Moviments culturals a l'Edat Moderna

Renaixement

Segle XVI. Els pensadors situen l'home al centre de l'univers. Antropocentrisme: fa de l'home un esser capaç d'examinar críticament fins i tot els textos sagrats, de jutjar lliurement i s'exigeix en mesura de totes les coses. La recuperació dels clàssics grecs i llatins, iniciada durant l'humanisme, es la base de l'idealisme de la filosofia d'aquesta etapa. Itàlia es el país on es desenvolupa amb mes força la cultura renaixentista.

Barroc

Segle XVII. La crisi espiritual provocada per les guerres de religió s'estén per Europa i l'home passa a ser vist com un esser mortal i contradictori. Les obres d'art s'omplen de clarobscurs, la realitat i l'aparença es confonen i l'estètica es artificiosa i recargolada. Les literatures castellana i francesa viuen un moment esplendorós.

Il·lustració

Segle XVIII. Els enciclopedistes francesos i els autors il·lustrats recuperen la confiança en l'esser humà i en el coneixement racional. Es fa èmfasi en l'educació de l'individu, en el contracte social en què es fonamenta la convivència i en la superació dels poders com a superació de l'estat absolut. Els pensadors d'aquesta època assenten les bases teòriques de la revolució francesa i de l'edat contemporània.

Decret de nova planta

1716. Conjunt de lleis. Suprimeixen les universitats catalanes. Castellà passa a ser la llengua oficial, prohibeix el català a l'ensenyament i en els documents oficials, la majoria de la població utilitza el català.

Abandonament lingüístic

L'aristocràcia al segle XVI es va decantar per l'ús de la llengua castellana. Al XVII bastants escriptors van decidir escriure en castellà i seguir els models de l'època.