Museu Guggenheim Bilbao i Pavelló Alemany: Anàlisi Arquitectònica

Museu Guggenheim de Bilbao

Arquitecte: Frank O. Gehry
Datació: 1991-1997
Localització: Bilbao
Estil: Deconstructivista
Materials: Pedra calcària, vidre i titani

Elements de suport

El museu afirma no tenir cap superfície plana. Part de l'edifici és travessat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i pedra calcària d'Andalusia, similar a la de la Universitat de Deusto.

Espais interiors

L'interior s'organitza al voltant d'un vestíbul de 50 metres d'altura, amb tres nivells de sales expositives connectades per passarel·les curvilínies, ascensors i escales. La superfície expositiva és d'11.000 m², distribuïts en 19 galeries (deu ortogonals i nou irregulars), destacant la Sala del Peix de 30x130 metres. La il·luminació natural zenital és present a gairebé totes les sales.

Exterior

L'exterior combina volums ortogonals de pedra calcària amb volums corbats de titani, units per murs cortina de vidre. Destaca la vidriera del vestíbul amb una marquesina-terrassa sostinguda per una columna de pedra. L'entrada principal és una escalinata descendent que crea una visió global del conjunt.

Estil

El disseny del museu s'inspira en la Sala de Concerts Walt Disney de Los Angeles (1989) i es vincula a les teories deconstructivistes de Jacques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma. La complexitat del disseny va requerir l'ús de simulació per ordinador.

Interpretació

Context

El museu és part de la Fundació Salomon R. Guggenheim i exposa art contemporani.

Funció

Exposar manifestacions artístiques contemporànies, tot i que alguns consideren l'edifici mateix una obra d'art.

Contingut i significació

Les formes orgàniques de l'edifici s'han identificat amb un vaixell, homenatjant la ciutat de Bilbao. Els panells exteriors recorden les escates d'un peix.

Pavelló Alemany

Arquitecte: Mies Van der Rohe
Datació: 1929
Localització: Barcelona
Estil: Racionalisme arquitectònic
Materials: Marbre travertí, ònix, granit, acer inoxidable i vidre
Sistema constructiu: Materials industrials

Elements de suport

L'estructura se sosté sobre vuit pilars d'acer inoxidable cruciformes i cromats. La resta de murs només separen i tanquen espais.

Elements de coberta

Coberta plana i horitzontal amb un voladís.

Espais interiors

L'edifici crea espais diàfans amb predomini de la línia recta. Els espais es distribueixen segons les necessitats. Es confonen els espais interiors i exteriors. Destaquen les cadires i butaques "Barcelona", dissenyades per Van der Rohe. Hi ha una gran riquesa de materials, com l'ònix.

Exterior

L'edifici està sobre un podi amb una bassa d'aigua. Transmet horitzontalitat i absència de decoració. S'utilitzen els propis materials de construcció com a decoració. Destaca el travertí.

Estil

Els precedents de Van der Rohe són Adolf Loos (http://phobos.xtec.cat/artsdidactica/thumbnails.php?album=167) i Walter Gropius (http://phobos.xtec.cat/artsdidactica/thumbnails.php?album=21), fundador de la Bauhaus. L'estil prové de l'escola Bauhaus i el racionalisme arquitectònic. El Racionalisme es basa en la utilització racional de les formes, la puresa de les formes, l'absència de decoració supèrflua, les plantes lliures, les construccions a escala humana, la integració en l'entorn i la importància de la planificació urbana.

Interpretació

Context

L'obra representa la República de Weimar i la seva voluntat de modernitat. El Racionalisme es va desenvolupar des de la Bauhaus després de la I Guerra Mundial.

Funció

Representar la República de Weimar a l'Exposició Universal. Actualment és la seu de la Fundació Mies Van der Rohe.

Contingut i significació

L'edifici simbolitza els valors de la nova Alemanya: racionalitat, austeritat, transparència i perfecció. Va ser reconstruït el 1986.