Museu guggenheim de Bilbao selectivitat

Museu Guggenheim de Bilbao

Fitxa Tècnica:

El museu
Guggenheim De Bilbao, va ser disenyat per Frank O. Gehry( Toronto, 1929), i acabat en els Anys 1991-1997. És un museu, que utilitza com a materials de construcció la Pedra calcària, vidre i titani. És d’estil desconstructivista, i es troba a Bilbao.

Biografia De l’autor:

Frank O. Gehry va Estudiar arquitectura a La universitat de Califòrnia del
Sud i urbanisme a Harvard.

L’any 1962, fundà La seva pròpia empresa, i aviat els seus projectes tenien una actitud oposada al Moviment Modernisme arquitectònic i rebuig dels postulats funcionalistes.

A l’any 1980, les Seves obres estaven vinculades a les teories desconstructivistes i Desenvoluparen un llenguatge expressiu molt personal en el qual l’edifici és Considerava una obra d’art, com si fos una escultura colossal.

Descripció Personal:

El museu ofereix Una visió exterior a partir de dos volums interconnectats: els octogonals, Recoberts de pedra calcària, i els corbats i retorçats, recoberts de làmines de Titani. Aquests elements es combinen i s’uneixen a través dels murs a manera de Cortina de vidre que dona transparència al museu i relaciona l’exterior i L’interior. Destaca la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per Una impressionant marquesina que fa la terrassa i que destaca en una columna de Pedra colossal.

L’entrada principal S’amaga darrere d’una escalinata descendent que salva el desnivell existent en Relació amb la plaça. Això permet donar una visió global del conjunt en lloc de Prioritzar un punt focal dominant.

L’interior es Vertebrat a partir d’un vestíbul de 50 m d0alçada, al voltat s’articulen tres Nivells de sales expositives, connectades mitjançant passarel·les curvilínies, Ascensors envidrats i torres d’escales. La superfície d’exposicions té un total D’11.000 m², que es distribueixen en dinou galeries: Déu de planta Octogonal i nou de planta irregular, en correspondència totes amb les formes Destacades a l’exterior. La més espectacular és la gran sala( sa la de peix), De 30 m d’ample i 130 de llarg, és un espai lliure de columnes, que la fa apte Per a l’exposició de peces de grans dimensions. Gairebé totes les sales reben Il·luminació natural zenital per mitjà de claraboies.

Interpretació:

El museu s’aixeca En una de les ribes de la ria del Nerbion, 16 m per sota de la cota de L’eixample. Aquesta diferència permet que, el 50 m d’alçada no sigui un Problema per l’alçada de les construccions circumdants.

La seva construcció Ha servit com a eix vertebrador de la urbanització de la zona, sinó també, que Ha aconseguit una integració urbanística total de l’entorn. Això s’aconsegueix Gràcies al seua atractiu reflex en l’aigua i als colors metàl·lics dels murs, Que combinen amb la tonalitat del cel i l’atmosfera de Bilbao. Actualment, ha Esdevingut una imatge característica de la ciutat.

El Guggenheim és un Dels museus que la fundació Solomon R. Guggenheim té al món. La seva funció és Exposar en les sales qualsevol manifestació artística contemporània, de Qualsevol format, a partir d’un fons propi i de les exposicions temporals Itinerants en el circuit de museus de la fundació.

Les vistes des del Riu i les formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, interpretació que ret homenatge a la tradició portuària de la ciutat. Seguint El símil marítim, els panells lluents de l’exterior es projecten l’aigua com si Fossin l’escata d’un peix.

Models I influències:

Teories Desconstructivistes de Derrida: filòsof francès que diu “ Art igual a Fantasia”. Fragmentació de la forma, que explora els desequilibris de la Geometria.

Experimentació Formal que té com a referent el moviment constructivista (Rússia, 1910) amb el monument a la Tercera Internacional, de Tatlin.

Frank Gehry utilitzà un programa de Simulació per ordinador per calcular l’estructura de l’edifici: els avenços Tecnològics( programa Catia) obriren noves portes a l’arquitectura.