Moviments literaris a Catalunya: Modernisme, Noucentisme i Avantguardes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,39 KB
Modernisme
El Modernisme va ser un moviment artístic que es va desenvolupar de manera desigual a diferents parts d'Europa a finals del segle XIX. Va afectar gairebé totes les arts. A Catalunya va tenir una especial incidència en la literatura i el pensament. Els intel·lectuals catalans de l'època volien modernitzar la societat i europeïtzar-la sense renunciar als signes nacionals. Tenia, doncs, postulats del nacionalisme i del progressisme. El Modernisme va sorgir a Catalunya amb la clara voluntat de superar la Renaixença, tant pels plantejaments del nacionalisme com per l'art i la cultura. L'ideari polític i literari d'aquest moviment es va divulgar sobretot a la revista L'Avenç.
El període comprèn des del 1892 fins al 1911, any de la mort de Maragall. Hi ha dues etapes:
- Formació (integra les festes modernistes i publicacions a diferents revistes, lluiten contra la burgesia i els seus valors).
- Consolidació (minva l'oposició i els valors són assimilats per la societat).
Els escriptors modernistes varen seguir dues tendències diferents:
- Regeneracionisme: els escriptors ataquen el conservadorisme de la burgesia catalana i volen una literatura compromesa amb la societat. Parteix del positivisme, encara que troba en l'irracionalisme una via filosòfica per a la renovació col·lectiva. L'objectiu és dotar l'individu de mitjans per alliberar-se de les cadenes socials.
- Esteticisme: ideari de "l'art per l'art", com a valor absolut. La seva visió s'identifica amb el decadentisme, corrent amb influències simbolistes i prerafaelites. Consagren la vida a l'art, s'aïllen de la societat.
Noucentisme
Té l'objectiu de reformar la societat catalana i convertir la seva cultura en nacional i europea a partir d'una estètica arbitrària. Segueix un procés global que també es produeix a França. L'estètica rebutja sistemàticament la visió romàntica de l'art i la literatura, i proposa un humanisme classicitzant, un retorn a la cultura hel·lènica. Davant el predomini modernista de la natura, hi oposen la cultura de la ciutat i el civisme com el seu camp d'acció. L'artista té la missió de complir aquest propòsit i vol ser retribuït per la seva feina. Anteposa la intel·ligència a la improvisació, segueix normes establertes i fa de la mesura una qualitat. L'art és impregnat del platonisme, no pretén copiar-lo, però segueix els cànons que té.
Escola Mallorquina
És el conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del segle XX i els primers anys de la postguerra, amb característiques comunes accentuades fins a la crisi del 1950. Els precedents són Miquel Costa i Llobera i Mossèn Alcover. Segueix la línia iniciada per Pons i Gallarza. La característica primordial és la contenció d'arrel clàssica, traduïda externament en el rigor acadèmic de la forma. La temàtica i el to expressiu són mesurats. L'ordre ideològic de l'Escola Mallorquina era conformista i sense preocupacions polítiques. L'únic autor que s'allunya d'aquesta ideologia fou Gabriel Alomar.
Miquel Costa i Llobera
Considerat el màxim representant. Neix a Pollença el 1854. Va viure un temps a Barcelona, on va conèixer Verdaguer i altres intel·lectuals. Es trasllada a Roma per cursar la carrera eclesiàstica i esdevé sacerdot. Amb la publicació de La forma poètica, va donar a conèixer els preceptes formals que guien la seva obra i que es fonamenten en la recerca de la perfecció lingüística i mètrica clàssica. Mor el 1922.
- 1a etapa: Romanticisme matisat amb elements clàssics. Poesies.
- 2a etapa: Maduresa. Culmina amb el recull Horacianes, la seva obra més important, on expressa els ideals clàssics que esdevindran un model per als noucentistes. Adapta a la llengua catalana mètriques grecollatines. Temàticament, lligam històric entre el present i les arrels clàssiques encara vives al Mediterrani.
