instruments; ritme Marcat.

Organum Conductus

Consisteix en Afegir una melodia nova damunt la melodia gregoriana, a la qual segueix en Paral.Lel a una distància fixa de 5a o 4a. És l’inici de la polifonia.

B. Música Civil

Cançons dels Trobadors


. Es desenvolupa Entre els Segle XII i XIII amb l’expansió del saber i el coneixement relacionat Amb l’apogeu de les ciutats, la creació de les primeres universitats, el Contacte entre cultures com a conseqüència de les croades, etc. Un focus Important de música trobadoresca serà entre el sud de França i Catalunya. Un Trobador era un poeta músic que, lluny d’improvisar, aprenia molt a fons les Tècniques de composició. Ell mateix interpretava les seves cançons o bé ho Feien els ministrers, que estaven al servei de la cort. També hi havia músics Ambulats que anaven d’un castell a l’altre interpretant que havien après en Altres llocs. A més de músics, eren rapsodes, acròbates, comediants... S’anomenaven joglars. Tant els joglars com els ministres tocaven de Memòria i van ser excel.Lents improvisadors. No es preocupaven d’escriure les Peces que tocaven, per això, malauradament, coneixem ben poques melodies. Els Trobadors van representar dins la societat feudal una nova manera de viure Refinada, elegant i culta.

Característiques:


Textura monòdica, A una sola veu

Timbre: vocal, Amb acompanyament d’instruments 


Text: en les Diferents llengües vernacles, de temàtica humana 


Ritme: marcat, Amb compàs 


Melodia: cantable 


Compositors: Trobadors i trovairitz (dones). Exemple: Berenguer de Palou, 
Comtessa Beatriu de Dia 


Moviment: segons El caràcter 


Caràcter: Expressa emocions 
Música de dansa (instrumental)

La dansa era un Element essencial en l’esbargiment de la cort i de la societat medieval en General. Era present en tot tipus d’esdeveniments socials i tant es tocava en Les corts dels nobles com en les places públiques del poble. Eren interpretades Amb els diversos instruments de l’època. 


Renaixament (1450-1600)



Període D’expansió de les ciències i dels descobriments geogràfics. La invenció de la Impremta contribueix a la difusió de la cultura. Gràcies a la impremta i als Viatges, les partitures recorren Europa: tothom vol cantar o tocar els darrers èxits, que circulen en forma de còpies. Se’n fan moltes recopilacions en cançoners i en col.Leccions de danses. En Música es dóna el triomf definitiu de la polifonia.
La majoria de les Composicions són a quatre veus; n’hi ha algunes, fins i tot, que es componen a Vuit veus. Domina la textura contrapuntística.
La mentalitat oberta del Renaixement dóna lloc a una música més lliure i expressiva.
La música S’humanitza, els temes són més pròxims. En la música civil, el llatí perd Protagonisme a favor de la llengua de cada país, i el contingut dels Textos resulta accessible a més gent. Tot i així, la música religiosa conserva El text llatí.

Els accents Musicals són els del text.
En el pla tímbric, la gran protagonista és la veu.
S’escriuen peces per a instruments, però, en general, tenen un paper secundari, Com a complement de les veus.

Augmenta l’afició Per la música, que és conreada entre les persones cultes com a signe de Refinament. Destaquem el compositor
Claudio Monteverdi (1a etapa vida).

A. Música Vocal

Música Civil
Formes: Nadales, Romanços, Ensalada, Madrigal, Chanson


Els diferents tipus de cançó plasmen la Curiositat envers el món i l’interès envers l’ésser humà. Les cançons exploren Temes relacionats amb les preocupacions i les emocions humanes –el plaer de L’amor i el dolor quan es perd, l’alegria de la festa, la bellesa de la Natura...
Moltes d’aquestes cançons tenen un aire popular o de dansa, amb una textura Senzilla de tipus homofònic (romanços i nadales a Espanya). Presenten la melodia a la part superior i una harmonia simple, però expressiva.

Compositors:

Juan de la Encina Madrigal:
Representa el primer Intent d’interrelacionar la música amb el text a fi que tots dos expressin la Mateixa emoció. Neix a Itàlia i va tenir tant d’èxit que es va difondre per tot Europa. Utilitza un llenguatge musical molt culte i refinat. La seva textura és Un contrapunt complex, a quatre o cinc veus. A França rep el nom de Chanson. Compositors:
Clément Janequin

Música Religiosa
Formes: Missa, Motet


Polifonia austera, amb l’orgue com a únic acompanyament.
Textura: Contrapunt senzill perquè destaqui el text, que és el principal. Tot i així, Els textos de la missa són sempre els mateixos i per això l’Església catòlica Usa textura contrapuntística. L’Església protestant, en canvi, fa servir Textura homofònica, que és més clara, ja que totes les veus avancen alhora i el Text s’entén millor.


