Moviments culturals del segle XX a Catalunya

Noucentisme

Moviment cultural i ideològic molt present a Catalunya dels primers trenta anys del segle XX. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior.

Dadaisme

El dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó instaurat pel Positivisme. El Dadaisme es va caracteritzar per rebel·lar-se en contra de les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art.

Avantguardisme

L'avantguardisme és la tendència, en una obra qualsevol d'art, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte a les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com a excesiva preocupació per desplegar recursos que distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, en teatre, pintura, literatura, cinema. Va ser una llibertat en la qual es podia jugar amb la imaginació lliurement sense cap limitació.

El poema de la rosa als llavis

Joan Salvat és el poeta amorós per excel·lència de la lírica catalana contemporània. L’amiga: propi de la fi d’amors trobadoresca. És el terme establert per referir-se a la figura femenina per cantar el goig en una relació extramatrimonial. És sempre un amor clandestí que reclama discreció. Imatges I: Correspondència entre el món extern, la natura i l’espai intern, la intensitat. Inicia el joc entre els amants, inicien els contactes. Imatges II: la relació clandestina reclama intimitat. L’espai ja no pot ser la parada oberta a les mirades, sinó l’àmbit gelós de l’amiga, la necessitat de cercar un espai privat és propi del món trobadoresc. Imatges III: el contacte crea una aire d’acostament i intimitat. Canta la tirania de l’amor. Ens apropem a la fusió corporal, al coit. Correspondria la noia amb la flor. Imatges IV: culminació del procés, narra el goig, la fusió corporal, la noia-flor ofereix l’espectacle atractiu dels seus atributs, elements que activen la passió. Imatges V: Després de la fusió, la separació. Tot recorda a l’ “amiga”. Tot se li assembla. Els elements de retorn viuen una transformació culminant en la imatge de l’ “amiga”.

Comentari de text

Introducció: --tema de poema. – context literari (quin mov. pertany) –importància en l’obra de l’autor. Anàlisi del contingut: explicar amb les vostres paraules el que diu el poema i en quines parts el podem dividir (divisió i explicació del poema). Anàlisi dels aspectes formals: --estrofes, versos, rima... –figures retòriques. Relació entre la forma i contingut: –comparar el que explica amb la forma d’explicar-lo. Conclusió: –idea bàsica del poema. –aspectes que us han agradat i que no us han agradat.