Joan Alcover
Neix a Palma el 1854. Estudia a l'Institut Balear, deixeble de Josep Lluís Pons. Es llicencia en Dret el 1878 a Barcelona. El 1877 guanya un premi als Jocs Florals. Es va llicenciar en dret civil i canònic. Torna a Mallorca i comença la seva obra literària. Es casa amb Rosa Pujol, amb qui té tres fills. La seva esposa mor el 1887, quan ell edita Poesies. Novament als Jocs Florals, es torna a casar i té dos fills més. Posteriorment, publica Nuevas poesías. El 1901 publica el seu darrer llibre en castellà, any en què mor la seva filla Teresa. Anys després, moriria en Pere, al mateix temps que se celebren els Jocs Florals. El 1906 fa un discurs sobre la llengua catalana al Congrés. Amb el poema "La Dolorosa" guanya la Viola d'Or. El 1909 publica Cap al tard, poemari en català. Als Jocs Florals és nomenat Mestre en Gai Saber. El 1912 presideix els Jocs Florals a Lleida i més tard a Barcelona. El 1918 publica Poemes bíblics, un any abans que dos dels seus fills morin la mateixa nit. Mor el 1926, als 72 anys.
Poesia
Recull una gran part de la seva obra a Cap al tard. Desenvolupa tres nuclis temàtics: el sentiment del paisatge, l'elegia i el sentiment cívic. Demostra un domini de la llengua i la forma impecable, i una bellesa i puresa del llenguatge i una mestria tècnica del vers. Equilibri entre expressió i pensament.
Elegia: canta a l'enyorança. Es condensa en sis elegies que combinen l'expressió del dolor virulent, l'acceptació resignada de la seva dissort i la nostàlgia d'allò perdut que no tornarà. A "La relíquia", el poeta retorna al jardí de la infantesa i descobreix la corda engronxadora que fou joia de l'edat daurada, devorada pel temps. La intensitat del poema és un testimoni d'una lírica basada en la sinceritat.
Paisatge: plàstics, reals, concrets, però s'eleven més enllà de la descripció i tenen un significat simbòlic. Paisatges idealitzats i perduts. Alcover retrata paisatges petits, racons íntims, una natura menys agresta i sovint habitada.
Sentiment cívic: el 1903 presenta el que serà l'himne de Mallorca, "La Balanguera". El poema constitueix una mostra de la consciència de l'autor com a ciutadà. Expressa la permanència de la col·lectivitat i del poble, més enllà de la fugacitat de la vida humana. La icona de l'arbre també hi apareix, encarnant la identitat d'un poble capaç de créixer a mesura que es fa més fort. Mostra Alcover com a poeta popular.
Avantguardes
Durant el segle XX, amb la crisi de valors de la Primera Guerra Mundial, sorgeix el moviment d'avantguarda, una reacció contra els poders burgesos i una voluntat de trencament. L'ambient a Catalunya abans de la República va propiciar que aquest moviment s'estengués. Va conviure amb el Noucentisme i altres tendències.
Són moviments estètics de ruptura amb la tradició i de recerca de noves formes expressives. Hi va haver diferents tendències:
- Cubisme: art de compondre i descompondre la realitat. No pretén reproduir la realitat, sinó la imatge intel·lectual que aquesta li proporcionava. La proposta més innovadora del cubisme literari fou el cal·ligrama.
- Futurisme: iniciat amb la proclamació de la ruptura amb el passat i l'obligació de mirar cap al futur. Sorgeix un home nou capaç de crear una nova civilització deslligada de tots els valors establerts. S'identifica amb el progrés industrial. Rendeix culte a les màquines.
- Dadaisme: responia a la crisi de valors provocada per la Guerra Mundial. Va aguditzar l'arbitrarietat i l'absurd promoguts pel Futurisme i el Cubisme. Proposa la negació de tot: moral, bon gust, lògica. Defensa l'espontaneïtat, l'absurd i tot allò primitiu.
- Surrealisme: sintetitza els avantguardismes anteriors. Fou el moviment que va influir més decisivament en la literatura posterior. Proposen arribar al coneixement profund de l'ésser humà mitjançant la recerca de la seva subjectivitat, i també una realitat superior màgica. Gran importància dels somnis i l'inconscient. Un dels models literaris fou l'escriptura automàtica, expressar verbalment el pensament lliure de preocupacions morals o estètiques.