Compositors:

William Byrd

B.

Música Instrumental

Gran varietat D’instruments, alguns formen famílies senceres (el mateix instrument en Diferents mides). El compositor no acostuma a especificar la instrumentació en La partitura. Dos tipus de conjunts: de música alta (instruments de so Potent i brillant, com vent i percussió) i de música baixa, de so suau Com corda i vent de so més delicat. Ricercare, Diferències, Música de dansa (pavana...), Adaptacions instrumentals de música vocal.

Compositors:


Thoinot Arbeau

Altres Compositors renaixentistes:


Tomás Luis de Victoria, Antonio de Cabezón, Giovanni Pierlugi de Palestrina, Michael Praetorius, Cristobal de Morales, Josquin Des Prés, Francisco Guerrero

Barroc (1600-1750)


Època on les Grans monarquies europees s’envolten de luxe i grandiositat.

Característiques De la música:


ü Música vistosa:
Colorista, vital, plena de moviment i d’efectes dinàmics.

Presenta molts contrastos:
de moviments (ràpid/lent), de matisos (fort/suau), de carácter (lluminós/tenebrós, enèrgic/calmat), rítmic (compàs ternari/compàs binari), Tímbric...

Melodies Carregades d’ornamentació, llargues i fluides. 


Ritme mecànic amb Pulsació regular. 


Nova textura:
Melodia Acompanyada (línea melódica acompanyada i no 
superposició de veus, més Clara), que conviu amb la textura contrapuntística.

Gran virtuosisme vocal i instrumental. Un virtuós és un cantant o 
instrumentista d’una Habilitat técnica excepcional. Les seves interpretacions són brillants i Espectaculars, i desperten gran admiració. Es busca allò que resulta brillant i Excepcional, el lluïment dels intèrprets... 


Ús del baix Continu:
Una línea de baix interpretada per clavecí i/o violoncel... La Música aporta magnificiència i luxe a les corts europees, i sorgeixen grans compositors en tots els països d’Europa. 


Música Vocal
Formes Profanes: Òpera (amb obertura, àries, duets, cors...), Cantates no religioses Formes Religioses: Missa (p.E. “Missa en si menor” de J.S.Bach), Oratori (no s’escenifica; p.E. “El Messies” de Händel)

Música Instrumental
Formes: Suite (per a orquestra, successió de diferents moviments de diferent carácter, P.E. “Música Aquàtica” o “Música per als reials focs artificials” de G.F.Händel), Concerto Solo i Concerto Grosso (diferents moviments Contrastats, 3 o 4, on s’oposa un instrument o un petit grup , a l’orquestra Sencera; p.E. “Les quatre estacions” d’A.Vivaldi), , Tocata, Fuga (p.E. “Tocata i fuga en rem”, J.S.Bach, per a orgue), Preludi.
La música Instrumental assoleix per primera vegada tanta importancia com la música vocal. Sorgeixen noves formes instrumentals. L’orquestra es configura com un conjunt Estructurat d’instruments organitzats per famílies. Els instruments són d’una Gran perfecció. El violí es consolida com l’instrument solista preferit.

Compositors:


Henry Purcell, Arcangeli Corelli, Johann Pachelbel, Antonio Vivaldi, Johann Sebastian Bach (1685-1750), Georg Friederich Händel, Doménico Scarlatti, Georg Philipp Telemann

CLASSICISME (1750-1800)



Característiques:


Gran varietat D’elements en la mateixa composició: diferents ritmes, melodies i temes, canvis I relleus tímbrics i de carácter, riqueza dinámica..., tot plegat modelat amb flexibilitat i elegància.

Melodia és molt important: natural i equilibrada, Construída amb frases simètriques i línies netes d’ornaments. Predomini de les Tonalitats amjors sobre les menors. 


A més dels Contrastos de matís del Barroc, s’hi incoprporen com a novetat els canvis Graduals d’intensitat, que produeixen gran impacte en l’època: el crescendo i el diminuendo.

