Moviments Artístics del s. XVIII-XIX: Rococó, Romanticisme, Neoclassicisme i Realisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,67 KB

Marc Històric (1715-1870)

Època de grans canvis en tots els àmbits a Europa: plena Revolució Industrial (amb noves classes: burgesia industrial, proletarietat), caiguda de l'Antic Règim, naixement de les democràcies parlamentàries (pensament polític modern), despotisme il·lustrat, revolucions liberals, nacionalisme i socialisme.

Rococó (1715-1789)

Moviment artístic que neix a França. És l'art de l'aristocràcia, amb molta decoració, molt detallista; destaca la pintura.

Arquitectura: innovacions tècniques i culturals, decoració d'ambients luxosos. Gran presència a França, Alemanya i Àustria. Cuvilliés, Neumann, Fischer.

Palau urbà: palauet de ciutat típic de l'arquitectura barroca en el qual es busca el virtuosisme de l'artista, molt carregat.

Pintura: s'independitza més que mai. Watteau (molt reivindicat, pinta coses quotidianes) i Boucher (tipus galant), Tiepolo i Canaletto (Itàlia).

Mercat de l'art: encàrrecs privats que superaven els oficials, en els quals es demanava pintura frívola, sensual, eròtica i temes intranscendents.

Romanticisme

Moviment artístic que s'enllaça amb moviments revolucionaris i liberals del segle XIX. Això fa esclatar l'afirmació del jo (referit a revolucions col·lectives). Art revolucionari, ambientat en terres exòtiques llunyanes, amb misticisme del paisatge agitat i que dóna emoció estètica. És un moviment bàsicament pictòric, es contraposa al neoclassicisme pel domini del color sobre la línia i la utilització de clarobscurs i llums vibrants. Les composicions assoleixen dramatisme i busca la interpretació subjectiva de l'obra.

Autors: (Blake i Fuseli en són precursors), (Géricault, Delacroix, Friedrich i Turner).

Neoclassicisme

Característiques: la Il·lustració utilitza la raó com a fonament per transformar la realitat. Apareixen idees liberals d'àmbit artístic amb l'objectiu d'explorar un nou corrent estètic. Redescobriment de l'art grec: gran art que cerca la bellesa basant-se en els valors i cànons normatius.

Arquitectura: es proposa tornar a l'equilibri formal clàssic recuperant estructures i elements arquitectònics grecs. Es va estendre per Alemanya, Espanya i Anglaterra ràpidament. Es va crear una arquitectura oficial i acadèmica (dura el segle XIX). Francesos: Vignon, Soufflot, Ledoux.

Escultura: l'escultura grega torna a tenir importància perquè es busca el retorn a l'estètica clàssica, i això va comportar: claredat compositiva, línia com a element compositiu definitori dels contorns, protagonisme de la figura humana, temàtica mitològica, fredor formal: s'utilitza el marbre i colors freds en la pintura. Roma va ser la ciutat principal de l'escultura. Canova: escultor més important, s'inspirava en models clàssics donant-los sensibilitat; temes: mitologia, retrats, monuments funeraris.

Pintura: París, centre de desenvolupament de la pintura neoclàssica. Jacques-Louis David: màxim representant, predomina la línia sobre el color, temàtica: cívica al servei de la Revolució Francesa i Napoleó, per això varia segons els canvis ideològics francesos. Altres pintors: Gros, Ingres.

Realisme

Reacció al romanticisme i a la idealització de la història i la societat. En dècades anteriors sorgeix un corrent d'interès que busca representar la realitat concreta i del moment. Els artistes canvien radicalment els plantejaments enfront de la idealització d'imatges. Opten per representar la realitat i buscar allò que és tangible i seran objectius. Els temes són tot el que els envolta.

França:

  • Courbet: temes vulgars realitzats en gran format. Només s'havia utilitzat aquest format per a obres èpiques.
  • Millet: representava el treball dels pagesos i utilitza una gamma de colors propera a la terra.
  • Daumier: se centra en la vida urbana, sátires contra burgesos i professionals liberals, domini de la línia per sobre del color.

Pintura de paisatge sense contingut social que intenta representar la realitat tal com era.

  • Corot: gran preocupació per la llum real i la composició el porta a buscar diferents plans per donar profunditat als quadres.
  • Escola de Barbizon: grup que es forma als afores de París i pinten el bosc de Barbizon. Volen copsar la llum tal com era en aquell moment, per això pinten al camp.

Espanya: ambient pictòric que es debatia entre principis del romanticisme i realisme.

  • Fortuny: té molt èxit amb figures amb una pintura preciosista i temàtica costumista i exòtica.

Goya

Millor pintor, molt influent. Neix el 1746 a Fuendetodos. Quan arriba a Espanya comença a pintar rococó, cartons passats a tapís, tècnica: pinzellada lliure. 1790: problemes personals, comença a pintar un tipus de pintura més crítica amb el món que l'envolta. Es va convertir en un especialista dels gravats en sèries utilitzant moltes tècniques de gravat. La Guerra del Francès i les repressions contra els liberals van fer que sortís de la ciutat i va començar a pintar les Pintures negres, de difícil interpretació.

Entradas relacionadas: