Moviments Cinematogràfics i Artístics: De l'Expressionisme al Dogma 95

Expressionisme alemany

Orígens i evolució: Arrenca a principis del segle XX. Precedents: Goya i Munch. Intenta expressar la seva visió del món a través de la subjectivitat (la visió única de l'artista). Els colors es tornen violents i les formes es distorsionen en funció dels estats d'ànim.

Característiques: La principal és l'intent de representació oposada al naturalisme i a l'observació objectiva dels fets externs, fent èmfasi en el que és subjectiu. L'artista, el més important, és la seva visió interna, deformant-ho tot i intentant trobar la seva essència.

Principis estètics: Recursos com l'ús de la llum, contrastos de llums i ombres, i la il·luminació sobtada d'un objecte.

Cinema soviètic

Orígens i evolució: La Revolució Bolxevic canvià radicalment l'orientació de la producció cinematogràfica a Rússia. S.M. Eisenstein és considerat un geni del setè art. Obres destacades: La vaga (1924) i El cuirassat Potemkin (1925), considerada una de les millors pel·lícules de la història cinematogràfica.

Neorealisme italià

Orígens i evolució: Sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. L'objectiu era reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país. Sense actors professionals ni decorats, utilitzant localitzacions reals.

Característiques: Oferir una imatge objectiva de la realitat. Vol apropar-se a la gent humil i aposta per plantejaments durs on es veu reflectida la dura realitat.

Nouvelle Vague francesa

Orígens i evolució: Terme encunyat el 1958 per Françoise Giroud per descriure un grup de joves cineastes francesos que debuten brillantment. El terme va tenir èxit i va servir per descriure un nou estil cinematogràfic caracteritzat per diàlegs provocatius i collages inesperats.

Característiques: Innovacions tècniques i baixos costos. Rodar sense il·luminació artificial i en localitzacions naturals.

Surrealisme

Una de les tendències avantguardistes més originals del segle XX. André Breton va publicar el primer Manifest surrealista, atraient els joves més avantguardistes d'Europa. En la cinematografia surrealista destaquen Luis Buñuel i Salvador Dalí.

Dogma 95

Grup de cineastes danesos que el 1995 van establir els principis del moviment Dogma. El propòsit era recuperar l'essència de l'art cinematogràfic, eliminant els efectes i recursos especials per tornar a la veritat essencial.

Normes del Dogma:

• Rebuig a l'ús d'efectes sonors.
• Prohibició de trucatges fotogràfics.
• Ús exclusiu de decorats naturals.
• So directe (no banda sonora posterior).
• Menyspreu per l'ús de grues i suports artificials.