Textures més transparents i lleugeres que el Barroc. Es tendeix més a la melodía acompanyada que al contrapunt. 


Es guanya flexibilitat tímbrica, l’orquestra creix I desapareix el paper del baix continu. S’imposa el piano com a Instrument de teclat i desapareix el clavicèmbal. 


Guanyen prestigi Les formes instrumentals 


Caràcter lleuger, Optimista i lluminós de la música. 


Importància de la Forma SONATA, dividida en tres parts:
Exposició de dos temes A i B: es Presenten dues idees musicals bàsiques, 
enllaçadés una darrera L’altra
Desenvolupament: el compositor relaciona temes, explorant-ne les Possibilitats i 
conduint-los a moments de gran tensió
Reexposició: apareixen Novament els dos temes de l’exposició, amb petites 
transformacions.
Aquesta Forma s’aplica a tot tipus de composicions per a diferents composicions Instrumentals

Música Vocal
Formes: Òpera (per a públic Burgès amb arguments entretinguts i situacions i personatges propers a les Seves vides), Missa, Oratori

Música Instrumental
Simfonia (forma sonata per a orquestra), Sonata (forma sonata per a 1 o 2 instruments), Concert (forma sonata per a solista i orquestra), Quartet (forma sonata per A 2 violins, viola i violoncel), Quintet, Trio...

Compositors:


Franz Joseph Haydn (“Pare de la Simfonia”), Wolfang Amadeus Mozart, Boccherini, L.Van Beethoven (1a part vida, Entre el classicisme i el romanticisme)

ROMANTICISME (1800-1860)


Característiques:


Gust pel Virtuosisme i l’ostentació técnica

 Melodies Belles i apassionades 


Ús molt flexible Del moviment i la pulsació (acelerando, ritardando...) 


Gran riqueza D’efectes de matís 


Harmonies amb Canvis constants de tonalitat 


Es multiplica L’orquestra i assoleixen rellevància els instruments de vent-metall. 
Hi ha un Grau apogeu de la música per a piano. 


Música de gran Potencia expressiva i de carácter molt marcat: tremenda i 
brillant algunes Vegades, íntima i lírica d’altres... 


Música Vocal
Formes: òpera (arguments Sentimentals, escenografies, música apassionada i cantants idealitzats)
, Missa, oratori, lied (petites cançons, els textos de les quals són poesies Molt emotives, musicades i acompanyades pel piano).

Música Instrumental
Formes: simfonia, poema simfònic (gènere instrumental amb un cert argument)

, Sonata, concert, petites formes per a piano, quartet-quintet-trio..

Compositors:


Franz Schubert, Félix Mendelssohn, Franz Liszt, Robert Schumann, Berlioz, Frédéric Chopin, Richard Wagner, Giuseppe Verdi, Johannes Brahms, Piotr Ilich Txaikovski, Giacomo Puccini

IMPRESSIONISME (1860-1910)


Característiques:


Es dóna molta Importància als timbres, amb els que s’aconsegueixen diferents efectes. Necessitat de provar noves combinacions d’instruments per tal d’aconseguir una Riquesa tímbrica major.

ü Els temps no Són lineals, s’executen en una successió d’impressions. Es relaciona així amb L’impressionisme pictòric, que aconseguia les imatges mitjançant petites Pinzellades de color.

Compositors:


Claude Debussy, Maurice Ravel, Gabriel Fauré

Característiques:
ü Abandonament de la tonalitat

Ruptura total de Formes i tècniques que es venien fent des del Barroc fins a 
1910 


La música Occidental es torna molt experimental i els compositors volen trobar 
nous Camins en les formes, els instruments, els colors, la tonalitat, el ritme... 
per a fer una música totalment nova 


Auge i Massificació de la música popular, gràcies a la possibilitat de gravar so 
(industria del disc) i l’aparició de mass media com la ràdio i el cine sonor.

Compositors:

Béla Bartók (atonalisme), Ígor Stravinsky (atonalisme), Arnold Schönberg (dodecafonisme), Anton Webern (serialisme integral), Edgar Varese (música concreta), John Cage (música aleatòria), Philip Glass (música minimalista), Michael Nyman (música minimalista), Ennio Morricone (música cinematográfica), John Williams (música Cinematográfica), Louis Armstrong (jazz), Duke Ellington (swing), Dizzy Gillespie (Bebop), Miles Davis (Jazz fusion), The Beatles (música Popular)

Entradas relacionadas: