Música a l'Edat Mitjana: Origen, Gènere i Notació

Edat Mitjana

Edat Mitjana: període que va des de la caiguda de l'Imperi Romà, a causa de les invasions de les tribus bàrbares (segle V), fins al segle XIV, quan s'inicien els descobriments.

Alta Edat Mitjana: període de molts conflictes bèl·lics fins que els pobles bàrbars invasors s'instal·len en els diferents territoris europeus que abans ocupava l'Imperi Romà.

Baixa Edat Mitjana: període en què apareixen les ciutats.

La música

La música comença a esbrinar-se en el segle X-XI. De la música anterior no en queden referències directes, llevat d'alguns llibres antics i algunes pintures.

Els grans avenços en l'anotació i el llenguatge musical es van produir en l'àmbit de la música religiosa.

La polifonia (composició a diverses veus) va sorgir de compositors inquiets al voltant de l'Església.

També hi havia música a la cort: entre la gent de les classes populars va sorgir el moviment trobadoresc, del qual se n'han conservat partitures.

Monodia

• Música religiosa: cant gregorià.
• Música civil: cançons de trobadors, música de dansa.

Polifonia

• Religiosa: organum, conductus.
• Civil: balada, canon, motet.

Característiques del cant gregorià

• Textura: monòdica, a una sola veu.
• Timbre: vocal, a capella, sense instruments.
• Text: en llatí sempre.
• Compositors: anònims, no signaven per humilitat.
• Moviment: lent, sense pulsació.
• Ritme: lliure, depenent del text.
• Melodia: llarga, segons la frase del text o de la vocal que s'allarga.
• Caràcter: de recolliment, relaxant.

Música civil

Es desenvolupa amb l'expansió del saber i del coneixement, relacionada amb l'apogeu de les ciutats i la creació de les primeres universitats. En aquest moment de dinamisme sorgeix el moviment dels trobadors entre els segles XII i XIII, amb un focus important al sud de França i Catalunya. Assoleix una gran varietat i complicació rítmica.

Els trobadors: són poetes i músics, nobles i refinats. Canten en el seu idioma els ideals cavallerescs del moment. El ritme de les cançons es marca i la melodia s'acompanya d'instruments que es limiten a doblar-la.

Característiques del cant trobadoresc

• Textura: monòdica, a una sola veu.
• Timbre: vocal amb acompanyament d'instruments.
• Text: en les diferents llengües vernacles.
• Compositors: trobadors i trobairitz.
• Moviment: segons el caràcter.
• Ritme: marcat, amb compàs.
• Melodia: cantable.
• Caràcter: sensual, expressiu, emocional.

Joglars: músics ambulants que anaven d'un castell a l'altre interpretant allò que havien après a altres llocs. A més de músics, eren acròbates, cantants, rapsodes, mediadors, etc. Eren mal vists per l'Església perquè atreien l'atenció amb els seus repertoris sensuals i mundans.

Trobairitz: tractaven l'amor cortès. L'amor cortès, nascut als castells occitans al segle XII, expressa una relació totalment nova entre home i dona.

La dansa: era un element essencial en l'esbarjo de la cort i de la societat medieval en general. Les estampides i els saltarels són melodies molt rítmiques, de pulsació ràpida i marcada. Eren interpretades amb els diversos instruments de l'època.

Guido d'Arezzo: monjo que va viure al segle XI. Se li atribueixen moltes millores en l'escriptura musical: l'ús del tetragrama, l'adaptació de la forma de les notes i la fixació del nom de cadascuna. Forma notes a partir de cada síl·laba posada sempre un grau més amunt a cada línia.

El pentagrama es va generalitzar ràpidament en el conjunt del món musical, però a diferència dels italians, els anglesos i els alemanys van continuar utilitzant les lletres de l'alfabet.

L'evolució del cant gregorià i de tota la música posterior està relacionada amb el naixement i el perfeccionament de l'escriptura musical.

Una de les primeres formes polifòniques és l'organum, que consisteix a afegir una melodia nova damunt la melodia gregoriana, a la qual segueix en paral·lel a una distància fixa (5a-4a).

Característiques de la música medieval

1. Predomini de la música vocal.
2. La música religiosa s'escriu en llatí.
3. Apareixen les primeres obres de música civil en llengua vernacla.
4. Es desenvolupa i perfecciona la notació musical.
5. Les melodies són modals.
6. Es crea una gran riquesa i varietat d'instruments.
7. La monodia es desplaça gradualment cap a la polifonia.
8. Polifonia molt elemental, de so aspre.
9. En el segle XIV la polifonia entra en la música civil.

Cant gregorià

És monòdic: consta d'una sola melodia; també s'anomena cant pla pel seu moviment horitzontal. El seu ritme és flexible perquè depèn del ritme intern de les paraules i frases dels textos en llatí.

Música occidental

Parteix del cant medieval de l'Església, dit gregorià en honor del papa Gregori I (540-604), que va ser el primer que el va recopilar. El repertori gregorià es va formar reunint i unificant els cants religiosos procedents de les zones on el cristianisme tenia influència.