Renaixement: XV
Quattrocento i XVI Cinquecento.
Barroc: XVII i primera meitat del XVIII
Bodegó: composició pictòrica que representa éssers inanimats en un espai determinat.
Capitell: part superior de la columna, pilar o pilastra.
Casetons: decoració geomètrica en sostres o cúpules.
Clarobscur: tècnica pictòrica que utilitza contrastos forts entre zones fosques i il·luminades per ressaltar volums i crear profunditat.
Columna salomònica: té el fust entortolligat en forma d'espiral.
Cúpula: volta semiesfèrica que cobreix en un edifici un espai quadrat o circular...
Escorç: recurs que s'utilitza per donar la impressió de profunditat.
Finestres geminades: obertures en un mur compostes per arcs geminats.
Fornícula: buit que es deixa en una paret per col·locar una estàtua, altar... funció ornamental.
Llanterna: torre poligonal, quadrada o circular, més alta que ampla, té finestres laterals i serveix com a coronament de les cúpules per permetre la il·luminació natural a l'interior.
Medalló: baix relleu de forma rodona integrat en un edifici com a ornament.
Perspectiva lineal: tècnica que permet representar objectes tridimensionals sobre una superfície plana. Les persones i objectes es distribueixen a partir del punt de fuga.
Perspectiva aèria: mètode amb el qual es crea la sensació de profunditat en una pintura, difuminant el contorn de les figures, objectes...
Petxina: els triangles curvilinis en els quals descansa l'anell de la cúpula.
Pintura al fresc: tècnica pictòrica utilitzada al barroc i renaixement, es pintava sobre el mur humit.
Pintura a l'oli: tècnica pictòrica utilitzada al renaixement on es dissolen els pigments en un aglutinant oliós.
Quadratura: engany òptic, que consisteix en prolongar l'arquitectura mitjançant representacions pictòriques que creen il·lusionisme òptic de gran teatralitat.
Quadri reportati: composicions pintades al sostre que simulen ser quadres pintats en un cavallet i emmarcats i clavats al sostre.
Retonda: edifici circular amb cúpula.
Sfumato: tècnica pictòrica on es difuminen els contorns de les figures per integrar-les de manera natural a l'escena.
Tambor: mur poligonal sobre el qual reposa la cúpula.
Tondo: composició pictòrica realitzada dins d'un marc circular.
Trompa: volta petita disposada als angles d'una base quadrada per poder obtenir 4 punts de suport que sostinguin la cúpula, tambor o cimbori.
Ull de bou: finestra petita de forma circular.
Vedutisti: pintors de vistes urbanes que representaven sobretot paisatges venecians.
Veladura: tècnica que consisteix en aplicar tints transparents sobre la pintura per tal de suavitzar la intensitat cromàtica.
Terribilità: expressió de dramatisme en escultures (Miguel Ángel).
Action painting: tècnica que intenta expressar a través del color i la matèria sensacions com el moviment, la velocitat o l'energia.
Automatisme:
Cartell: obra artística gràfica feta sobre paper. Finalitat publicitària en un principi.
Collage: obra plàstica feta a partir de trossos d'objectes, papers, fotos o diaris enganxats sobre un suport pictòric.
Divisionisme (puntillisme): tècnica neoimpressionista que es basa en la juxtaposició de punts de colors per crear efectes lluminosos.
Dripping (degoteig): tècnica pictòrica en que el pintor deixa degotar pintura damunt de la tela estesa a terra, amb un contenidor foradat o esquitxant la tela amb les mans o pinzells.
Frotagge: pintar sobre un paper col·locat sobre una superfície rugosa, conforme les característiques es queden gravades al paper.
Grattage: tècnica d'art surrealista que consisteix en gratar les capes de pintura ja seques sobre la tela o fusta i crear així un efecte de relleu.
Happening: producció d'una obra d'art centrada en un esdeveniment i no en un objecte, amb la participació o no dels espectadors.
Performance: accions realitzades per un individu o un grup en un lloc i un temps determinats.
Pintura matèrica: utilitzar materials diferents als tradicionals en l'hora de pintar, com sorra, i queden parts amb matèria i altres sense.
Ready-made: objecte quotidià que es converteix en una obra d'art. Es descontextualitza.
Simultaneisme: tècnica pictòrica que consisteix en la juxtaposició en un mateix pla de diverses fases de moviment d'un objecte.