Moviments Socials: Teories i Característiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,22 KB
-EL MOVIMENT SOCIAL
Formats per Persones i grups que emergeixen, es desevolupen i funcionen en un context social particular, tant espacial com temporal, que es dirigeixen cap a una Transformació de la societat en les seves idees, valors, creence, normes i Comportaments. (Productes històrics de la modernitat). La psicología i la psicología social estudien els moviments socials Analitzant les frustracions davant fites no complertes o greuges soferts per Persones, i en la desició final de participar o no en una acció o moviment Social.
*Diferències entre acció col·lectiva I moviment social:
*Aportacions teoriques a L’estudi de moviment social:
1)Smelser:
perspectiva
Funcionalista (nivell social):són
Conseqüència de les ràpides transformacions socials i es desenvolupa quan no s’absorbeixen
Els mecanismes que reequilibren el sistema. Ex: sectes, cultes religiosos,
Societats secretes…
2)Hadley Cantril:
frustació i
Revolució: Quan existeix frustació,
Preocupacions, pors… individuals es qüestionen les normes i valors socials,
Porta a la revolució i buscar nous líders.
3)Hans Toch
Solució comuna
A problemes comuns: de grups amplis i espontanis que s’uneixen i que influeixen
En l’ordre social.
4)Blumer:
incentiva pel
Canvi social: diferencia els moviments socials: generals: objectius comuns i
Desorganitzats, esdevenen pels canvis
Graduals culturals, genera noves espectatives, demandes i línies d’acció, la base dels moviments específics.
Específics: 2 tipus: revolucionaris: ataquen substituint normes i valors
Existents, volen reconstruir l’ordre nou, són activistas: revolució( la
Guerrilla) i reformistes: accepten les normes establer-tes però amb critiques.
5)Killian:
característiques
Comunes: mateixos valors i normes, sentiment de comunitat i una estructura d’organitzada.
6)Snow i Oliver:
grups pre existents, organitzats i incentivats al canvi: continuitat
Temporal i acció colectiva entre la institucional i la no institucional.
Careteristiques:
-De dimensió microsocial a interacció social.
-Els individus del moviment tenen trets de Personalitat comuns.
-La normatització dels membres i com afecta a La identitat.
-La cognició: el procés de decidir a quin Moviment pertànyer.
-La dimensió afectiva: els moviments evoquen Emocions.
*Teories moviments socials:
1)Tº INTERACCIONISTA/CONSTRUCTIVISTA:
Emfatitza
Elpaper dels moviments socials en la construcción de nous valors i significats
Per mità de la interacció social. Acció col·lectiva com a una activitat
Significativa (moviments socials com a productors de canvi cultural).
-
Interaccionisme
Les transformacions socials no són vistes com a elements tensionals. Els Moviments socials són una part integral del funcionament normal de la societat.
-
Construccionisme
Prové de l'interaccionisme simbòlic (les transformacions socials no són negatives ni generen tensios, està integrat El funcionament normal de la identat, ex: tema immigrants injust, doncs S’emprenen accions socials de lluita per generar un canvi).. Quan els Significats disponibles no proporcionen una base suficient per a l'acció Social, emergeixen noves normes socials que defineixen la situació existent com Injusta i que proporcionen justificacions per a l'acció.
-El procés de tractar el problema passa pel procés de framming (GOFMANN):
Els problemes
S’enmarquen de 3 maneres: 1)Identificació del problema (entrada il·legal dels
Immigrants), 2)Pronòstic i posibles solucions (perdua drets laborals i es
Demana al govern canvis de la llei d’estrangeria), 3)Mobilització: pasar a
L’acció.
-La identitat: es forma per definicions
Compartides de la situació, dona lloc a un “nosaltres”, distinció de endogrup
(dins) i exogup (fora).
Identitat col·lectiva:
és un procés de Construcció de sistema d’acció, interactiva i compartida entre els membres.
2)Tº RECURSOS PER LA Mobilització:
Emfatitza la importància dels
Components racionals i estratègics de l’acció col·lectiva (acció col·lectiva
Com a acció racional). Els moviments
Socials són una extensió política i les seves accions són racionals i per
Interessos propis. Anàlisi de les
Formes d'acció de les entitats col·lectives, en els mètodes que adopten per a
Adquirir recursos i per a mobilitzar-ne el suport, tant dins com fora dels seus
Membres. Aquesta perspectiva veu els moviments col·lectius com a agents de
Canvi i, de la mateixa manera que la perspectiva
Interaccionista/construccionista vista anteriorment, considera que l'acció col·lectiva
I els moviments socials són els protagonistes del funcionament normal del
Sistema. Així, doncs, la seva contribució més important ha estat veureels
Moviments socials com a actors conscients que fan eleccions racionals.