La Música al Segle XIX: Romanticisme, Nacionalisme i Òpera

Context Històric i Social del Segle XIX

La Revolució Francesa comporta un enorme canvi social a causa de la desaparició dels privilegis de l’aristocràcia. La llibertat i el triomf de l’individu marquen la vida en el segle XIX. En aquest període, després de les revolucions politicosocials, s’assenten les bases del liberalisme i la democràcia.

L'Era Industrial i la Burgesia

En aquesta època industrialitzada, les màquines i el ferrocarril són els protagonistes principals. La burgesia exerceix el control polític i el poder econòmic. El Romanticisme expressa el món interior i la fantasia. Aquesta nova societat s’interessa pels seus orígens, el seu passat històric, els seus mites i llegendes, i les seves cançons tradicionals. Això propicia el coneixement i l’apropament entre els pobles.

El Naixement de la Musicologia i el Nacionalisme

En aquest context, neix la musicologia, és a dir, la ciència que estudia la música, i es recuperen grans compositors del passat, com *Johann Sebastian Bach*.

En el segle XIX, els compositors de cada país analitzen les seves senyes d’identitat i reivindiquen els valors culturals propis. Neix així el nacionalisme musical. D’altra banda, els compositors influenciats pel moviment pictòric impressionista en tradueixen les característiques principals al llenguatge musical.

Juntament amb l’òpera, que encara és l’espectacle per antonomàsia, la música orquestral adquireix un nou protagonisme. Es produeixen influències mútues entre músics, poetes i pintors.

La Música Vocal durant el Romanticisme

El teatre líric: L’extensa producció literària, la professionalització del compositor i la inquietud pels aspectes culturals i socials afavoreixen el desenvolupament del gènere operístic. En l’òpera del Romanticisme, s’aprecia una clara evolució:

L'Evolució del Gènere Operístic

• Manifesta un caràcter més continu i apropa àries, duets, etc., als fragments que els connecten (antic recitatiu).
• L’obertura perd importància i en molts casos queda reduïda a un simple preludi.
• Hi intervenen grans cors i nombrosos figurants i personatges.
• Per influència de la literatura, es creen ambients misteriosos i llegendaris, segons la tradició de cada país.
• També es tracten temes més propers a la realitat que converteixen l’òpera en un mirall de la societat i dels interessos romàntics.

L'Òpera Verista: Realisme i Crítica Social

Els compositors *Rossini*, *Bellini* i *Donizetti* donen pas a *Verdi*, a Itàlia, on l’òpera és el gènere més important. Culmina amb l’anomenada òpera verista. Aquesta representa la realitat del món sense la idealització romàntica, la qual cosa arriba a ser cruel i crítica amb la societat del seu temps. Un bon exemple és *Tosca*, de *Puccini*, o *Cavalleria rusticana*, de *Pietro Mascagni*.